Marlaska eleva a 72.000 els migrants que van arribar a Ceuta; la majoria han tornat

El Govern central va oferir ahir la xifra oficial més elevada de l’entrada massiva de migrants a ­Ceuta des de dijous: 72.000 persones. Va ser el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ahir va elevar la dada després que tres dies abans, quan el pas fronterer a Espanya estava pràcticament segellat, parlés d’entre 50.000 i 60.000 entrades de migrants que van arribar en allau, mentre que els gendarmes marroquins miraven cap a una altra banda.

Segons les xifres d’Interior, serien encara hi hauria 2.000 persones a Ceuta, tot i que el Govern autonòmic afirma que encara queden “deambulant pel carrer” entre 3.000 i 5.000 migrants, dels 75.000 que haurien arribat.

Segons les xifres de què disposen a Interior, encara hi hauria 2.000 persones a Ceuta

Grande-Marlaska va detallar la xifra per posar, un altre cop, al centre del discurs governamental la gestió que la Moncloa ha fet per revertir la crisi gràcies al suport de Rabat, que ha permès la tornada de la majoria dels seus ciutadans que van vorejar nedant, o a peu, l’espigó de l Tarajal. Tant el titular d’Interior com el d’ Exteriors, José Manuel Albares, han liderat des que va esclatar la crisi els afalacs cap al país veí, que han qualificat de “soci autènticament fiable”. Fonts ministerials transmeten que tots dos van estar en contacte permanent amb els seus homòlegs marroquins des que els migrants van començar a passar en massa la frontera, animats per les xarxes socials en què es va fer viral que la frontera era oberta.

El ministre va explicar la resposta que Espanya havia donat a la crisi als col·legues de la Unió Europea, amb qui va mantenir una reunió telemàtica. Segons va comunicar Grande-Marlaska, els seus homòlegs haurien reconegut com a “eficaç” i, fins i tot, “extraordinària” la gestió d’una crisi que, de moment, es tanca amb 75 cadàvers recuperats a la banda espanyola i 11 cossos més sense vida rescatats del mar a la zona marroquina. A la cita, on també va ser present el comissari de Migracions d’Interior, l’austríac Magnus Brunner, el ministre va aprofitar per explicar que “de cap manera” l’ espai de Schengen de lliure circulació de persones per tot territori comunitari es va veure compromès per l’entrada de 72.000 persones a Ceuta, que té 84.000 habitants. Segons els va recordar, la ciutat autònoma compta amb un règim especial des del 1991 que impedeix a qualsevol persona, fins i tot a les persones que tenen documentació europea, sortir sense un control efectiu documental. És a dir, que Ceuta forma part de l’espai comú europeu però que els controls fronterers dels que passen a la Península no són els mateixos que a la resta de la Unió Europea.

En canvi, el Govern de la ciutat autònoma estima que la xifra pot arribar a 5.000

El responsable d’Interior va demanar a Itàlia que rectifiqui i que reverteixi la suspensió de l’espai de Schengen amb Espanya. Grande-Marlaska, tot i que no va parlar amb nom propis, va relacionar les crítiques inicials a la política migratòria d’ Espanya per part d’alguns socis a les “impactants” imatges que les càmeres van fer a la platja del Tarajal. “Potser algú va fer entreveure algun risc per alguna circumstància que no analitzaré ara en alguns dels socis de la UE, potser per algun interès més partidista que interès d’ Estat”, va criticar el ministre per destacar que el que és rellevant és que “han recapitulat” en el sentit d’analitzar “perfectament el que ha passat i la resposta” donada per l’ Executiu central.

Diverses preguntes dels periodistes es van centrar en el paper del Centre Nacional d’ Intel·ligència (CNI), després que fos el mateix ministre, dissabte, el primer que va assegurar que cap informe no va alertar el Govern espanyol d’una arribada massiva d’aquesta magnitud. L’exmagistrat de l’ Audiència Nacional va insistir que els serveis secrets no avisessin a través de “cap informe o avís” de la marea humana que va passar l’espigó fronterer. Per provar de refredar la polèmica amb el Ministeri de Defensa, del qual depèn el CNI, Grande-Marlaska va mostrar la seva “confiança i reconeixement” a la feina de “tots els serveis d’informació”, com un dia abans havia fet la seva companya del Consell de Ministres, Margarita Robles. “Hi ha qüestions que passen, i no s’han de censurar necessàriament ni els serveis d’informació ni ningú. No censuro ningú i reconec la feina rellevant per a la seguretat que han desenvolupat, desenvolupen i desenvoluparan els serveis d’intel·ligència”, va destacar.

El ministre sí que admet que ha rebut informes que alertaven d’un augment de les entrades

Això sí, va reiterar que les anàlisis que van arribar a la seva taula assenyalaven una possible “elevació” de les entrades irregulars fomentades per la sentència del Tribunal Suprem sobre la impossibilitat d’aplicar devolucions en calent a les persones que arriben nedant a Espanya sense que passin cap barrera física. Però, en cap cas, amb alguna cosa ni tan sols semblant als fets del maig del 2021, en què hi van arribar entre 5.000 i 10.000 migrants.

“Algú entén que si alguna cosa es preveia o algú preveia, de les anàlisis de les informacions, que podria passar una cosa semblant al 2021 no ho hauria fet saberals canals més amplis de l’ Ad­ministració de l’ Estat?”, va sentenciar.