El degoteig de cadàvers converteix la crisi de Ceuta en la més letal a la frontera

El primer revolt de l’avinguda Martínez Catena, la via que recorre la zona costanera sud de Ceuta, serveix per predir amb prou encert si serà un dia de pressió migratòria a la ciutat autònoma. Des d’allà s’en­treveu, al fons, la platja del Tarajal. Tret que la densa boira que sol aparèixer durant molts dies d’estiu impedeixi de veure la frontera amb el Marroc. Aquesta cortina blanca, a més d’anunciar una calor sufocant, ajuda els immigrants que intenten travessar nedant fins a la costa espanyola a evitar ser detectats. Nit de boira, matinada d’arribades irregulars.

La ciutat, que torna a la normalitat, ha habilitat un envelat per identificar els cossos per repatriar

Tot i això, el que ahir aquest fenomen meteorològic dificultava veure era la cara més tràgica de la crisi migratòria de Ceuta: com les embarcacions de la Guàrdia Civil s’afanyaven a pentinar el fons del mar en un degoteig continu de rescat de cadàvers. La xifra, de 67 morts, que no és definitiva, converteix l’entrada massiva en el succés més letal en una frontera espanyola. Tots ells ofegats entorn de l’espigó fronterer que el Marroc va deixar de vigilar.

Un bussejador del grup especial d’ activitats subaquàtiques ( GEAS) de la Guàrdia Civil explica, a les portes de l’hotel on dorm amb altres companys enviats de reforç, que els rescats serviran per dimensionar la magnitud de la tragèdia, enfosquida potser per les estratosfèriques xifres de l’allau, que ahir el Ministeri d’Interior va elevar fins a les 60.000 persones. Cossos amb cops compatibles amb aixafades contra les roques del mortal espigó, que es van anar apilant mentre eren trepitjats pels seus següents compatriotes en la fugida cap a Espanya. L’augment constant de cadàvers recuperats –la mitjanit de dijous eren 18, divendres al vespre es va elevar a 57 i ahir va arribar als 67– ha obligat a habilitar un espai al port de Ceuta per allotjar-hi els cossos. Fonts policials denunciaven ahir que l’ envelat no disposa de prou neveres, de manera que alguns cadàvers estan embolicats a l’aire lliure.

Ceuta ha implorat mitjans extraordinaris com ara forenses per dur a terme les autòpsies amb la celeritat més gran possible i agents especialitzats per identificar el màxim nombre de cossos. Les autoritats saben que hauran d’assumir l’enterrament dels immigrants a qui no es posi nom i cognom, de manera que busquen agilitar les repatriacions. No volen ni sentir a parlar sobre haver d’obrir, altre cop, una altra rasa al cementiri per donar sepultura als migrants morts. No seria la primera vegada, perquè en el mateix tràgic punt fronterer, el 6 de febrer del 2014, 14 migrants dels entre dos-cents i tres-cents que provaven de travessar nedant, van morir ofegats després que agents espanyols fessin servir elements antiavalots com bales de goma o pots de fum. Gairebé tots eren subsaharians.

L’altre fet marcat en negre al calendari del fenomen migratori a Espanya és el multitudinari salt a la tanca de Melilla, el 24 de juny del 2022, en què almenys 23 persones van perdre la vida després de la violència amb què van actuar els gendarmes marroquins per repel·lir-los. Amnistia Internacional va elevar els morts a 37. Altre cop, gairebé la totalitat dels morts eren subsaharians. Ara, de la crisi de Ceuta emana un reguitzell de víctimes marroquines: joves enganyats amb falses promeses d’oportunitats a Espanya que es van llançar al mar –o a l’espigó– mentre les seves policies miraven cap a un altre costat. El regne alauita continua, oficialment, sense reconèixer morts pel pas massiu, tot i que alguns diaris marroquins situaven gairebé una vintena de cossos a l’institut forense. Fonts policials posen en dubte aquestes xifres, per la diferència que suposaria entre els rescatats al costat espanyol i al marroquí. Per ser més exactes, el Marroc continua mantenint silenci total sobre la crisi migratòria més gran del país.

Organitzacions de drets humans estimen que 100.000 persones es van traslladar al límit fronterer

Malgrat aquest escenari, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va tornar ahir a posar en relleu, sense desmarcar-se gens ni mica del discurs en públic del Govern espanyol, la col·laboració de Rabat durant la crisi. Fins i tot va pujar un esglaó en els afalacs, arribant a qualificar el Marroc de “soci autènticament fiable”. Tot i que la realitat sobre el terreny, amb testimonis dels migrants que es van trobar la frontera oberta de bat a bat, posi en dubte el seu argument. Organitzacions de drets humans marroquins han estimat que unes cent mil persones es van desplaçar els dies previs al salt fins a la frontera nord amb la voluntat de saltar-la. És en aquest punt on sorgeixen les preguntes que planteja un comandament policial: “Si el Marroc és un soci tan fiable per què no va compartir amb Espanya la informació que desenes de milers de compatriotes s’acostaven al post fronterer?”.

Marlaska assegura que els serveis secrets no van alertar de la marea d’immigrants que es dirigia a Espanya

A més, el titular d’Interior va revelar que els serveis secrets espanyols no van avisar que aquella marea d’immigrants es dirigia a la frontera. Al seu despatx ministerial, segons la seva versió, no va arribar “cap informe” del Centre Nacional d’ Intel·ligència (CNI), dependent de Defensa, en què s’alertés de la situació. Sí que hi va haver, segons fonts ministerials, informes que avisaven d’un augment de migrants nedadors a causa de la sentència del Tribunal Suprem que va determinar que no es permeten les devolucions en calent dels immigrants interceptats al mar. Però amb tot l’equip abocat en els incendis a la Península, la qüestió es va tractar com un augment migratori habitual de cada estiu... fins que dijous al migdia el Marroc va obrir l’aixeta.