“Volem esgotar la legislatura per respondre als reptes actuals”

Candela López ( Lomas de Zamora, Argentina, 1985) lidera Comuns amb Gemma Tarafa des del novembre del 2024. També és al capdavant de les negociacions per recompondre el que va ser Sumar.

Al setembre hi haurà novetats sobre quines forces s’uneixen i qui liderarà el projecte” El ‘nou’ Sumar

Com va aquest procés de reconfiguració?

Fa un any i mig que hi treballem. Vam començar els quatre partits que som al Govern espanyol –IU, Més Madrid, Comuns i Moviment Sumar–. Una vegada consolidada aquesta relació, volem que l’aliança creixi més. Els últims mesos hem configurat espais de treball amb totes les forces polítiques que van formar part de la candidatura el 23- J sobre com ha de ser aquesta aliança, la seva governança o les seves prioritats. La idea és que durant el setembre aquestes forces posin a debat a les seves organitzacions la proposta de front ampli.

Hi ha marge per a l’acord amb Podem?

Les converses són positives. Totes les forces han mostrat la voluntat d’asseure’s a treballar en la configuració d’aquest espai, però ara mateix no hi ha res tancat. Al setembre podrem anunciar novetats pel que fa a les forces que s’hi han unit o qui liderarà aquest projecte i com es dirà. Estem aconseguint materialitzar el que d’altres han parlat molt però no han estat capaços d’articular.

Parla de Gabriel Rufián?

Sí. S’ha vist que ha renunciat a liderar la unitat de les esquerres i ha decidit presentar-se per ERC a Catalunya. La unitat no es fa amb titulars, sinó amb reunions i discreció.

Van contactar amb el seu entorn.

Davant les notícies que Rufián deia de voler liderar les esquerres, ens vam sentir amb l’obligació de saber quina era la seva proposta. Ell no ha volgut fer cap reunió formal i no ha volgut articular aquesta aliança.

I amb la direcció d’ERC?

Ens vam reunir amb Junqueras i Alamany. Ens van dir que per part d’ERC no es configuraria una aliança de les esquerres.

No van tard per definir la cara visible del projecte?

Si mirem altres èpoques de com s’han construït projectes sobre lideratges, hi ha hagut encerts i errors. Ara, aprenent d’aquests moments, creiem que el més im­portant era consolidar i tenir un projecte sòlid.

Ernest Urtasun i Ada Colau són a les travesses.

Són grans lideratges del nostre espai polític. L’ Ernest lidera ­moltes negociacions, com la del decret d’habitatge, amb Pablo Bustinduy. Exerceix un paper predominant dins dels nostres ministres i del Govern central. Pel que fa a l’ Ada, ha manifestat que no vol liderar aquest projecte estatal, però és un capital polític no només de Catalunya, sinó també estatal que ha fet grans transformacions. D’una manera o una altra tindran un paper a l’espai polític.

Són partidaris d’esgotar la legislatura. És possible?

Sí, cal respondre als reptes del moment. El PSOE s’ha vist envoltat de casos de corrupció, alguns que són lawfare, com el de la dona del president. Però després n’hi ha d’altres que han tingut el seu recorregut i no ens podem permetre en un moment com l’actual incrementar la desconfiança de la ciutadania respecte a les institucions. Calen polítiques clares.

Quines?

D’una banda, que es posa fre a aquesta corrupció amb l’ Agència Anticorrupció. Però també la ciutadania avui, tot i que les dades macroeconòmiques són bones, continua sentint que li costa d’arribar a final de mes, que tenim un greu problema amb l’habitatge, que el cistell de consum continua incrementant. Davant això, calen polítiques valentes. Hem tornat a situar en la negociació el decret de lloguer d’habitatge. Mesures com aquestes són les que han de fer que valgui la pena que aquest Govern continuï endavant.

I si imputessin el PSOE per finançament irregular?

Seria un moment en què ens hauríem de replantejar moltes coses. Hauríem de veure què suposa aquest finançament il·legal i d’on ve. Però si existís, seria una situació en què no podríem transitar i hauríem de decidir sobre el nostre paper al Govern estatal.

Catalunya és a la meitat de la legislatura. Quin balanç en fa?

Vam aconseguir que s’iniciés una nova etapa amb l’acord d’investidura, que ha permès fixar les prioritats d’aquest Govern i estem molt satisfets dels avançaments que hem situat amb el PSC. Els hem donat l’altra eina imprescindible que són els pressupostos. Amb els comptes, el que han de fer és començar a tirar endavant tots aquests compromisos amb nosaltres.

No compleixen?

És un Govern que va tard i no està ben orientat. Ho hem vist amb la crisi de Rodalies, en sanitat o les reiterades crisis en l’àmbit educatiu. En aquestes polítiques en què no es deixen pressionar i que els toca gestionar, no paren d’equivocar-se.

Canviaran la relació?

El que exigirem ara serà una negociació de llei a llei.

Com valoren la resposta a la crisi de Ceuta?

La resposta d’alguns governseuropeus és desproporcionada. És una crisi que afecta la frontera exterior europea. Cal activar plenament el mecanisme de solidaritat europeu, suport per gestionar les sol·licituds d’asil i una redistribució efectiva dels menors.

Sobre la limitació de les compres especulatives d’habitatge, tant el PSC com ERC van presentar esmenes que dilueixen la seva pretensió inicial. L’accepten?

Per nosaltres, l’important és que hi hagi una legislació que prohibeixi les compres especulatives. El que espero és que el PSC i ERC sàpiguen el que està en joc, que som davant la pitjor crisi de l’habitatge que hem tingut mai i que s’ha de fer tot el que estigui a les nostres mans per evitar que això passi.

No creuen que el TC pot dir que vulneren el dret a la propietat privada?

És un debat intencionat que s’ha buscat situar sobre aquesta llei. Es va fer amb juristes d’alt ­prestigi perquè tingui totes les garanties i es pugui aplicar.