Quan Dalí va reivindicar Gaudí

Salvador Dalí tenia 22 anys quan Antoni Gaudí moria atropellat per un tramvia a Barcelona, però va ser un dels primers grans artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra gaudiniana. El 1933, el pintor empordanès escrivia un article a la revista francesa Minotaure , la publicació per excel·lència dels surrealistes, defensant l’arquitectura de l’autor de la Sagrada Família. Les referències a la seva obra apareixen en algunes de les seves pintures com un dels seus últims olis, Doble victòria de Gaudí (1982), cartells o escultures, però Dalí principalment es va servir de la fotografia per reivindicar-ho i enaltir-lo.

L’exposició Dalí admira Gaudí a la delegació de l’Alt Empordà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, a Figueres, produïda per Amics dels Museus Dalí i comissariada pel periodista i expert en l’obra daliniana Josep Playà, testifica mitjançant una quinzena de fotos la fascinació que sentia el geni empordanès per Gaudí. Fotògrafs de la talla de Francesc Català-Roca, Ricardo Sans, Robert Whitaker, Man Ray, Robert Descharnes o Melitó Casals Meli , entre d’altres, van retratar Dalí en escenaris gaudinians com la Pedrera, el Park Güell, la casa Batlló o la Sagrada Família. Eren imatges que servien per il·lustrar articles i entrevistes del pintor a la premsa i en molts casos el mateix Dalí escollia la ubicació, el posat i fins i tot l’enquadrament de la imatge, explica Playà.

Les imatges daten d’entre principis de la dècada dels cinquanta i el 1975, un període en què Dalí ja havia tornat a Catalunya després de l’etapa americana. La mostra recull en imatges les performances que va fer al Park Güell, captades per l’objectiu de Josep Brangulí el 1956 i el 1966. A la primera, el pintor surrealista va pronunciar una conferència, convidat pels Amics de Gaudí, en què es va referir a l’obra gaudiniana: “Elevar torres de carn viva i ossos vius al cel viu per excel·lència del nostre mediterrani, això va ser l’arquitectura de Gaudí, inventor del gòtic mediterrani destinat a res­plendir al sol antic de Grècia”. En aquest mateix happening, Dalí va pintar amb quitrà sobre una lona de sis metres unes torres al·lusives a la Sagrada Família que no es van conservar després que els empleats enrotllessin la lona quan el quitrà encara no era sec. El 1966, en una altra performance al mateix escenari, es va fer acompanyar de models amb vestits de Paco Rabanne i va pintar a l’interior d’una cúpula de plàstic.

Quan als cinquanta es va debatre si la Sagrada Família s’havia de completar o no, Dalí va defensar continuar

Playà destaca alguns gestos de complicitat gaudinians en la que va ser la seva gran obra, el Teatre-Museu Dalí de Figueres, que es va inaugurar el 1974. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir en un sofà modernista atribuït a Gaudí pintant un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat de la muntanya del Canigó. Un sofà –explica– on Dalí descansava i feia la migdiada mentre es creaven les obres del Teatre-Museo i on es va deixar retratar el 1975 per Melitó Casals. El comissari explica que sota la cú­pula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat , envoltat de miralls, com en al­gunes fotografies del taller de Gaudí.

L’exposició inclou una foto del pintor retratat a la Sagrada Fa­mília. Data del 1965, va ser publicada pel diari Abc i s’hi veu Dalí a la part interior de la façana del Naixement i amb la façana de la Passió en obres. Playà destaca la defensa acèrrima que va fer el pintor del temple recentment consagrat pel Papa, quan als cinquanta va sorgir el debat de si s’havia de completar l’obra o no. Explica que Dalí va anunciar el 1955 una cursa a la Monumental de Barcelona, amb presència de Luis Miguel Dominguín, per recaptar fons, que finalment no es va arribar a fer. Anys més tard també anunciava la presentació de l’òpera Atlàntida de Manuel de Falla davant la Sagrada Família, iniciativa que tampoc no va arrelar.

La mostra es completa amb cartells dissenyats pel mateix pintor inspirats en l’obra gaudiniana. Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme del 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match , a les pàgines interiors del qual apareix Dalí a la façana de la Pedrera i a l’interior del Palau de la Música. També s’exposa el cartell que va idear per a la inauguració de la galeria d’art Gaudí, el 1971, amb un dibuix de la Sagrada Família, o el pòster Regards sur Gaudí (1970), en què s’anuncia una exposició de fotos de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família a Ceret.

El 1933 Dalí defensava l’arquitectura de Gaudí amb un article a la gran revista surrealista ‘Minotaure’

La mostra es pot visitar fins al 10 de setembre a Figueres i després arribarà a Martorell. El recorregut expositiu té un record per a alguns dels amics empordanesos del pintor de Figueres i que van contribuir a difondre l’obra de Gaudí. Un dels més destacats va ser Francesc Pujols, autor de La visió artística i religiosa d’en Gaudí , publicat per primera vegada el 1927 i reeditat el 1969, amb pròleg de Dalí. També hi ha un article de Jaume Miravitlles, amic d’infantesa de Dalí, i un altre que reflecteix la teoria del seu altre gran amic Carles Fages de Climent, que afirmava que Gaudí s’havia inspirat en el retaule de la basílica de Castelló d’Empúries per erigir els pinacles de la Sagrada Família.