Sánchez eleva el problema a la UE i defensa la seva política migratòria

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va remetre ahir una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en què insta la presidència irlandesa, de torn aquest semestre, a convocar una reunió d’urgència per la reacció que va qualificar d’“egoista, polaritzadora i il·legal” de països com Itàlia davant la crisi desencadenada aquesta setmana a Ceuta per les entrades irregulars a la frontera.

Sánchez defensa en la missiva la seva política migratòria i expressa una “profunda preocupació” per la reacció d’alguns governs europeus, alhora que destaca la situació de Ceuta “a la frontera exterior de la Unió Europea”.

El president del Govern central denuncia “els prejudicis, notícies falses, ignorància o interessos polítics” generats en la resposta a aquesta crisi que, afirma, “és contrària al dret europeu, al dret humanitari i als principis de solidaritat que ens uneixen i als interessos a llarg termini d’Europa i al sentit comú més bàsic, perquè Ceuta no forma part de l’espai Schengen, perquè pràcticament no queden migrants irregulars sense tornar i perquè Espanya és, segons Frontex, una de les fronteres exteriors menys permeables de la Unió Europea”.

Sánchez subratlla que el nombre d’entrades irregulars a Espanya és la meitat de les registrades, per exemple, a Itàlia els últims anys (2021-2026). “En el context internacional actual, la UE no pot permetre’s aquest tipus de reacció egoista, polaritzadora i il·legal”, afegeix.

Per analitzar aquesta situació i coordinar la resposta en bloc, dimarts es reuniran per videoconferència els ministres d’Interior de la UE, responent a la petició d’ Espanya, que va ser assumida immediatament per la presidència irlandesa. La crisi de Ceuta està resultant un escenari idoni per a la propagació de les tesis contra la immigració per part de l’extrema dreta, amb un creixent pes a la Unió Europea.

Itàlia encapçala una coalició de 22 països de la Unió Europea que rebutgen la regularització

Així, un grup de 22 països de la UE liderat per Itàlia van dirigir també ahir una carta als presidents del Consell Europeu, António Costa, i de la Comissió Europea, Von der Leyen, i al primer ministre d’Irlanda, Micheál Martin, com a president de torn, en què reclamen també una videoconferència urgent dels ministres d’Interior. A més, avisen que estan disposats a “reforçar o reintroduir controls temporals” a les fronteres interiors per afrontar el risc de moviments secundaris, malgrat que encara no s’ha detectat cap desplaçament no autoritzat des de la ciutat autònoma cap a la resta d’Europa.

De fet, Itàlia va començar ahir a aplicar en aeroports i ports marítims els controls aleatoris a viatgers procedents d’ Espanya, després de la decisió del Govern de Giorgia Meloni anunciada divendres de suspendre temporalment l’acord Schengen de lliure circulació.

Amb Itàlia, van signar la carta Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Xipre, Di­namarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, els Països Baixos, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia. Tots aquests estats consideren que el procés de regularització d’immigrants impulsat pel Govern d’ Espanya és la causa del catastròfic salt de més de cinquanta mil marroquins a la frontera de Ceuta. Un salt que ha acabat costant la vida, ara per ara, de 67 persones, segons l’última xifra oficial d’ahir.

Qualsevol que hagi viatjat al transbordador que uneix Ceuta amb Tarifa sap que és relativament fàcil arribar a la ciutat autònoma des de la costa gaditana, però els controls, tant d’entrada com de tornada, no és fàcil saltar-los. Són els mateixos que haurà d’utilitzar qualsevol ciutadà de fora de l’espai Schengen per trepitjar territori de la Unió.

Però aquests detalls semblen ser irrellevants en aquest moment polític. La majoria conservadora de la UE considera Sánchez culpable per omissió en la seva tasca de salvaguardar la frontera que separa materialment (l’ètica és una altra qüestió que no compta en aquesta querella política) Europa de l’ Àfrica.

Dimarts es reuneixen els ministres d’Interior comunitaris per analitzar la situació i coordinar la resposta

Malgrat això, en aquest context, sembla evident que la crisi de Ceuta –i l’intent més violent però minoritari d’assalt a la frontera de Melilla que ja s’ha reproduït almenys dues nits seguides– no podria haver tingut lloc sense que el Govern del Marroc no ho hagués tolerat. El 2021 va ser el Sàhara la causa de la crisi a la frontera. Ara resulta més difícil identificar l’objectiu del Govern marroquí, que téentre els seus millors aliats el Govern de Netanyahu a Israel i Donald Trump als Estats Units.