Les mesures antiapagada ofeguenles petites comercialitzadores de llum

Ja ha passat un any i dos mesos des que l’operador del sistema elèctric, Red Eléctrica ( REE), va decidír aplicar el que ha anomenat “operació reforçada” per cobrir el risc que es repetís l’apagada del 28 d’abril del 2025.

La principal operativa d’aquelles mesures antiapagada consisteix a programar més plantes de cicle combinat de gas, perquè estiguin engegades en previsió d’algun possible ensurt. Aquesta previsió extra no és de franc. S’inclou als anomenats serveis d’ajust, el cost dels quals ha passat d’una mitjana d’11,5 euros megawatt hora (MWh) el 2024 a 22,7 euros MWh només entre el gener i el juny del 2026, un 97% més.

Tots els consumidors han notat a les factures el sobrecost, però són les petites comercialitzadores de llum per a les quals aquest canvi en el sistema comença a suposar una exigència financera que moltes ja no poden suportar per gaire més temps.

Dues associacions espanyoles, l’ Associació de Comercialitzadors Independents d’ Energia ( ACIE), l’ Associació de Comercialitzadores d’ Energia ( Acenel) i la portuguesa Acemel van donar la veu d’alarma fa setmanes per demanar als reguladors del mercat i al Govern central més claredat sobre aquests costos i poder traslladar l’import als seus clients.

“És cert que l’escalada del preu del gas el 2022 va suposar un impacte financer molt més gran, però en aquell moment hi havia transparència en el preu i se sabia que la situació era conjuntural. Ara, no hi ha transparència. Fins a l’endemà REE no informa del cost dels serveis d’ajust i el problema és estructural”, explica Antonio Lamunio, president d’ ACIE.

REE reconeixia el maig del 2026, un any després de l’apagada, que el cost extra de l’operació reforçada del sistema havia ascendit a 711 milions d’euros.

El nou escenari està propiciant que les de menor volum venguin el negoci, cosa que redueix competència

Un cost que es paga entre tots els actors del sistema elèctric però que les comercialitzadores estan obligades a abonar per avançat, quan compren electricitat al mercat diari, i recuperar-lo és molt complicat, ja que la majoria dels clients tenen signats contractes a preus fixos que, si són de particulars, no es poden modificar i, si són de clients industrials, han de ser negociats per ajustar l’increment de costos. “La seva posició negociadora és complicada. Els seus marges són ajustats, entre 3 i 10 euros, segons el tipus de clients. Si apugen massa el preu, deixen de ser competitius davant les grans que tenen més pulmó financer i compensen amb els seus altres negocis. Rescindir un contracte per firmar-ne un de nou, en què sí que es pot posar un preu més alt, també té penalització. Només queda intentar negociar amb alguns industrials”, analitza Borja Osta, subdirector de la consultora energètica Selectra.

La situació actual s’afegeix a l’estrès financer que les comer­cialitzadores han estat assumint, especialment des de l’esclat de la guerra a Ucraïna, i que passa factura al sector. Fa unes setmanes, la Comissió Nacional de Mercats i Competència ( CNMC) alertava que entre el 2022 i el 2025 van ser inhabilitades 39 comercialitzadores per haver incomplert els requisits legals. Aquest procés va deixar impagaments propers a 250 milions d’euros. La CNMC creu que cal endurir els criteris d’entrada d’aquestes empreses al mercat i més garanties per assegurar que compten amb el matalàs financer adequat per complir la seva funció. “No hi ha en tota la cadena de subministrament elèctric cap agent que suporti unacàrrega econòmica, regulatòria i administrativa comparable a la d’una comercialitzadora: avança pagaments, constitueix garanties, assumeix el risc de preu i d’impagament i absorbeix cada modificació normativa que s’aprova”, apunta Javier Colón, president d’ Acenel.

El Ministeri de Transició Ecològica ha executat les últimes setmanes gairebé una trentena de processos d’inhabilitació; el d’ Holaluz ha estat el més mediàtic, per treure del mercat les que no compleixen els seus compromisos de pagament. Dissabte va inhabilitar Elèctrica del Montsec.

Per descomptat, no tots els problemes estan relacionats amb els serveis d’ajust. Però com que, malgrat les bones intencions d’ REE d’incloure les renovables en el control de tensió, alliberar-se de la protecció dels cicles combinats de gas no és res que cap expert no esperi per a abans de, pel cap baix, dos o tres anys, les comercialitzadores demanen al Govern espanyol que actuï.

“El problema dels serveis d’ajust és especialment conflictiu. Les comercialitzadores no tenen cap instrument financer per poder cobrir aquest sobrecost. No només és gestionar la seva tresoreria amb més o menys encert. En aquest cas ha d’assumir el sobrecost amb la seva pròpia liquiditat i això els està ofegant”, incideix Borja Osta.

A la CNMC i al ministeri, entenen el problema. “Ens escolten, són sensibles, però ningú no hi fa res”, assegura Javier Colón. Entre altres coses, perquè, si fessin cas a les comercialitzadores i cataloguessin els serveis d’ajust com un cost més del sistema, serien els consumidors minoristes els que assumirien més càrrega i no com ara, que es distribueix igual per a tothom. I no sembla que carregar més la factura de les llars sigui a l’agenda, ara per ara.

Les comercialitzadores no poden traslladar el sobrecost als seus clients amb contractes fixos

Mentrestant, la consolidació s’entreveu com a solució d’urgència. “Desfer-se del negoci com ha fet Ignis venent a Enguie. És un exemple dels altres que vindran. Això perjudicarà molt la competència”, adverteix Lamunio.