Els xavals que vam ser

P a amb tomàquet. Llet de vaca-vaca. El Colacao molt barrejat. Guanyar-se les gallines bones perquè et cedeixin els ous més bèsties i que et faci la truita l’àvia... Botifarra i llonganissa. I cansalada. Coca de samfaina. Coca sense samfaina. Només samfaina. Pa dalinià. Les faves, buag, una altra vegada no, ¡no puc, no les vull ofegades! Obrir la nevera sense permís i amb el banyador escopint aigua... Robar xarrups al cafè prohibit i trobar-lo massa àcid. I maleir el vi pallós nascut a baix, al garatge, perquè fa olor de fuel i té gust de vinagre... Trepitjar el quarto del telèfon i guanyar-se un mastegot de poble quan només volies trucar a ta mare!

Amanida més que verda. Ceba presumida en rosa, incapaç de despertar una llàgrima. I un senyor tomàquet brillant en robí, que ell sí, et fa sanglotar a l’instant encara que diguin que només és fruita inflada. Esquivaràs préssecs, taronges, el raïm. I, aggggg, les peres i fins i tot aquella síndria que cruix quan és tan glaçada. Però més i sobretot el pollastre que la tieta Antònia pela amb un clac que et mata. Li retorça el coll. Déu! El despulla. El desossa. Un bassal granat al corral de l’enorme casa. Ara t’ofegues de pena!

Córrer com un xicotot... Voler ser adult i odiar ser nena en un estiu de foc

Aquella pinta que esgarrapa. Una empastifada de Nenuco que podria ofegar l’ase. La ratlla trencant-te el crani. Sopa de farigola. D’all i romaní. Grosella dura com la pedra del pati. I un jardí groc i content amb l’espatarrament del llimoner inflamat. Quartos per a bicis, motos, i dos 600 i un 1500, tractors i motos, biscuters i totes aquelles coses dels homens de la casa que abans van cuidar cavalls i vaques i fins i tot porcs diria...

Ametlles, nous i avellanes. Dormint als seus llits del terra. I els ( teus) tomàquets compactant el seu futur sabor madurat. Muntanyes d’arbequines augurant el seu oli de bojos. De vostè als avis. De vos als encara més vells. Tant costa? Els nens de ciutat, a més de forasters , som grollers!

Voler ser adult. Córrer com un homenot. Odiar ser nena en un estiu de foc. Fer la digestió. No fer-la. Simular que ja està feta. Odiar la Polla- rossa, la masia revella en el defora el nom prohibit de la qual, et diuen, honora la rossíssima jove que va parir l’albí del teu avi. Gronxar-te a la roda de la figuera. Caure de la branca que és més alta que la lluna.

Partir-se el genoll i de riure. Voler que acabi l’estiu i resar perquè no passi mai.I no poder oblidar-lo.