L’incendi de Cisjordània

A distància de teleobjectiu, l’únic moviment visible a les cases del turó era el de dos cotxes militars i una excavadora. “No us recomano que us hi acosteu. Han fet fora totes les famílies dels voltants i hi ha franctiradors a les finestres”, advertia un veí als periodistes nouvinguts a Tell, un poble de 7.000 habitants al sud de Nablus i epicentre de l’últim esclat de violència a Cisjordània.

Cada dia hi ha incidents semblants al territori palestí: colons armats surten dels seus assentaments o llocs d’avançada i es dirigeixen cap a poblacions properes. En el millor dels casos, increpen la gent local; altres vegades cremen cotxes i cases, o arrasen oliverars amb buldòzers, gairebé sempre amb la protecció de l’ exèrcit, fins i tot en zones on els acords d’Oslo els prohibeixen entrar.

L’incident de Tell, el 24 de ju­liol, va acabar de manera més violenta. Els vídeos mostren una dotzena de colons i soldats en plena baralla amb veïns palestins. Forcegen, Faruq Ramadan arrabassa el fusell a un dels atacants i, abans de ser abatut, dispara a un colon i un militar. Tres cosins seus més – Ibrahim, Jawad i Imran Ramadan– moren també. En total, quatre palestins i dos israelians: el colon Benayahu Mellet, de 32 anys, i el major Yuval Ezra, de 27.

“Uns 20 colons hi van entrar cap a dos quarts de nou del matí. Els veïns van sortir a defensar casa seva. Hi va haver xocs amb els colons, i els soldats, amb ells, van començar a obrir foc”, explica a La Vanguardia l’alcalde de Tell, Walid Zeidan, que no dubta qui ho va començar: “Van ser els colons que van assaltar el poble amb la intenció de matar, vandalitzar i cremar propietats”.

Israel va respondre amb un desplegament militar massiu, tropes envoltant Nablus i agents entrant a l’hospital per detenir els ferits. Netanyahu i Israel Katz van exigir actuar “amb tota la seva força contra el terrorisme”, més tropes, demolir les cases dels acusats i revocar-los els permisos de treball. Netanyahu va demanar a més construir nous llocs de colonització i legalitzar els existents, il·legals fins i tot sota llei israeliana.

“Els colons van assaltar el poble amb la intenció de matar, vandalitzar i cremar propietats”, diu l’alcalde de Tell

El to va pujar amb altres ministres: Smotrich va exigir que Tell “tingui l’aspecte dels camps de refugiats de Nablus i Tulkarem”; Ben-Gvir va reclamar el mateix tracte que Beit Hanun, a Gaza. El líder opositor Yair Golan va denunciar “una clara intenció d’incendiar la zona”; el Ministeri d’Exteriors palestí va parlar d’“una matança comesa per colons en connivència amb l’ocupació”. Els checkpoints van tancar durant dies i diverses localitats es van quedar sense aigua.

La tensió no ha cessat des d’aleshores. L’exèrcit va assaltar Tell i va confiscar quatre habitatges per convertir-los en barracons, mentre que uns colons convocaven una marxa de represàlia. Aquell divendres, uns colons escortats per soldats van tornar a entrar a Tell i al barri de Junaid, a Nablus: onze palestins, quatre d’ells menors, van resultar ferits, un d’ells d’un tret bala a l’estómac. Hi va haver deu detinguts en diferents punts de Cisjordània. L’ exèrcit va admetre que “uns civils israelians” havien entrat en zona prohibida, tot i que insisteix que la seva presència “constitueix una violació de la llei”, una advertència que amb prou feines frena les incursions.

Les dades confirmen la magnitud: segons dades recollides per l’ONU, 18 palestins van morir el 2026 en atacs de colons abans fins i tot de Tell; 8 palestins i 2 militars més van morir només la setmana posterior. Els atacs de colons han crescut cada any des del 2023, fins als 1.835 de l’any passat, amb una mitjana de 190 mensuals que podria deixar el 2026 per sobre dels 2.000. L’ONU denuncia que els colons i els incentius governamentals van de bracet en atacs a famílies, mesquites cremades i propietats confiscades. “Ens alarma l’anunci de més assentaments i les crides obertes a la revenja i al càstig col·lectiu, amb amenaces de convertir Cisjordània en unaaltra Gaza”, va denunciar la portaveu de l’ONU Ravina Sham­dasani.

“Hi ha un augment de colons armats que fan incursions”, confirma Nasser Khdour, investigador de l’oenagé nord-americana Acled, que adverteix que el 2026 podria ser l’any amb més incidents des que l’organització monitora Cisjordània, el 2016.

Als camps, les excavadores no s’han aturat des del tiroteig. “Han destruït 500 dunams [50 hectàrees], i continuen”, denuncia l’agricultor Fuad Ramadan, familiar de l’home que va disparar, assenyalant el turó on 14 màquines aplanen oliverars centenaris. Abans no hi arribessin, l’ exèrcit va prohibir de mirar-hi: “Cada vegada que veien algú, disparaven enlaire”.

Segons les dades de l’oenagé Acled, el 2026 podria ser l’any amb més incidents de l’última dècada

Lluny de la “nova intifada” que alguns mitjans israelians insinuen quan esmenten els més de 70 comitès de protecció palestins, la realitat és més modesta. “Som un poble desarmat; no tenim armes per defensar les nostres cases”, explica Zeidan. El que hi ha són joves que fan guàrdia nocturna i avisen per WhatsApp quan s’acosten colons perquè les famílies puguin fugir a temps. Ramadan ho resumeix així: “N’hi ha prou que un xiuli i trobaràs mil joves corrent cap allà on hi hagi un problema”.

Als afores de Tell, una casa cremada com a represàlia per la mort del colon tanca el retrat d’aquests dies. Era un habitatge nou on la família vivia des de feia només dos mesos. Des de les finestres rebentades pel foc es veia un dels nous llocs d’avançada, amb colons que alimentaven el seu ramat al costat d’una torre de vigilància acabada d’instal·lar. A la porta calcinada quedava una inscripció: “En aquesta casa hi viu un home pacient”.