Ceuta aigualeix la festa ultra

“Frontera oberta”, “Haraga Ceuta”, “Hrig Sebta”... Sense els missatges en TikTok, Instagram i Facebook cridant a “cremar” i emigrar il·legalment, l'entrada massiva a Ceuta de la setmana passada no hauria assolit la dimensió de crisi internacional. El Marroc atribueix a les xarxes la responsabilitat de l'assalt a la tanca de Ceuta i, encara que no expliquen per si soles l'ocorregut, sí que contextualitzen alguns comportaments. El dels joves tirant-se al mar i el de la ultradreta intentant capitalitzar la crisi humanitària.

Els joves han abandonat els mitjans de comunicació i han emigrat a les xarxes socials per informar-se. No són nous els perfils que ofereixen vídeos amb consells pràctics per arribar a Ceuta o Melilla de manera il·legal. Es detallen rutes, on comprar un flotador o una borsa impermeable per portar el mòbil. També s'ofereixen rutes a Google Maps per accedir a la platja de Tarajal de Ceuta i estratègies per fugir de la policia i mantenir-se a Espanya una vegada superada la frontera.

Si l'allau de missatges a les xarxes socials va ser espontàni, és discutible; el que no és discutible és la velocitat amb què es van propagar. Continua sense resposta qui va alimentar les campanyes virals, si darrera dels bots que cridaven a creuar la frontera hi havia una estratègia coordinada pel Marroc, si la policia marroquina va permetre l'accés dels joves en els passos fronterers… El setembre del 2024, les forces de seguretat marroquines es van desplegar davant la tanca fronterera amb Ceuta per contenir la campanya viral que animava a fer el salt. Es va detenir 60 persones per organitzar aquella operació a les xarxes socials. Per què aquesta vegada no han actuat igual?

Entre bots, falsedats i videos fake, la periodista @anneapplebaum s'aferra a les certeses en @TheAtlantic: “No sabem per què tants marroquins van nedar fins a Ceuta. Sí que sabem que no era un veritable camí cap a Europa, que molts migrants han mort, que gairebé tots han tornat a casa i que l'extrema dreta l'ha instrumentalitzat”.

Vox va córrer a parlar d'“invasió”, però el seu líder, Santiago Abascal, va trigar tres dies a atracar al port de Ceuta. El gruix del seu discurs xoca amb les bromes sobre el vídeo de la seva arribada amb vaixell distribuït per la formació ultra. Comparen Abascal amb Juan Sebastián Elcano, Blas de Lezo o un pare despreocupat.

El líder de Vox va arribar tard a Ceuta per comprovar in situ la situació, mentre la seva esposa, la influencer Lidia Bedman, compartia a les seves xarxes socials que els seus tres fills petits havien hagut de ser ingressats de forma consecutiva. “Moltes hores d'hospital. De vegades els plans no surten com un imagina”, va escriure al costat d'una imatge d'un dels menors amb la via al braç.

Abascal va ser declarat persona non grata a Ceuta el 2021 per la seva aparició a la ciutat després dels disturbis desfermats durant l'anterior crisi fronterera amb el Marroc. Llavors, Abascal va titllar de “quintacolumnistes” i “promarroquins” els musulmans de Ceuta, una comunitat que suposa gairebé la meitat de la població de la ciutat autònoma. Abascal va voler fer un míting, que va ser prohibit per la delegació del Govern, i dues manifestacions oposades per la presència del líder de Vox van acabar en càrregues policials.

Aquesta vegada no hi ha hagut divisió als carrers. Els habitants de Ceuta s'han plantat davant els ultres que busquen rèdit polític i notorietat a les xarxes amb sonats fracassos. La policia ha intervingut preventivament per evitar aldarulls i ha deixat imatges virals ridiculitzant els “salvadors” de la integritat territorial espanyola. 

La formació neonazi Nucleo Nacional diu que es va retirar “sota amenaces de sancions administratives i delicte de desobediència”, però la humiliació va ser “històrica”, com defineixen alguns perfils. Un policia insta un dels neonazis a descobrir-se el rostre. “És que tindré problemes a la feina”, respon. “Si tens problemes en la feina, a què vens aquí?”. Una vegada “descobert”, a les xarxes es pot veure la seva cara, afiliació i fins i tot si està de baixa mèdica.

Els vídeos virals van des de la jove plantant-se davant els ultres, a la responsable d'una cafeteria esbufegant mentre Alvise Pérez llança la seva diatriba a l'interior de l'establiment. “Se li ha aigualit la festa”, titula la premsa de Ceuta. Igual que a Vito Quiles. Va compartir el seu pla a les xarxes: “Em dirigeixo cap a Ceuta amb un equip de seguretat i personal per fer vigilàncies i controls en carrers, edificis i llars. La intenció és evitar robatoris, saquejos i assalts”. I el que s'ha fet viral és la seva fugida: “Vito Quiles acaba de batre les marques d'Usain Bolt als 200 metres llisos. Que tothom vegi que covard que és l'agitador de la ultradreta”.

La conclusió de l'àgora digital és que “pensaven que els rebrien com a salvadors i s'han trobat amb la consciència de classe”. Juan Jesús Vivas, president de Ceuta, mereix l'aplaudiment digital en frenar els ultres, encara que el seu discurs sigui incompatible amb els pactes PP-Vox i el pla de reconquesta d'Abascal: “Totes les famílies de Ceuta són i se senten espanyoles, resin el que resin i es diguin com es diguin. Pretenen enfrontar i dividir els habitants de Ceuta per raó d'origen, de cultura o de credo. Estic convençut que no ho aconseguiran, que la societat de Ceuta vol convivència, l'aprecia i la valora. No es pot estimar Ceuta si no s'estima Ceuta tal com és. I la convivència és una línia vermella infranquejable”.