Ceuta accelera el retorn de migrants amb sospites d’expulsions il·legals

A l’esplanada de Loma Margarita de Ceuta, als voltants de la que serà la base única militar a la ciutat autònoma, una vintena de legionaris envoltaven ahir al migdia mig centenar d’immigrants, que abans havien estat pasturats, en grups, fins allà. Asseguts, a l’ombra, amb el mateix banyador amb què fa quatre dies van travessar del Marroc a Espanya, esperaven indicacions dels legionaris per pujar a un autobús, que els conduiria a la frontera per tornar, suposadament, voluntàriament al seu país. “Tu, tu, tu”, va cridant un militar, com si repartís els bitllets de tornada, sense més criteri que l’aspecte dels joves. Mentrestant, a l’altra banda del carrer, un membre de l’associació de Ceuta Elín no perd detall de l’escena perquè ha detectat que entre els joves embossats hi ha molts de menors i tres sudanesos: ni uns ni altres, per llei, poden ser expulsats sumàriament. L’autobús s’omple sense ells, i el sonor cop d’un legionari els dona via lliure per aixecar-se i anar-se’n. Encara que només sigui per continuar deambulant per la perifèria de la ciutat, fins a tornar a ser retinguts.

Centenars de migrants són ara conduïts en cotxes policials o autobusos militars a la frontera

El Govern ha posat l’accelerador per retornar al Marroc els centenars d’immigrants que la setmana passada van entrar en allau per l’espigó fronterer de l Tarajal, que va segar la vida de 72 persones, segons les últimes xifres del Ministeri de l’Interior, malgrat que el president de Ceuta eleva el nombre fins a 88. Per la seva part, el Marroc va reconèixer ahir que unes 40.000 persones van arribar a la frontera en direcció a Ceuta i unes altres 1.135 a Melilla i va admetre 11 morts al seu territori, deu d’ells ofegats. Després que durant els dos dies posteriors al salt massiu una filera constant pel passeig marítim marqués el camí de retorn, ahir els joves van ser conduïts en vehicles de la policia local de Ceuta i autobusos militars a la frontera. Segons la Delegació del Govern, tots aquests retorns continuen sent voluntaris, com els més de 50.000 que ja s’haurien produït, de persones que després de llargues nits a la intempèrie a la ciutat, amb enorme dificultat per accedir a menjar o aigua, s’han adonat que no és viable continuar a Ceuta.

Interior eleva a 72 els cadàvers que han estat recuperats del mar, però el president de Ceuta ja parla de 88

El Ministeri de l’Interior va anar informant detalladament dels que anaven abandonantEspanya. No obstant això, ara ningú no s’atreveix a donar ladada dels migrants que podrien encara ser a la ciutat autònoma de Ceuta. De totes maneres,amb un recorregut pels afores n’hi ha prou per considerar que són centenars. Potser milers.

A la platja de Benítez, a la badia nord de Ceuta, adossada al moll de Poniente, hi ha desenes d’immigrants amuntegats des de la matinada de dijous. Es van colar entre la marabunta de marroquins, animats per les xarxes socials. L’ Ahmed i en Muhammad, de 26 i 18 anys, van néixer a Gaza, de manera que tenen dret a demanar protecció internacional. Ensenyen el seu passaport palestí, en què guarden petits bitllets i el resguard d’haver demanat d’entrar al Centre d’Estada Temporal d’ Immigrants ( CETI). Ni una cosa ni l’altra, no lamenten, els serveix: amb els diners no poden comprar perquè els comerciants els neguen l’entrada i el punt d’acollida està completament desbordat. “No vull dormir, vull treballar”, repeteix una vegada i una altra quan veu l’enregistradora encesa, perquè el seu crit de desesperació se senti.

Senten la conversa dos iemenites, en Musleh, de 33 anys, i en Mahmud de 35 anys, que també volen denunciar l’abandonament que senten. La guerra civil enquistada al seu país és prou argument per demanar protecció internacional. El primer continua portant el neoprè amb què es va llançar a l’aigua de matinada, i va sentir “molts crits d’ajuda al mar” que encara retrunyen al seu cap. Assegura que fa quatre dies que no dina. I no sap quant més podrà durar aquest dejuni. Després de diversos dies obtenint testimonis, en Musleh és la primera persona que es refereix a la sentència del Tribunal Suprem que va determinar que no es permeten les devolucions en calent dels immigrants interceptats al mar. Feia tres mesos a Rabat, juntament amb una altra dotzena de iemenites, que esperaven el moment per travessar a Espanya. Ara, no saben quant de temps més podran ser en aquest racó de la platja, on, segons fonts policials, ja s’acosten les màfies per oferir trasllats clandestins a la Península.

Des de l’associació Elín, de­gana a la ciutat autònoma, expliquen que sudanesos, iemenites, malians o palestins que no han tornat al Marroc, on són perseguits, tenen dret a ser assistits per l’ Estat per ser potencials asilats. Tot i això, temen que hi hagi expulsions sense garanties, als grups en què són retornats els marroquins. “Ma­nifesten que prefereixen morir de gana abans que tornar al Marroc”, assegura un portaveu de l’associació pro drets humans. “En situacions excepcionals, com el que va passar el 2021”, recorda, no “es respecten garanties i es duen a terme expulsions independentment del perfil, sense mediar cap mena de paraula”, denuncia des d’ Elín, que documenta les vulneracions.