Cas DGAIA: els bombers no es trepitgen la mànega

La Generalitat es va veure obligada a dinamitar fa un any la direcció general d’ Atenció a la Infància i l’Adolescència ( DGAIA) després de l’enèsim escàndol en la tutela de menors i per irregularitats milionàries en la gestió. El cas d’una nena de 12 anys tutelada per la Generalitat que va ser violada per una xarxa de pederastes durant més d’un any es va ajuntar amb el demolidor informe de la Sindicatura de Comptes que revelava l’ús fraudulent dels diners públics. Per tot això es va crear una comissió d’investigació al Parlament que va acabar fa un parell de setmanes amb un resultat decebedor i que confirma la poca utilitat d’aquesta mena de comissions. El Parlament va constatar el desgavell absolut de la DGAIA, però no es va permetre que ningú assumís cap responsabilitat ni tècnica ni política. Dit col·loquialment, van llançar una palada de terra sobre la qüestió i aquí ho ha passat res.

Aquest lamentable final polític s’explica perquè els principals partits han governat aquest servei públic en algun moment. I, esclar, entre bombers no es trepitgen la mànega. Així doncs, es van donar per bones les mesures anunciades sense resoldre un dels principals problemes que hi ha en el fons d’aquesta qüestió. Em refereixo a qui decideix la retirada de la custòdia d’un menor.

La política ha volgut enterrar una pèssima gestió dels menors que ara investigarà la justícia

Malgrat les peticions de la Síndica de Greuges o del Col·legi d’Advocats de Barcelona que aquesta dràstica decisió recaigui en un jutge, la Generalitat manté la retirada de la custòdia en mans d’administratius. I aquí perviu la suspicàcia. Hi ha una gran xarxa muntada amb la tutela de menors que alimenta molta gent. Aquest sistema és molt llaminer, perquè els que gestionen els centres de menors reben entre 4.000 i 6.000 euros per cada plaça. Però si la custòdia cau al despatx d’un jutge, l’ànsia d’omplir les places disponibles deixa de ser una prioritat i preval l’interès del menor i la seva família.

És cert que s’han creat comitès de re­tirada de tuteles i que ara, per fi, s’escolta les famílies afectades. Però encara l’úl­tima paraula la té un funcionari de laGeneralitat i no un jutge, amb els greus problemes que provoca. Que serveixi d’exemple l’últim cas que hem sabut. Es tracta de la recent condemna a la DGAIA per la violació d’un menor de vuit anys que tenia tutelat fa tres anys. La Generalitat va negar dues vegades que portessin el nen als jutjats per ser explorat de les agressions sexuals i que van detectar les monitores del centre on estava reclòs. Finament, va ser un jutge qui, després de la denúncia dels pares del menor, va ordenar tornar el nen als seus progenitors perquè la retirada de la custòdia dictada per un funcionari de la Generalitat havia estat desproporcionada.

Què hi havia darrera d’aquesta retirada desproporcionada? Per què no van voler portar el nen violat al jutjat? Potser per no perdre els milers d’euros d’assignació mensual? Fins i tot el Defensor del Poble ha alertat que no es pot consentir que hi hagi violacions de menors en centres públics d’acollida.

Enterrada la via política sense que ningú assumeixi responsabilitats, queda oberta la investigació de l’Oficina Antifrau per determinar si hi ha responsabilitats en els pagaments indeguts de més de 160 milions d’euros en aquest conglomerat de l’atenció als menors, entre altres irregularitats. L’última notícia que publiquem avui, és que la Fiscalia Anticorrupció obre una investigació per anar més enllà d’on la política no ha volgut arribar. Esperem que aquesta via judicial tingui més recorregut i que forci transformacions més profundes que el simple canvi de nom de la direcció general i de maquillatge dels procediments de retirada de custòdia. El nou conseller del ram, Raúl Moreno, pot fer aquest pas. En cas contrari, serà còmplice de tota aquesta situació que coneix perfectament perquè ha estat a la cuina de la gestió els últims dos anys.