Posar en relleu les medalles

Hi ha pocs esports tan durs com la natació i la gimnàstica, ja sigui en el vessant artístic o rítmic. Milers d’hores a la piscina en el primer cas, sentint l’esforç, la pressió, el dolor en braços i cames i la solitud, no oblideu la solitud, ja que poques especialitats són tan íntimes i solitàries com la de recórrer metres braçada a braçada. Milers d’hores també en un gimnàs repetint acrobàcies, incorporant elements de dificultat, estudiant recepcions i portant l’assaig-error fins a l’infinit. Doncs imagineu el que ha de ser barrejar factors d’aquests esports en un de sol. És el que passa amb la natació artística.

Poseu-vos al lloc de competidores com la catalana Iris Tió, que aquests dies a París ha afegit al seu brillant palmarès un total de cinc medalles. Un no parar de lluitar per no baixar gairebé mai del podi. Penseu en les renúncies d’aquestes dones i també en els homes que de mica en mica es van incorporant al que abans es coneixia com a sincronitzada. En la vida espartana que han de portar, en l’amor que han de sentir pel que fan i en tot el sacrifici que comporta darrere.

Penseu en les hores de feina i en les renúncies que han de fer aquests esportistes per no baixar del podi

Sí, són joves, estan en edat de fer-ho. Sí, totes les disciplines requereixen dedicació per pugnar en l’elit. Sí, és veritat. Però en altres modalitats les retribucions econòmiques i mediàtiques són molt més grans i, per tant, la inversió és més gratificant si es consuma l’èxit. En l’artística es viu principalment de les beques fruit d’una aposta global per l’esport de matriu olímpica, i aquestes beques depenen d’uns resultats que han d’arribar. Es viu el present i s’experimenta l’esport en estat pur. Recordeu com li va sorgir la idea a la seleccionadora Andrea Fuentes de portar a l’aigua el tema Ber­ghain de Rosalía. Va ser mentre anava conduint que li va venir la inspiració, cosa que parla molt de la implicació de Fuentes, sempre innovadora i motivadora després d’una carrera esportiva que va resultar esplèndida.

Aquella escola que va sorgir al seu dia amb Anna Tarrés i Gemma Mengual i que va ser succeïda després per la generació d’Ona Carbonell desemboca ara en el grup liderat per Iris Tió. No és casualitat.

Ja són molts anys i molts campionats. Amb els seus vaivens. Amb les seves dificultats. Amb les ­seves polèmiques. Però convertint Espanya en una de les potències inequívoques i ja clàssiques de la natació artística. No s’han conformat mai. Sempre han mirat cap amunt, cap a l’ogre rus que ara torna amb força. En potencial humà Rússia té molt més on triar. Però pel que fa a enginy les dones de ­Fuentes no tenen rival.