Alguna cosa està passant a Santa Gertrudis

En un descampat a l’esquena de l’encantadora església de Santa Gertrudis, al cor mateix de l’illa d’Eivissa, hi passaran coses. Ho delaten dues misterioses pancartes amb els peus clavats a la terra que serveixen al mateix temps de crida d’atenció i avançament del que ha d’arribar. “Hola, we are building a mountain” (Hola, estem construint una muntanya) i “ Podria tocar el cel”. Signat: Superflex, el col·lectiu danès els projectes del qual inclouen des de la fabricació de biogàs a partir de rebutjos animals en països en desenvolupament fins a la inundació d’una rèplica d’un McDonald’s al Vietnam per filmar un film sobre la crisi ambiental prevista per l’augment del nivell del mar i el col·lapse del capitalisme.

La seva filosofia parteix de la premissa que l’art i els artistes poden i han d’exercir un paper en el futur del món, i el seu camp d’acció va molt més enllà dels museus i proven de servir lescomunitats, humanes i no hu­manes. Van desenvolupar, per exemple, un material de construcció en forma de maó ( Superbrics) per acollir els peixos a mesura que l’aigua de mar envaeixi les ciutats d’arreu d el món i han impulsat begudes amb comunitats d’agricultors de l’ Amazones brasiler ( Guaraná Power) perquè puguin fer front a les multinacionals que els exploten.

El projecte que impulsa Ángeles Ferragut per acostar l’art a l’illa celebra deu anys

Fundat el 1993 per Bjørnstjerne Christiansen, Jakob Fenger i Rasmus Nielsen, un dels seus projectes de transformació urbana més radicals és el Superkilen, un parc de Copenhaguen que en lloc del mobiliari habitual és atapeït d’objectes proposats pels veïns, una comunitat de què formen part 50 nacionalitats, des d’un toro d’Osborne espanyol a un ring de boxa tailandesa, terra palestina o una font marroquina sota un cirerer japonès. Tot i això, va ser la seva instal·lació lúdica a la sala de Turbines de la Tate Modern (un bosc de gronxadors, cadascun dissenyat per a tres persones) el que va engegar els motors per al que projecten ara a Eivissa.

Ángeles Ferragut, mecenes entusiasta que fa deu anys que està embarcada en la producció de projectes artístics a l’illa, va quedar fascinada quan va visitar One two three swing! a Londres amb el seu marit, Simon South­wood, i un dels seus fills. “ Hi vam passar tres hores i hi vam tornar l’endemà perquè era realment bonic i divertit, tothom en podia gaudir. I, a més, tenia un con­cepte molt potent: la d’uns gronxadors compartits que podien generar una energia col·lectiva capaç de canviar el rumb delplaneta”, recorda la fundadora i directora de la Fundació Ses12naus, que ja llavors va pensar que li agradaria que aquesta experiència pogués ser viscuda a Eivissa, l’illa on acabava de tornar després de viure a Madrid, Nova York, l’ Havana i Londres.

El projecte de Superflex ha estat replicat, entre altres llocs, a la Zona Desmilitaritzada de Corea, una franja que divideix la península asiàtica gairebé per la meitat, i a la zona rural de Dinamarca. I la idea era adaptar-lo també per al solar de Santa Gertrudis, però, una vegada a l’illa, Rasmus Nielsen es va adonar que la idea inicial que l’havia portat fins allà anava perdent força en la mesura que n’anaven guanyant d’altres. La llum es va encendre un dia de tempesta que Ángeles els va portar a un bar de Sant Miquel on va trobar gent de molt diversa procedència que s’havia acabat refugiant a l’illa. “I aquesta nit ens vam adonar que venir amb un projecte i traslladar-lo no fun­cionaria. Que això requeririauna investigació més profunda”, compta María José Félix Díaz, membre del col·lectiu.

La posada en marxa del projecte d’art públic a Santa Gertrudis, que es materialitzarà l’estiu que ve, coincideix amb el desè aniversari de Ses12naus, fundació que vol vincular l’art con­temporani amb Eivissa a través d’un programa de residències pel qual conviden artistes a treballar qüestions relacionades amb l’illa. El resultat de les tres últimes es pot visitar fins a l’octubre a La Carpintería, dues antigues naus situades en un polígon industrial on fins a l’octubre es poden visitar les exposicions de Diogo da Cruz, entorn de les salines i els paisatges costaners; Marina Maron, que transforma una casa pagesa en una escultura tova llesta per acollir, i Gala Knörr, que viatja en el temps a la nit eivissenca quan la pista de ball encara era un espai de comunió temporal.