“La frontera està oberta”

En el relat de la invasió de Ceuta hi ha tres coincidèn­cies en les versions que donen Espanya i el Marroc. A més de la interpretació d’una sentència del Tribunal Suprem, els dos països afirmen que darrere de l’arribada massiva de migrants hi ha les màfies i les notí­cies falses divulgades a les xarxes socials. Però no s’aclareix qui governa les màfies ni tampoc la difusió del missatge “La frontera està oberta” que hauria donat el tret de sortida per a les 60.000 persones que la van travessar.

Qui mou els fils de les xarxes socials i amb quina finalitat? Aquesta pregunta té tantes respostes com interessos polítics. No obstant, en aquest greu episodi ha quedat clar que hi ha una confrontació de models de gestió de la migració a Europa i al món. És més que probable que aquesta divisió es constati avui a la reunió telemàtica dels ministres de l’Interior de la UE i en la qual el Govern espanyol estarà en franca minoria defensant un model contraposat al de la majoria de governs europeus liderats per països com Itàlia i inspirats en els Estats Units. Per tot això, costa de creure que les màfies de tràfic de persones estiguin soles darrere de la invasió de la setmana passada. És més creïble que aquests mafiosos siguin instruments d’una estratègia més gran que fa servir les xarxes socials com a arma de mobilització massiva.

D’altra banda, a mesura que passen els dies, coneixem més detalls d’aquesta crisi. Per exemple, sabem que Rabat i Madrid te­nien coneixement que alguna cosa gruixuda es preparava pel degoteig de persones que arribaven a la platja espanyola del Tarajal abans de la gran invasió i pel trànsit de marroquins que es dirigien a la frontera de Ceuta des de diferents ciutats del Marroc. Així que tan cert és que el moviment de desenes de milers de persones va ser detectat com que no hi ha guàrdia fronterera ni exèrcit capaç de frenar un assalt de milers de persones sense causar una matança. I aquest és un altre element important. Més enllà de les estratègies globals, el Marroc ha demostrat que té la clau i el mètode per posar en un compromís Espanya, per molt soci fiable que sigui, gràcies a la seva habilitat d’ensumar els moments de feblesa del Govern espanyol per treure’n profit.