Ofensiva contra l’augment de la venda i el consum de droga a Barcelona

El 112 va rebre el primer semestre de l’any a la ciutat de Barcelona 3.500 trucades que alertaven d’incidents vinculats amb les drogues. Mil més que els primers sis mesos de l’any passat. Aquestes queixes dels ciutadans només són la punta de l’iceberg d’un problema que la capital catalana pateix: la droga. Barcelona és un escenari en què la droga es cultiva, es fabrica en laboratoris, està a l’abast de qualsevol persona i se’n protegeix el consum en clubs cannàbics. Un cercle viciós que causa problemes de convivència, socials, de seguretat i de salut pública; per això, la resposta no només pot ser policial, sinó que també ha de ser transversal. Intensificar la persecució del mercadeig i del consum en espais públics es convertirà en una prioritat de la Guàrdia Urbana. Ahir, els seus responsables van presentar una nova i ambiciosa estratègia antidroga: el pla Druida.

El tercer tinent d’alcalde i responsable de Seguretat, Albert Batlle, acompanyat de l’intendent major de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez, va detallar la nova estratègia municipal per pressionar el tràfic de drogues a petita escala. Moltes accions jaes posen en pràctica, però ara s’agrupen sota l’empara d’un pla que interpel·la l’organització policial. “Les patrulles saben que la droga és una prioritat, que a qualsevol incidència relacionada amb estupefaents cal dedicar-hi més atenció, i que tota la informació que generi l’actuació, elevar-la”, indica l’intendent major.

El 112 va rebre el primer semestre de l’any 3.500 queixes de barcelonins relacionades amb estupefaents

L’estratègia inclou cinc eixos d’actuació: els punts de venda, l’actuació administrativa contra locals, la seguretat viària, l’assistència sanitària i la sensibilització sobre les conseqüències del consum. L’ofensiva inclou incrementar la pressió als clubs cannàbics. “Continuarem fiscalitzant una activitat que no hauria de tenir cabuda a la nostra ciutat”, va advertir Batlle. La xifra dels locals on es compra i es consumeix marihuana s’ha mantingut els últims anys en uns 200 locals.

Cada vegada que els comandaments dels Mossos d’Esquadra adverteixen de les conseqüèn­cies que Catalunya s’hagi consolidat com un referent europeu del crim organitzat especialitzat en el tràfic de drogues inclouen en aquest escenari idíl·lic la proliferació dels clubs cannàbics i la seva banalització. Les reivindicacions primeres assegurant que els clubs naixien per protegir els drets dels consumidors de marihuana continuen tenint el consentiment de la societat. Però operacions policials recents han demostrat fins a quin punt el crim organitzat ha sabut aprofitar aquesta infraestructura legal per parasitar.

“Hi ha un excés de garantisme normatiu”, va denunciar Batlle, que va insistir en el seu compromís per erradicar aquests espais. “La immensa majoria dels clubs tenen expedients oberts”, va afegir, i va admetre que hi ha dificultats per tancar-los, perquè hi ha resolucions judicials que n’emparen el funcionament. “És una batalla que serà dura, necessitem una legislació que impedeixi donar llicències així”, va reclamar. La Guàrdia Urbana fa servir una doble estratègia. Una d’administrativa, més lenta, “tot i que ha facilitat algun tancament indefinit”, va assegurar Velázquez, i la penal, que la policia intensificarà. “Anirem a totes”, va advertir el comandament.

Complementant la nova ofensiva contra els clubs cannàbics, el pla Druida es vol centrar sobretot en aquesta venda a petita escala a plena llum, protegida per uns alts nivells de tolerància, però que a curt termini acaba creant una conflictivitat que afecta la convivència.

Es tracta, en paraules de Ve­lázquez, de recopilar tota la ­informació que té la policia de Barcelona per avançar-se i poder prevenir alguns conflictes. “Continuarem responent a una queixa, com a policia de reacció. Però tenim capacitat, mitjans i tecnologia nova per poder avançar-nos i prevenir”.

Com? Analitzant les dades que ofereixen alguns indicadors sobre on hi ha i on hi haurà problemes. En quin edifici hi ha queixes per venda de drogues, en quin carrer les patrulles identifiquen consumidors amb la postura de cànnabis o les paperines de coca acabades de comprar i on expliquen que les han adquirides, en quina plaça l’associació de veïns denuncia que els nens no hi poden jugar perquè hi ha toxicòmans consumint, o traficants captant nous clients. Els responsables dels centres educatius, els interlocutors dels ambulatoris també són indicadors de situacions de risc que ara s’analitzen amb nous mètodes de prevenció.

“Si hi ha problemes en una plaça, cal erradicar aquest punt de venda o consum. Però després no podem desaparèixer perquè un altre venedor s’apropiï de l’espai. Darrere nostre han de venir els tècnics del districte, els serveis socials, joventut o esports, però que l’escenari torni a ser per als veïns”, insisteix.

Des de principis d’any, la Guàrdia Urbana ha desactivat 74 punts de venda de droga i ha alliberat 22 domicilis ocupats. L’any passat les xifres van ascendir als 165 punts de venda desactivats i als 57 habitatges desocupats. Investigacions fetes a quatre mans amb els Mossos a través dels equips conjunts que tenen el suport de les administracions, incloent-hi el fiscal en cap antidroga de Barcelona, Gerardo Cavero, entusiasta defensor.

Que les drogues condicionen la seguretat viària ho demostren les 1.000 proves positives que l’any passat es van obtenir en els controls a la ciutat. Tot i que el consum d’alcohol i estupefaents ha baixat al volant, la Guàrdia Urbana intensificarà les inspeccions anant a buscar intencionadament com més infractors millor.

“No s’havia pres mai tan seriosament aquesta primera capa del problema de la droga que, tot i que no té les dimensions del crim organitzat, repercuteix en el dia a dia dels barcelonins”, va insistir l’intendent major.

Però Barcelona no és cap excepció; la droga té aquesta mateixa incidència en totes les grans ciutats europees que tenen port i una gran connectivitat. Mai fins ara els laboratoris no havien creat tantes substàncies estupefaents ni havia estat tan arriscat per a la salut consumir-ne.