Les colles castelleres fan un pas més per millorar la protecció dels nens

Avui, el 4 d’agost, fa 20 anys de la mort de Mariona Galindo Lora amb només 12 anys, 12 dies després d’una caiguda al quatre denou amb folre dels Capgrossos de Mataró, durant la festa major, Les Santes. La Mariona, que ocupava una de les posicions de la part més alta del castell, la de dosos, a l’antepenúltim pis, va patir ferides greus, amb un traumatisme cranioencefàlic que li va causar la mort a l’hospital.

L’accident desgraciat va consternar tot el món casteller i va impactar la societat catalana de l’època, però va tenir una conseqüència beneïda de manera unànime dues dècades després. Es va accelerar la implantació del casc de protecció per als nens que fan castells, que aleshores ja s’havia començat a estudiar entre força reticències de part dels castellers i les colles.

“La mort de la Mariona va ser una gran desgràcia, però va tenir una virtut: es va acabar la divisió, en una setmana tothom es va posar el casc”, recorda Miquel Botella, llavors vicepresident de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ( CCCC). Botella recorda una lesió anterior d’una aixecadora dels Castellers de Sants, l’any 2000, amb una fissura cranial, com un primer pas clau cap al casc. Van contactar amb el CAR de Sant Cugat i van constatar la necessitat de protegir el cap de la canalla.

El casc es va introduir per millorar la protecció d’una part imprescindible dels castells. Després de dues dècades en què s’ha fet servir el casc, qüestionat abans de l’accident mortal a Mataró per raons estètiques o perquè una part dels castellers el consideraven com un atac a la tradició, no hi ha ningú al complex món casteller que en discuteixi la importància. L’aval principal, les dades sobre la reducció de les lesions greus, excepcionals.

Els 20 anys coincideixen amb l’última fase del procés de disseny d’un casc nou, una evolució que incorporarà millores, com ara la subjecció i la fixació, i una gran novetat: un protector facial, la màscara.

Es tracta d’un pas endavant en la prevenció de lesions i fractures molt poc habituals però especialment greus. “L’objectiu principal és prevenir fractures i lesions amb seqüeles en la visió i lesions a la zona de les celles i el front, perquè al darrere hi ha el cervell: un impacte fort en aquesta zona podria implicar una lesió cranioencefàlica”, explica Sílvia Simó Nebot, responsable de l’àrea mèdica i de salut de la CCCC, impulsora del casc, les millores i la màscara nova.

No és comparable a la implantació del primer casc, el 2006, quan es partia de zero, però és un avenç molt significatiu. Una altra caiguda amb una lesió greu però amb una feliç recuperació a l’actuació de Sant Fèlix del 2024, la que va patir la Mia, llavors aixecadora de la Colla Vella (Valls), ha estat un factor accelerador.

“L’objectiu principal és prevenir lesions amb seqüeles en la visió i a la zona de les celles i el front”

“Va acabar de donar una empenta; aquesta lesió ens va indicar que calia fer-hi una mica més i vam començar a explorar. Volem fer un pas més enllà quant a seguretat, la nostra prioritat absoluta. La protecció absoluta no existeix, però vèiem necessari protegir les parts més delicades de la cara. No és el mateix un cop a la mandíbula o al mentó que al front o a l’òrbita dels ulls”, afegeix Simó.

L’evolució del casc casteller i la màscara, que es van començar a gestar el setembre del 2024 amb les primeres reunions, es desenvolupa juntament amb l’empresa NZI Helmets, la mateixa firma que va dissenyar el primer casc (2006), i l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. El centre sanitari ha facilitat un escàner facial perquè es pugui adaptar la protecció a la diversitat de les cares dels nens.

“Hem fet un munt de proves fins a arribar a una màscara que permet l’activitat i, sobretot, respecta la filosofia inicial del projecte, quan vam començar fa 20 anys: no només protegir el pom de dalt(els nens), sinó també tots els membres del castell”, destaca Pedro Zornoza, responsable tècnic d’ NZI, l’empresa d’ Iecla ( Múrcia), referent en cascos per a motoristes que ja va fer possible el primer casc casteller.

La prioritat és protegir tot el perímetre cranial i el rostre de la canalla, més fràgil si reben un impacte. Un repte dels sistemes de protecció dels membres de la canalla és que s’ han de fer sense que posin en risc la seguretat dels castellers que són a la pinya, a la base de les construccions, i poden rebre l’impacte dels nens quan hi ha caigudes.

Una altra dificultat és que la màscara nova no ha d’entorpir els moviments dels petits castellers, com l’enxaneta ol’acotxador, als dos últims pisos, i que han de poder­ pujar i baixar de la torre amb una rapidesa i una agilitat extremes.

El material utilitzat per a la màscara nova és un derivat del plàstic, una escuma de poliestirè que es deforma i que té una gran capacitat d’absorbir l’energia en cas d’impacte.

El prototip de nou casc i màscara estan ja molt avançats, i un dels passos següents serà començar una fase de proves reals aprofitant les actuacions castelleres de la part final de la temporada, que s’acaba al novembre. La CCCC és conscient que hi haurà comentaris de tota mena i presumiblement també crítiques davant un element com la màscara, que tindrà conseqüències estètiques. L’aspecte de la canalla, si se n’acaba generalitzant l’ús, canviarà per sempre, com ja va passar fa 20 anys amb el casc.

“La màscara impacta, perquè cobreixes més d’una tercera part de la cara de les criatures, però no em preocupa; el món casteller està preparat. Hi haurà crítiques, però les entomarem, hem arribat a aquest punt després de meditar-ho molt i fer moltes proves”, reflexiona Simó Nebot ( CCCC).

Si la fase de proves és satisfactòria, la intenció de la CCCC, l’organisme de gestió consensuat entre totes les colles castelleres de dins i fora de Catalunya, és que la protecció facial i el nou casc evolucionat ja siguin una realitat la pròxima temporada. Un 10% dels 13.000 castellers en actiu actualment, més d’un miler, són nens i nenes, segons dades de la CCCC.