El fenomen Iris Tió

Al Gimnàs Yeomju de la remota Gwangju de Corea del Sud, al costat de l’estadi de futbol on va tenir lloc l’arbitratge més famós de Gamal al-Gandour, va brotar el fenomen Iris Tió. Era el juliol del 2019 i la barcelonina, amb tot just 16 anys, hi va anar com la més jove de l’equip entrenat per Mayuko Fujiki, que tenia com a estrella la indiscutible Ona Carbonell, que en aquests Mundials va aconseguir el rècord de medalles d’una dona (22). Amb ella, Tió, tot just una adolescent tímida a qui li auguraven un futur meravellós. Enmig d’aquest remolí en què es converteix la zona mixta, improvisada al costat dels vestidors en aquest lloc inhòspit, va sortir Andrea Fuentes, que aleshores començava el camí amb els Estats Units. “L’Iris? És la bomba, és el millor que ha donat Espanya”, va dir amb la convicció de les visionàries.

Cinc anys després d’aquest episodi, Fuentes va arribar al CAR de Sant Cugat amb la maleta plena de propòsits. Un era potenciar Iris Tió i convertir-la en la millor solista del món (“Vull que s’hi centri”, va dir). El 2025, als Mundials de Singapur, es va penjar un his- tòric or (ni Gemma Mengual ni Ona Carbonell l’havien aconseguit) en el solo lliure; i, ahir, a l’ Europeu de París, va repetir metall en solo tècnic després d’una esplèndida coreografia amb música de Rosalía.

Es penja l’or en solo al ritme de Rosalía amb un avantatge de dues dècimes sobre la bielorussa, la favorita

La barcelonina va abocar tota la seva sensibilitat a la piscina de Saint-Denis per penjar-se la seva quarta medalla. Iris va estrenar el solo al maig, a la Copa del Món de Pontevedra. I aquests mesos ha anat polint detalls i guanyant altura i control. Tió va lliscar per la superfície amb figures rodones, molta expressivitat, cantant amb les mans els acords del Mio Cristo de Rosalía, amb aquesta facilitat per sentir les notes com els batecs del cor perquè ve de família de músics. La seva àvia era compositora. El seu pare, Enric, era clarinetista, i la seva mare, Laia, violinista, quan es van conèixer en un conservatori anglès. Tió toca diversos instruments i té una orella especial per als acords.

Fuentes es va emocionar pel sentiment i l’execució de Tió (263.6250), que es va col·locar primera, molt aplaudida pel públic.

Després de l’embolic amb Rússia, la solista i l’equip espanyol innoven en l’equip tècnic i guanyen la plata

Després, va arribar la bielorussa Vasilina Khandoixka amb música de Marilyn Manson per clavar un exercici més mecànic, de més dificultat, menys emocionant. I es va quedar a un pèl de l’or, que va volar a les mans de l’exultant espanyola (263.3817). “Estic molt contenta per com ho he fet, m’he sentit genial. He connectat amb la música i he pogut gaudir”, va dir a peu de piscina. Aquest últim punt ha estat clau en el desenvolupament d’ Iris Tió, que ha après a “ gaudir entrenant gràcies a la metodologia de l’ Andrea”. Sumats els consells de Gemma Mengual i la feina amb el biomecànic Andreu Roig, Tió continua fent passos per refermar-se com la millor solista del món durant més anys. “És senzilla, correcta, atenta... Abaixa el cap com si li fes vergonya ser una campiona. La seva presència a l’aigua és especial, és dúctil en els moviments. És inigualable”, va explicar la jutgessa d’artística Gabriela Viglino.

Amb tot just 23 anys, ja acumula un bronze olímpic, 12 medalles mundials i 14 europees. Carbonell va acabar la seva carrera amb dues medalles olímpiques, 22 mundials i 12 europees, mentre que Gemma Mengual va col·leccionar dues medalles olímpiques, 19 mundials i 15 europees. Tió les entreveu en una sincro que, això sí, ha gaudit de la davallada de Rússia i d’una allau de Mundials per la pandèmia.

Andrea Fuentes ja veia el 2019 que era “la bomba”, i en un any ja és campiona mundial i europea

La barcelonina no es va aturar allà. Va aconseguir la cinquena medalla a la tarda en la rutina d’equip tècnic, en què Espanya va ser el país més artístic i in­novador.

I aquests lemes són els que ha portat al límit amb una coreografia que va valer una plata amb música del raper dels Estats Units Nathan John Feuerstein ( NF) i un missatge clar tatuat al banyador: “ Hope [esperança]”. “Anem a contracorrent”, va assenyalar la seleccionadora, que ha rebaixat les apnees i el nivell de dificultat i s’ha dedicat a millorar les transicions entre figures i a innovar amb els híbrids, molt atrevits, però prioritzant l’execució.

La barcelonina, que és filla de músics, té una sensibilitat única a l’aigua: “El que fa és inigualable”

El resultat va posar la pell de gallina, va ser una rutina atapeïda d’energia, dinàmica, de vegades més lenta que la velocitat d’altres escoles, perquè els espectadors poguessin assaborir cada figura, cada element. I els jutges el van premiar amb una puntuació de 296.4299. Rússia va estar un esglaó per sobre amb una rutina més veloç, exigent i presumint d’apnees (303.2467), ja en so de pau (es van saludar amb Espanya) després del plagi de la tarda anterior a la final d’equip lliure.

I, avui, un altre plat fort. El Berghain de Rosalía en l’acrobàtic. Amb la figura més difícil de sempre de Lilou Lluís i la màgia d’ Iris Tió, que persegueix la sisena medalla i allargar el fenomen en què es converteix.