Els reis del hip-barroc-hop

Mourad Merzouki tornava ahir als escenaris del festival de Peralada després d’haver causat impacte amb la seva Folia , una creació de dansa hip-hop i música barroca amb què fa gairebé una dècada contribuïa a normalitzar aquesta a priori impossiblealiança d’estils i èpoques que, a la fi, està resultant molt atractiva fins i tot per a teatres d’òperade primera fila arreu del món.

La companyia Käfig del co­reògraf francoalgerià nascut a Lió arribava aquesta vegada amb 4 seasons , un programa amb música de Vivaldi que intercalava els moviments de les Quatre estacions amb d’altres must de l’anomenat el Capellà Vermell de Venècia, com la Simfonia de L’Olimpiade , la Sonata per a violoncel en La menor , el Concert per a 4 violins o el popular i alegre Concert per a cordes   en Sol   ‘ Alla rustica’. 

L’ acompanyaven a l’escenari del mirador del castell els músics de Le Concert de la Loge, un ensemble barroc que el director d’orquestra i violinista francès Julien Chauvin va fundar el 2015 amb la voluntat de recuperar una baula essencial de la història musical francesa, això és, Le Concert de la Loge Olympic, una formació d’èxit supersònic creada el 1783 pel comte d’ Ogny. Justament una de les virtuts que va demostrar que té el conjunt de Chauvin a Peralada va ser la combinació de rigor musicològic i frescor escènica, cosa que el fa ideal per a aquesta mena de muntatges que proposen un diàleg entre el moviment urbà i la música anomenada clàssica, i que aquí va acabar entaulant una espècie de batalla de galls entre la música i el ball.

Especialment a l’hora d’abordar la Primavera i l’ Estiu , amb un frenesí pol·linitzador i una joie de vivre dels quals van donar compte els set ballarins de Käfig, una companyia que ja fa tres dècades i que va ser de les primeres al món a integrar el hip-hop en l’àmbit escènic contemporani.

Aquest espectacle, cal entendre’l en el marc del tricentenari de Les quatre estacions ( Mer­zouki el va estrenar el 2023, quan se’n complien 300 anys exactes), ja que proposa una altra manera d’escoltar una obra tan popular i omnipresent en l’imaginari col·lectiu, no ja de la cultura occidental, sinó planetària. Una manera de reactivar l’escolta, de prendre distància, de canviar de punt de mira i perspectiva. I Merzouki ho aconsegueix amb una autèntica festa dels sentits, una lectura potent, física i contemporània que revalida la força rítmica de la partitura, els seus colors i capacitat evocadora del fenomen de la natura.

L’acrobàcia, que no li és aliena a Merzouki, contribueix en aquest espectacle a travar una relació directa entre imatge i música que cada espectador incorpora a la seva manera. És el seu segell: combinar virtuosisme, humor, energia i una poderosa imaginació visual. I una mica d’això hi ha hagut en els 31 espectacles que ha presentat per 700 ciutats de 65 països. Ha passat temps des d’aquella Athina del 1994. Merzouki i la seva troupe ja miren de cara elsmúsics, entre els quals mereix atenció el violoncel de Jérôme Huille –ha col·laborat amb l’actor Jean-Louis Trintignant o la coreògrafa Béatrice Massin– en aquesta coproducció de la Seine Musicale de París i l’ Orquestra de Lió, entre d’altres. Peralada va donar fe ahir de qui són els reis del hip-barroc- hop.