Les cooperatives de treball es consoliden amb 12.000 milions de facturació

El vent de cua que ha empès el món cooperatiu els últims anys comença a mostrar símptomes de remissió. La conjuntura econòmica continua sent favorable, el suport dels Governs també, però al sector hi regna la sensació que ara es viu una etapa de consolidació més que d’expansió.

Això es desprèn de l’últim Baròmetre Cooperatiu elaborat per la Federació de Coopera­tives de Treball de Catalunya. L’informe se cenyeix únicament a les cooperatives de treball –aquelles que promouen que els treballadors siguin socis de la cooperativa– i deixa al marge les cooperatives agràries, d’habitatge, de crèdit o ensenyament, entre d’altres. De tota manera, les cooperatives de treball representen la gran majoria del sector. Si el 2025 n’hi va haver un total de 4.816 (el 0,8% del teixit empresarial català), 3.553 van ser cooperatives de treball, és a dir, al voltant del 75%.

No hi ha dades oficials de la facturació agregada d’aquestes societats. Tot i això, la federació estima que la xifra és al voltant dels 12.000 milions d’euros, amb un creixement anual entorn del 3%. A més, el Baròmetre Cooperatiu reflecteix que sis de cada deu han incrementat la seva facturació l’últim any, cosa que suposa una caiguda de set punts percentuals respecte al 2024 i un nivell similar al registrat durant la pandèmia. A més, l’informe reflecteix que el 14% ha mantingut estables els seus ingressos i que el 22% ha registrat un descens. Un altre senyal d’alentiment és la caiguda de més d’un 10% de la xifra de noves cooperatives constituïdes (un total de 119).

“Després d’anys de creixement, som davant d’un moment d’estabilització i consolidació. Això no és negatiu, la situació és sòlida i el creixement és més prudent”, indica Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

La meitat manifesta que està preocupada per la dependència dels ingressos procedents del sector públic

D’acord amb els resultats de l’informe, tres de cada quatre (73%) cooperatives de treball han tingut excedents (resultat positiu), un percentatge estable respecte al mateix període de l’any anterior. La procedència dels ingressos indica el pessignificatiu que té el sector públic. Tal com reflecteix el gràfic, les subvencions repre­senten, de mitjana, el 17% de la facturació, un percentatge que ha caigut lleugerament res­pecte a l’any anterior. “El percentatge no és excessivament elevat i varia en funció de l’activitat”, afirma Perdrix.

Malgrat això, la meitat de cooperatives manifesten que tenen “preocupació pel grau de dependència econòmica respecte l’administració pública”. I és que les cooperatives no només reben subvencions, també tenen ingressos per la prestació de serveis a entitats públiques.

Pel que fa a l’ ocupació, l’informe reflecteix que dues de cada deu cooperatives han reduït plantilla i que la gran majoria ha mantingut estable (42%) la xifra de treballadors o ha fitxat personal (36%). En total, la federació estima que les cooperatives de treball ocupen al voltant de 65.000 persones. Tal com reflecteix el gràfic, també és significativa l’evolució del volum de treballadors que opten per convertir-se en socis. Aquesta és l’ànima del cooperativisme, un moviment que va néixer fa més de 125 anys a Catalunya per oferir més control del negoci als empleats. Amb una caiguda de socis del 86% al 83%, aquest tret identitari de les cooperatives ha tocat sostre ? “No seria tan taxatiu. És cert que el vincle entre la feina i la propietat està en màxims i mostra signes d’estabilitat, però també ens fa por que es desvirtuï la nostra essència, que la plantilla ja no vulgui ser propietària del negoci”, reconeix.

De tota manera, Perdrix indica que el sector està rebent suport institucional per a l’elaboració d’una reforma de la llei catalana de cooperatives que estarà a punt de cara al 2027. “Volem reduir la burocràcia a l’hora de crear i consolidar una cooperativa, i també millorar el sistema de distribució d’excedents”, comenta.

El 83% dels treballadors són socis de les cooperatives, un percentatge que ha tocat màxims

A més, la federació no es cansa de fer pressió davant les crítiques que esclaten quan una cooperativa no funciona o és objecte d’un frau per part dels socis. “Al món mercantil també passa, però quan una empresa fa fallida ningú no qüestiona el model. En canvi, amb el cooperativisme sí, fa anys que intentem treure’ns aquest estigma de l damunt”, conclou el director de la federació.