La cançó de l’estiu: es creix només per la immigració i s’estanca la productivitat

La trinxera política està pola­ritzant també l’anàlisi sobre la situació econòmica espanyola. Fora matisos: o tot va molt bé o abso­lutament molt malament. Malgrat les dades positives, l’última fa dos dies, un ritme de creixement anual del 2,7% el segon trimestre, el descens de l’ atur i l’augmentde l’ocupació, el debat s’ha centrat sobre la teòrica artificiositat d’aquesta dinàmica, que es de­rivaria exclusivament de la simple acumulació de més treba­lladors immigrants, sense capmillora real de l’economia, especialment referent a la renda dels ciutadans. Tampoc canvis demodel, centrat com sempre enel turisme i els serveis de baixvalor.

Un resum sintètic d’aquestacrítica la va fer Alberto Nadal, vicesecretari d’economia del PP, amb un parell de tuits, dimarts, després que es fes pública l’última Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre d’aquest any, en què es recollia que l’economia espanyola havia creat 510.000 llocs de treball durant l’últim any. Nadal emfatit­zava que “122.000 són espanyols, i 388.000, estrangers o doble na­cionalitat”. I rematava: “El que està passant és que l’economia es­panyola està creixent extensi­vament per immigració i la despesa pública i no per produc­tivitat. Per això, els espanyols no perceben una millora del seubenestar, els salaris reals nets estan caient i els preus no deixen de pujar”.

En veritat, la immigració ha estat el factor diferencial de l’economia durant els darrers anys. El Banc Central Europeu (BCE) li atribuïa el 80% del creixement entre els anys 2019 i 2024. Diversos estudis apunten a la mateixa direcció, en més o menys percentatge.

Però, una vegada reconeguda la seva importància, és possible entreveure altres efectes d’aquest creixement econòmic i de la immigració sobre la població nativa i la pròpia estructura productiva de l’economia espanyola? I sobre el nivell de vida de la població? Deixem al marge els avantatges derivats del creixement per si mateix, com per exemple la reducció de costos de finançament del deute, actualment per sota del de França.

L’entrada de mà d’obra forana sempre té, d’entrada, un efecte negatiu sobre la productivitat, especialment en països en què ja és històricament baixa. La majoria dels migrants tendeix a tenir baixa qualificació laboral i entraen les posicions inferiors d’aquest mercat. També afecta la inversió empresarial, que, en vista de la perspectiva de mà d’obra abundant i barata, tendeix a ser pocintensiva en capital.

Les exportacions de serveis no turístics, els de més valor afegit, ja superen les del turisme

Però de la mateixa manera que l’estructura de l’economia espanyola va sortir de l’última gran crisi financera amb manifestos signes de canvi estructural, en especial la desaparició d’un persistent i creixent dèficit per compte corrent (exportació contra importació de béns, serveis i rendes) per donar un superàvit ara permanent, hi ha elements que podrien portar a pensar que ara està passant una cosa semblant en altres àmbits.

L’element més esmentat pels economistes és l’enlairament dels serveis no turístics (en empreses, professionals i de suport, financers, consultoria enginyeria, etcètera), en especial els vinculats a l’àmbit digital, les exportacions dels quals ja superen el turisme, sector aquest darrer que ha reduït 13 punts el seu pes en aquesta partida exportadora durant els últims cinc anys, fins al 47%. El 2008 representava el 80%.

Malgrat això, el pes de l’exportació d’aquests serveis en l’economia continua endarrerit respecte a la majoria dels socis europeus, excepte Itàlia, segons BBVA Research, en part per insuficient inversió en R+ D, el desajust entre la formació i les competències necessàries i la mida de les empreses. Encara hi ha recorregut de millora.

Malgrat això, l’empenta d’a­questes activitats reflecteix tant el progrés tecnològic i la qualitat de la infraestructura digital com l’augment de la productivitat. Aquesta última, els darrers anys, especialment des del 2022, avança una mica més que la de la majoria dels socis europeus, malgrat estar encara lluny del seu nivell, un 7% per sota.

Millora que té el reflex en l’estructura del mercat laboral. Així doncs, des del 2020 els sectors dels serveis avançats i R+D, són l’àmbit que més pes guanya sobre el conjunt, gairebé un punt, mentre que comerç i hostaleria en perden mig, tot i que dels dos, l’últim continua creixent.

La població nativa escala el nivell ocupacional, cosa que s’hauria de traduir en millores de renda

Aquesta evolució coincideix amb alguns canvis en el perfileducatiu dels immigrants. Segons l’anàlisi de les dades de l’EPA feta per Manuel Alejandro Hidalgo, economista de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, el perfil de l’immigrant ha registrat canvis significatius des de la primera onada migratòria del 2000 al 2007 fins a l’actual.

El pes dels que tenen estudissuperiors i mitjans ha pujat 13 punts, els que perd la franja amb formació bàsica. Respecte a la seva ocupació, han passat d’estar només en un 9% en serveis avançats i informació i telecomunicacions, al 22%. En contrast, ha crescut el nombre dels que treballen en comerç i hostaleria, fins gairebé a duplicar-se i arriben al 38%. Una polarització als extrems de l’escala.

Una cosa que també passa en general amb els ocupats nadius, ja que el nivell alt d’estudis és el que més creix a mesura que creix l’ ocupació, molt més que el de baixa formació.

Una evolució que suggereix que tot i que els immigrants es continuen incorporant massivament a ocupacions de baixa qualificació, els nadius tendeixen a escalar cap a ocupacions més ben retribuïdes i de més nivell formatiu.

“Aquests canvis matisen la idea que la productivitat per càpita amb prou feines creix, hi pot haver grans sectors del mercat la­boral la renda dels quals sí queestigui creixent: nadius, que aconsegueixen llocs de treball més qualificats, mentre que la nova immigració, més mal pagada, arrossega cap a baix les mitjanes”, assenyala Josep Oliver, economista i expert en mercat laboral. Hidalgo afegeix que “la meitat de l’ ocupació creada ja és en segments de salaris elevats i en grans empreses”.

El perfil de la immigració ha canviat i incorpora moltes més persones amb elevada formació

I en l’àmbit dels sectors més productius, segons un estudi de Zoel Martín, de CaixaBank Re­search, els sectors de salaris més alts i, per tant, més valor afegit i productivitat (finances, tecnologies de la informació, manufac­tura, educació, aigua, sanitat...) són els que tenen un atur més baix, per sota del 5% i ja concentren el 40% del total de l’ocupació.

Com recorda Xavier Vives, “la consolidació d’aquests processos depèn de millores en la inversió, les infraestructures i la productivitat, amb un punt crític en l’ensenyament”. El fracàs català en les proves PISA és un pèssim anunci del que pot oferir el futur. Així doncs, ni tan bé, però tampoc tan malament.