Guerra freda contra la crisi climàtica

La proposta reitera­dament llançada pel president del Govern espanyol, Pedro Sán­chez, per acordar un pacte d’Estat davant l’emergència climàtica ha obtingut un rebuig frontal del Partit Popular. Davant el clamor dels experts i la demanda unànime de les organitzacions socials, les possibilitats d’un acord s’ennuvolen, en gran part perquè s’acosta el final del mandat parlamentari.

Les desavinences de PSOE i PP tenen a veure en bona mesura amb el diagnòstic i enfocament que cada part imprimeix al seu discurs d’acció contra els incendis. El PSOE posa èmfasi en la prevenció i recalca que els incendis són una conseqüència més del canvi climàtic, els efectes del qual es veuen agreujats pels desequilibris demogràfics, territorials i ecològics d’ Espanya, que compliquen l’acció. La referència al canvi climàtic incomoda al PP, en la mateixa mesura que enforteix el PSOE, ja que situa a l’agenda del debat públic un afer aliè als “ mortificadors” casos de corrupció que l’han assetjat.

Pel PP, en canvi, el pacte invocat és una “cortina de fum” i, al seu paper d’oposició, llança una bateria de 50 mesures molt centrades en els mitjans d’extinció de foc i a greixar la coordinació de l’emergència, mentre recalca les responsabilitats de l’ Administració central, però esquivant que la prevenció són funcions transferides també a les comunitats autònomes, en moltes de les quals avui governa (amb Vox).

La primera proposta de pacte va ser presentada l’any passat per Sánchez després dels incendis de l’agost a Castella i Lleó. La qüestió va entrar de puntetes al Congrés dels Diputats a finals d’any, ja que el grup socialista va preferir mantenir el debat a la comissió per a la Transició Ecològica, ja que elevar aquesta qüestió al ple hauria significat una derrota política, a causa de l’oposició del PP i Vox, i les reticències de Junts, que tampoc va veure de bon ull la idea d’un pacte “nacional” sobre aquesta matèria.

El PSOE no va portar la seva proposta al ple del Congrés per evitar una derrota parlamentària

Els arguments que van donar els portaveus del PP anaven en la línia de considerar que no era possible fiar-se d’un govern a què veu envoltat de “corrupció” i a què li quedava “poc temps de vida”.

La comissió parlamentària per a la Transició Ecològica va acollir a finals d’any, en diverses jornades de debat, dues desenes de destacats experts en polítiques territorials i d’acció climàtica, i representants d’institucions socials (sindicats, ecologistes, Creu Roja...). Tots van donar forma a un catàleg de solucions per prevenir els incendis amb propostes de desenvolupament rural i agroforestal, entre moltes d’altres.

Després dels incendis d’aquest estiu, la relació PSOE-PP s’ha agrejat encara més. La politòloga Cristina Monge afirma que arribar a un pacte climàtic és molt complicat, ja que “el PP està en una situació incòmoda per la influència de Vox” en els pactes de govern en diversos territoris i, d’altra banda, està instal·lat “en el tot s’hi val contra el Govern”. Aquesta radicalitat situa el partit d’Alberto Núñez Feijóo en una posició d’enfrontament tan extrem que dona ales a les acusacions de negacionisme.

Tot i això, “el PP no és un partit negacionista; almenys encara”, afirma la sociòloga, que recorda que el Partit Popular i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van donar suport al Pacte Verd.

“El PP no és un partit negacionista, però hi ha risc que pateixi un retrocés”, afirma Cristina Monge

El fantasma del negacionisme del PP va aparèixer fa 20 anys, quan Rajoy, citant un cosí físic, va voler restar credibilitat als científics que alertaven sobre els efectes de l’escalfament. I aquella pesada ombra ha reaparegut aquesta setmana, quan la portaveu del PP, Ester Muñoz, per rebutjar el pacte, es va remuntar a una de les pantalles més antigues del negacionisme: “El canvi climàtic ha existit sempre”, va sentenciar, cosa que va semblar una bufetada a la robusta ciència del canvi climàtic.

El PP ha tingut una evolució des del cosí de Rajoy. Va crear el primer ministeri de Medi Ambient i va donar suport al protocol de Kyoto contra l’escalfament (primer compromís per reduir gasos dels països rics). “Però en aquests moments corre el risc de patir un retrocés en aquesta matèria”, alerta Cristina Monge.

La posició conservadora o liberal ha evolucionat fins a assumir que el canvi climàtic existeix, que és obra de l’home i que les seves conseqüències són molt perilloses, però s’estima més endarrerir l’acció invocant conjuntures va­riables (“no és possible fer canvis ràpids”, “hi ha altres prioritats (pandèmies, guerres...)”. És l’anomenat retardisme.

La presidenta del PSOE, Cristina Narbona, convençuda que “el PP està molt lligat a Vox, no són lliures”, expressa el seu temor que els discursos d’aquests dos partits “es fusionin” en un de sol, i considera que la posició dels populars és fruit d’un “càlcul electoral” per negar el pa i la sal al Govern es­panyol.

Narbona tem que el discurs del PP es fusioni amb el de Vox, i veu en el rebuig un simple càlcul electoral

A més, veu el PP immers “en una dinàmica mundial” que es manifesta en el retrocés de les polítiques ambientals i climàtiques de la Comissió Europea i l’ Eu­roparlament i “l’ avanç dels interessos dels combustibles fòssils més atlantistes”, esperonats per Trump. És revelador, a més, que quan Feijóo llança les seves 50 mesures contra els focs no introdueix l’expressió “canvi climàtic”, sinó que parla de “catàstrofes naturals”. No és una cosa banal, ha de complaure Vox, com quan carrega contra les “lleis ideològiques” que no permeten “netejar el bosc”.

Alberto Nadal, vicesecretari d’ economia i desenvolupament sostenible del PP, corregeix la crítica d’Ester Muñoz per destacar que “el canvi climàtic és un fet” i posar-se en sintonia amb la ciència: “Existeix una relació entre l’activitat humana, les emissions de CO2i l’elevació de la temperatura. Aquesta elevació de la temperatura –afegeix– té conseqüències. I una d’aquestes conseqüències, que és la que estem veient, és que els incendis forestals són més greus”.

Però per aquest dirigent del PP, el quid de la qüestió és que “el president del Govern està dient que les polítiques de descarbonització a Espanya són les que resoldran el problema” dels incendis, “quan Espanya només aporta un 0,6% de les emissions mundials, i la UE, el 6%”. I, per tant, “encara que demà Espanya tingués zero emissions, cosa que és impossible, l’amenaça del foc seria exactament la mateixa”. “Per molt que descarbonitzem no podem prescindir d’hidroavions”, diu Nadal.

Les desavinences s’alimenten també de la batalla pel vot rural, amb risc de crear una esquerda amb la població urbana. I d’aquí les acusacions contra el Govern espanyol d’“extremisme ideològic” i d’“ignorar el món rural”.

“Per molt que descarbonitzem no podem prescindir d’hidroavions”, diu el popular Alberto Nadal

Un observador fred fins i tot podria veure que les propostes del PSOE i del PP són complementàries. Però per a això caldria deixar de banda el llançaflames.