Els EUA apunten cap al Polisario

Hi ha coincidències que les carrega el diable.

Just quan es desferma una crisi sense precedents a Ceuta, els Estats Units decideixen intensificar la pressió sobre un dels enemics acèrrims del Marroc: el Front Polisario.

Divendres, hores després que milers de persones desbordessin la frontera de Ceuta, dos congressistes nord-americans van presentar a Washington una proposta de llei perquè el grup independentista sahrauí sigui designat com a organització terrorista.

Els impulsors de la iniciativa–el demòcrata Josh Gottheimer i el republicà Ronny Jackson, dos rivals ideològics units pel suport incondicional a Israel– creuen que el Polisario és un peó del règim iranià i, per tant, una amenaça directa per a la seguretat dels EUA.

“Durant massa temps, l’ Iran i els seus grups terroristes afins, com Hizbul·lah, han explotat el Front Polisario per desestabilitzar l’ Àfrica Occidental”, va assegurar Jackson a l’hora de presentar la proposta. “Quan un grup s’apropia de drons i armes de la Guàrdia Revolucionària islàmica i es coordina amb terroristes que tenen el suport de l’ Iran ho hem de dir pel seu nom: una organització terrorista”, va afirmar, per la seva banda, Gottheimer.

El projecte legislatiu insta a investigar a fons les activitats del grup sahrauí i a actuar consegüentment si es demostren les connexions amb Teheran.

En cas que es dugui a terme, la designació d’organització terrorista tindria serioses implicacions polítiques, diplomàtiques i legals per al Polisario. Per exemple, obriria la porta al fet que els EUA emprenguessin accions militars i judicials contra el grup, o a la imposició de sancions financeres i la congelació dels fons sahrauís a l’estranger.

Però, perquè això passi, queda un llarg camí.

La proposta ha d’obtenir prou suports al Congrés, la compo­sició del qual pot variar substancialment després de les elec­cions legislatives del novembre. I, en cas que s’aprovés, encara s’hauria de sotmetre a revisions exhaustives del Departament d’ Estat i les agències de seguretat nord-americanes.

Tot i això, la simple tramitació del text ja és significativa. Sobretot, si es té en compte que els últims mesos ja s’han presentat dues propostes molt semblants.

El juny de l’any passat, el demòcrata Jimmy Panetta i el republicà Joe Wilson també van plantejar al Congrés una iniciativa legal en què s’exigia declarar el Polisario com a grup terrorista pels suposats vincles amb “ l’ Iran, Hizbul·lah i Rússia”. Poc després, a l’abril, un trio de republicans encapçalat per Ted Cruz va tramitar al Senat l’anomenada llei de Designació Terrorista del Front Polisario.

Cap d’aquestes dues pro­postes no ha registrat avenços significatius, però la nova ini­ciativa pot servir per impulsarla idea.

El context geopolític, a més, és favorable. La relació entre els EUA i el Marroc sempre ha estat bona. No en va, el país nord-africà va ser un dels primers que van reconèixer la independència dels Estats Units, el 1777. Però ara sembla que aquesta amistat passa pel seu moment més dolç, com s’ha evidenciat en la crisi de Ceuta, en què Washington ha fet pinya amb Rabat.

L’origen d’aquest acostament cal buscar-lo, precisament, en el conflicte del Sàhara Occidental.

El 2020, quan estava a punt d’acabar el primer mandat, Donald Trump va sorprendre tothom quan va reconèixer la sobirania marroquina sobre l’antiga colònia espanyola. Aquest gir no va ser gratuït: a canvi, el Marroc va acceptar establir relacions diplomàtiques amb Israel en el marc dels acords d’ Abraham.

Des d’aleshores, els EUA i el Marroc han intensificat els llaços, sobretot en els àmbits de defensa i seguretat, i la posició de Rabat sobre el Sàhara ha anat sumant adeptes: des d’ Espanya fins a França, passant per l’ONU, els últims anys s’han anat succeint les adhesions al pla d’autonomia marroquina.

La designació del Polisario com a organització terrorista minimitzaria encara més la causa sahrauí. També suposaria l’enèsim desafiament dels EUA a l’ordre internacional: des del 1979, l’ONU reconeix el grup com a “representant legítim del poble del Sàhara Occidental”, i el tracta com a part essencialde les negociacions per resoldre un conflicte que continua molt actiu.

Només cal recordar el que va passar al juny, quan un atac marroquí va segar la vida a una de les figures més prominents del Polisario, Lahbib Muhammad Abdelaziz. Segons els analistes, aquest militar era el principal candidat a succeir Brahim Gali al capdavant de la lluita ­independentista.