Trump torna a recular anunciant un atac a l’Iran i després ajornant-lo

“Aquesta nit ens despertarem amb les sirenes antiaèries?”, pregunta un jerosolimità al seu amic en una cafeteria del centre de Jerusalem. “Jo ja he fet plans. Si arriba la guerra, que arribi; intento no preocupar-me en excés”, respon l’altre, sense aixecar la vista del cafè. L’escena resumeix l’estat d’ànim d’una població que ja no reacciona a les amenaces de Donald Trump contra l’ Iran: les ha sentit massa vegades.

El president va tornar a anun­ciar dissabte que el seu país ajornava un nou atac contra l’ Iran, si s’arriba “ràpidament” a un pacte per posar fi a les ambicions nu­clears iranianes i reobrir l’estret d’ Ormuz. És almenys la desena marxa enrere des de l’inici de la guerra, el 28 de febrer.

Els mitjans pròxims al règim iranià es burlen de Trump per haver cancel·lat l’assalt fins a deu vegades

A la xarxa social Truth Social Trump va assegurar que l’ Iran i altres països de la regió li havien demanat temps per tancar un pacte que portaria a la reobertura “immediata, completa i total” de l’estret i al final de “l’amenaça nu­clear iraniana”. “He acceptat cancel·lar l’atac, subjecte a poder arribar ràpidament a un acord”, va escriure, sense precisar quins països l’hi havien sol·licitat. El missatge va arribar després d’una trucada amb el príncep hereu saudita, Muhammad bin Salman, que va instar a “prioritzar el diàleg”, per a rebaixar la tensió regional.

Tot i això, Teheran va negar hores després haver demanat res. L’agència Mehr va qualificar la versió de Trump de “nova mentida” i va assegurar que les forces armades iranianes estan “en màxima alerta i preparades per a qualsevol eventualitat”. Mitjans semioficials com Kayhan es van burlar del mandatari i van afirmar que “s’ha retirat de les seves posicions un cop més, després d’una setmana de fanfarronades i amenaces”.

El ministre d’ Energia israeliana, Eli Cohen, va voler deixar clar que la possible treva no canvia la posició d’Israel: “Amb acord o sense, i al marge de qualsevol compromís extern, si l’ Iran intenta reprendre el programa nuclear o avançar en la indústria de míssils balístics, actuarem i atacarem”. L’anunci de Trump, de fet, no esmenta ni el programa nuclear ni el de míssils, els objectius que Washington i Tel-Aviv van fixar a l’inici de la guerra.

Darrere del vaivé hi ha, segons diverses informacions publicades les últimes setmanes, un motiu menys èpic que la diplomàcia: l’escassetat d’interceptors. El cap del Comandament Europeu dels EUA, el general Alexus Grynkewich, va advertir el Pentàgon que, sense un nou destructor naval, Washington haurà d’escollir entre defensar el seu propi territori o el d’Israel davant els míssils iranians. Segons The Washington Post , els EUA ja han disparat uns 300 interceptors per protegir Israel durant la guerra, davant els 190 llançats pel mateix exèrcit israelià, incloent-hi més de 200 míssils Thaad, la meitat de l’arsenal total del Pentàgon. “Israel no és capaç de deslliurar i guanyar guerres per ell sol, però ningú no ho sap, perquè mai veuen la rebotiga”, va resumir un funcionari dels Estats Units citat pel diari.

S’hi afegeix l’escalada al mar: els huthis iemenites han començat a amenaçar l’estret de Bab al-Mandab, i aquest cap de setmana es van reportar dos incidents davant les costes d’ Oman, un dels quals amb un projectil que va fer malbé la sala de màquines d’un petrolier. Mentre les negociacions –a càrrec de Jared Kushner, Steve Witkoff i Marco Rubio– continuen sense resultats visibles, el preu del petroli ja ha pujat un 24% des que es va trencar l’alto el foc d’abril. Pels analistes consultats per Reuters, continuarà a l’alça. Pels dos habitants de Jerusalem de la cafeteria, en canvi, l’única certesa és que demà, si no hi ha míssils, aniran a la plaça.