Tothom pensava que aquella era una habitació més d'una antiga vila romana construïda en Font Àlber (Pont Genil, Còrdova). Algunes especulaven que la petita estada sense finestres podia ser fins i tot un mitreo, un temple dedicat al déu d'origen persa Mitra construït per imitar una cova. Però l'espai, en realitat, era la primera biblioteca de la península Ibèrica.
Arqueòlegs de la Universitat de Granada han tornat a analitzar el quart utilitzat una tècnica coneguda com a shape grammar (gramatical de formes). L'objectiu era poder identificar petits elements arquitectònics per determinar si una construcció té prou coherència per ser definit amb seguretat com una biblioteca.
L'habitació 10 de la vila de Font Àlber
Segons expliquen en un article publicat a la revista Journal of Mediterranean Archaeology,els investigadors van aplicar aquest mètode en dos espais domèstics: l'habitació 7 de l'anomenat Palau Teodosiano de Stobi (Macedònia del Nord), capital de la província de Macedonia Salutaris; i l'habitació 10 de la vila de Font Àlber.
El jaciment andalús és en una calçada que connectava les ciutats costaneres amb Còrdova, capital de la província de la Bètica. La nova anàlisi confirma que l'habitació estudiada era una biblioteca, la qual cosa la converteix en la més antiga documentada a la Península i en una de les més ben conservades de l'Imperi Romà.
La sala presenta una distribució que encaixa amb el llenguatge constructiu de les biblioteques romanes: un absis, nínxols rectangulars que van poder acollir prestatgeries, altres nínxols semicirculars, un podi i habitacions auxiliars annexes que probablement servien com espais de feina o emmagatzemament.
La combinació d'aquests trets ha estat clau per descartar la interpretació prèvia de l'espai com un possible mitreo i confirmar el seu ús com un lloc destinat a la lectura, l'estudi i l'exhibició cultural. “L'arquitectura de Font Àlber conserva una combinació excepcional d'indicis que permeten anar més enllà de la simple hipòtesi”, escriuen els experts.
La vila d'almenys 400 metres quadrats -i en la que destaquen tres mosaics denominats Nilótico, Las Tres Gracias i El Triunfo de Baco- es va construir al segle IV després de Crist als mateixos terrenys que havia ocupat un Balneum (termes romanes) que va estar actiu entre el segle I i el III.
La biblioteca privada de Font Àlber és, a més, la més occidental de tot l'Imperi Romà. Els investigadors consideren que la importància d'aquesta troballa és a prop de l'excepcional Vila dels Papirs d'Herculano, de la qual es conserva el contingut (els papirs) però no l'estructura física que els allotjava.
La feina dels arqueòlegs de la Universitat de Granada incorpora també una hipòtesi que afegeix més interès al descobriment. Els experts suggereixen un possible vincle entre aquesta sala i un sarcòfag trobat al segle XIX en el proper jaciment de Villares del Carril.
Aquesta peça, coneguda com a sarcòfag de la Declamatio i conservada al Museu de Màlaga, presenta escenes relacionades amb la lectura i l'ensenyament. La seva cronologia i iconografia coincideixen amb les de la vila on s'ha trobat la biblioteca. Una de les figures representades (un home barbut amb un rotllo i un còdex) guarda semblances amb un personatge d'un mosaic de Font Àlber que estudis previs identificaven com el propietari de la finca.
“Encara que aquesta relació no pot demostrar-se de manera definitiva, obre la porta que el sarcòfag pogués representar l'amo de la biblioteca, oferint un testimoni únic de com les elits rurals de la Bètica tardoantigua es vinculaven a la cultura escrita i la identitat intel·lectual”, conclouen els investigadors.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.