L’Iran busca un control absolut sobre Ormuz

Malgrat les contínues amenaces de Donald Trump, les aigües d’ Ormuz continuen sota el ferri control de Teheran. Segons les eines de seguiment de l’estret, el bloqueig iranià del pas naval –per on na­vega el 25% del petroli mundial– ha fet caure un 80% el trànsit de vaixells, amb tan sols 12 naus que es van atrevir a travessar-lo l’última jornada.

El règim dels aiatol·làs insisteix que qualsevol acord per posar fi a la guerra contra els Estats Units i Israel ha de cedir el control total de l’entrada a l’estret i visibilitat sobre el trànsit de sortida. També es reservaria el dret a cobrar una taxa d’ús als vaixells i capacitat per intervenir-hi si calgués. Oman, mediador i un dels països del Golf que s’han mantingut més neutrals durant el conflicte, va assegurar a l’agència Reuters que ja ha rebut aquestes demandes i que treballa per a una proposta de pacte que permeti reobrir Ormuz.

El bloqueig iranià ha fet caure un 80% el trànsit, només 12 naus han travessat el pas l’última jornada

Una font de les negociacions va afirmar que la idea del peatge iranià “es debat actualment”, i va precisar que el corredor de sortida seguiria una ruta entre l’ Iran i Oman, amb l’autorització de sortida concedida a través de Masqat després de notificar Teheran. Concedir-li aquest poder complicaria encara més a Washington sostenir l’ operació Fúria Èpica, llançada per Trump amb Israel al febrer i que ha incendiat tot Orient Mitjà.

Tot això s’emmarca enmig d’unes negociacions fantasma: la Casa Blanca afirma que les preparacions per a una nova reunió bilateral estan en marxa, mentre que l’ Iran nega estar encara en aquest punt. El mateix Trump va assegurar dilluns que les converses amb Teheran ja havien començat i que l’ Iran afrontava una “última oportunitat” per arribar a un acord, unes paraules que els responsables iranians van desmentir hores després, i van insistir que els seus únics contactes són amb Oman sobre la qüestió de l’estret, i que no hi havia previstes grans reunions aquesta setmana.

En oposició a les declaracions dels iranians, alts funcionaris dels Estats Units van adoptar ahir un to marcadament optimista. El secretari d’Estat, Marco Rubio, va confirmar avenços en les converses amb la República Islàmica i Oman per facilitar el pas de més vaixells per Ormuz, malgrat que va matisar que encara no hi ha un acord definitiu. “S’han aconseguit avenços en aquestes converses, però encara no hi ha un acord definitiu. Esperem que això passi molt aviat”, va declarar Rubio davant periodistes al Departament d’ Estat. El secretari del Tresor, Scott Bessent, va anar més enllà i va afirmar que ja es podria arribar a un pacte sobre la reobertura de l’estret avui.

Qatar, un altre dels països mediadors, va donar suport a aquest optimisme. El seu portaveu d’ Exteriors, Majed al-Ansari, va assegurar que els contactes diplomàtics havien arribat a “fases molt avançades”, i va explicar que Qatar, el Pakistan i Oman coordinaven els esforços per facilitar les negociacions i intercanviar esborranys de propostes entre Washington i Teheran. Un alt responsable de seguretat pakistanès va resumir el moment amb cruesa: “ Passen moltes coses entre bastidors. Parlem amb les dues parts. El nostre únic objectiu ara és aconseguir que totes dues acceptin almenys començar a parlar”.

El ball diplomàtic arriba amb prou feines uns dies després que Trump decidís cancel·lar, durant el cap de setmana, el que ell mateix va descriure com “atacs massius” contra l’ Iran. Més de deuvegades, el president va ame­naçar amb una gran operació militar i després va fer marxa enrere i va apuntar als contactes diplomàtics.

Sobre el terreny, però, un vaixell de càrrega va informar que havia estat atacat per un projectil no identificat a prop de l’estret, davant la costa d’ Oman, segons l’agència britànica de seguretat marítima UKMTO. Fonts del sector van assegurar a Reuters que es tractava d’un vaixell que transportava gra i que la tripulació va haver d’abandonar l’embarcació. S’hi afegeix el bloqueig naval que els huthis del Iemen, aliats de l’ Iran, mantenen contra l’ Aràbia Saudita al mar Roig, cosa que estreny més les rutes d’exportació de petroli disponibles a la regió.

Alhora, creixen els dubtes sobre la sostenibilitat de la campanya militar dels Estats Units: l’exèrcit ha consumit bona part de les reserves de míssils de llarg abast d’alta precisió durant la guerra, segons tres fonts que estan al cas de les dades, cosa que preocupa de cara a futurs conflictes. Alguns analistes creuen que l’ Iran aposta per resistir més que Washington, i converteix rutes comercials i infraestructures energètiques en armes de pressió.

L’ Iran rebutja negociar amb Washington des del col·lapse del memoràndum d’ entesa que els dos països havien firmat al juny. Trump continua sense aconseguir els objectius que va fixar a l’inici de la guerra de desmantellar el programa nuclear iranià, frenar-ne la capacitat d’atac i aplanar el camí perquè els mateixos iranians enderroquin els seus líders religiosos.