Cinc anys del gran sotrac

Hi ha imatges que perduren per sempre, que són icòniques, inoblidables. Per la seva emotivitat, per la seva plasticitat o per la seva transcendència. Per sort per al barcelonisme, Lionel Messi els va regalar imatges per omplir infinitat d’àlbums. Qui pot oblidar la fotografia del seu gol de cap a la final de Roma del 2009 o aquella vegada que va conquerir per enèsima ocasió el Santiago Bernabéu i va mostrar al públic la seva samarreta amb el número 10. Però hi ha una altra imatge que va fer mal, en fa i en farà al si de l’afició blaugrana. La ferida pot cicatritzar, però aquell moment va resultar terrible per a l’argentí i per al comú dels barcelonistes. Es tracta de les llàgrimes de l’astre el 8 d’agost del 2021, dissabte en farà cinc anys, a la roda de premsa per acomiadar-se del que havia estat el club de la seva vida. “Jo volia quedar-me. Tinc clar que vaig fer tot el possible per quedar-me, el club no ho sé”.

Tres dies abans, el 5 d’agost (dimecres se’n compleixen cinc anys), el club va sacsejar tothom quan va emetre un comunicat concís de tres paràgrafs en què indicava que no podia renovar el futbolista “a causa d’obstacles econòmics i estructurals (normativa de la Lliga espa­nyola)”.

El de Rosario no perd les ganes de futbol i continua marcant diferències, com s’ha vist al Mundial

Un missatge fred per acomiadar el millor jugador de la seva història. I sobretot un missatge sorprenent perquè aquell dia el pare del davanter havia aterrat a Barcelona per segellar la renovació del de Rosario. Però el club va argumentar que no tenia la possibilitat de complir amb les normes financeres de la patronal si continuava comptant amb el seu crac.

Cinc anys després, Lionel Messi continua jugant a futbol, i de quina manera. Recent finalista amb l’Argentina en un Mundial en què va marcar vuit gols i va repartir quatre assistències, el de Rosario va renovar amb l’ Inter de Miami fins al 2028. Durant aquest temps no va brillar com sempre ho havia fet en un PSG que no va sentir mai seu però sí que va portar l’ albiceleste al títol mundial a Qatar 2022. És un Messi que gaudeix del futbol i que va aconseguir el que més li va costar, que és aixecar títols amb l’Argentina i treure’s de sobre l’ombra de Maradona. “És un jugador més desinhibit sense la motxilla d’haver de resoldre-ho tot. Un Messi que està rendint per sobre del que la seva edat indica”, exposa l’exjugador i analista de La Vanguardia Àlex Delmàs. “La seva marxa al PSG va ser una ruptura i la seva experiència a París va ser fallida pel que fa a guanyar coses, però internacionalment no va perdre prestigi perquè llavors va explotar la seva vena triomfadora amb l’Argentina, guanyar aquelles coses amb la seva selecció l’ ha fet internacionalment més important. I als Estats Units el seu joc no ha estat un element decoratiu. S’ha fet un jugador encara més gran”, s’esplaia el també exjugador i analista d’aquest diari Joan Golobart.

“Explotant amb l’Argentina, Messi s’ha fet un jugador encara més gran”, afirma Joan Golobart

Alhora és un Messi que no ha deixat d’estimar-se el Barça. Ho demostra en cada declaració que fa quan li pregunten pel seu passat. Allà continua tatuat l’escut barcelonista a la seva cama i allà continua instal·lat al seu cor. Es pot dir fins i tot que com més temps passa, més barcelonista se sent. Fins i tot va visitar per sorpresa un Camp Nou en obres. Ni tan sols la seva tornada frustrada al Barça, amb una trobada entre el seu pare i Joan Laporta, no el va fer dubtar dels seus sentiments. Això sí: el que no ha canviat són les seves relacions amb Laporta, que es van trencar i no s’han arreglat.

El Barça, per la seva part, sense ell, es va haver de reconstruir, primer amb Xavi i després amb Hansi Flick, i amb una llorigada de joves liderada per Lamine Yamal, que va acabar per heretar el dorsal 10 de l’argentí i que ha recollit el seu testimoni com un nou talent universal sorgit de la Masia. “El Barça va aprendre amb el temps a jugar sense Messi, un jugador que continua marcant les diferències. Amb ell tenia un joc més posicional i de ritme més pausat, i sense ell el seu futbol és més vertical i amb un ritme superior, també amb una pressió més intensa”, opina Delmàs.

“Si Messi hagués seguit, Lamine hauria après d’ell i hauria estat més protegit”, diu Àlex Delmàs

El Barça té ara Lamine. Hauria explotat tan prematurament el jove de Rocafonda si Messi hagués continuat? Responen Delmàs i Golobart. “Lamine hauria arribat igualment a l’elit, però crec que no tan ràpidament perquè trepitja zones que normalment trepitjava Messi i també per un tema de lideratge. Amb Leo aquest procés potser s’hauria alentit, però Lamine també hauria après moltes coses de Leo i la seva figura li hauria servit de protecció en alguns moments dolents que ha tingut. Com que Lamine i la seva generació són tan descarats, haurien aprofitat en positiu jugar amb Messi, no haurien notat una pressió extra per això”, descriu Delmàs. “Hauria tingut potser menys minuts, ja que ocupen posicions semblants al camp, tot i que Messi es podria haver desplaçat a la ubicació de fals nou, però d’altra banda conviure al camp amb Messi hauria significat per a ell un aprenentatge tècnic incomparable. Hauria après d’ell coses sobre quan abandonar la banda i quan no, i com seleccionar els moments per accelerar o no. També hauria tingut menys pressió a l’esquena, tot i que també menys llibertat creativa”, afirma Golobart. A la major part del barcelonisme li hauria agradat gaudir de tot dos alhora.