Cauen pedres del cel

Dilluns va caure una tempesta molt forta a la comarca del Solsonès. El Servei Meteorològic de Catalunya havia emès un avís preventiu que deia: “Possibilitat de pedra de diàmetre >2 cm, ratxes de vent >25 m/s, esclafits i/o tornados o mànegues”. Van encertar el pronòstic. El cantant Roger Mas, il·lustre solsoní, va penjar un missatge a la xarxa X amb la clàssica fotografia de la mà estesa amb una pedra i, per poder comparar-la, una moneda d’un euro. Les proporcions no enganyen: a la mà, l’euro sembla una moneda de deu cèntims. Mas escriu: “Han caigut pedres del cel, a casa”, que podria ser el primer vers d’una cançó de desamor tel·lúric.

L’endemà, els sobreexcitats meteoròlegs de RAC1 buscaven comparacions que facilitessin la comprensió dels oients. “Pedres grans com ous de gallina, com pilotes de ping-pong o de golf”, repetien els butlletins informatius. La forquilla és prou precisa perquè ens en fem a la idea, i, al web de l’emissora, van penjar una fotografia (de la usuària Sílvia Torra) amb la pedra recollida i, al costat, un ou de gallina i un peu de rei que certificava que la pedra mesurava 5 cm de diàmetre. Els ous que tinc a casa tenen un diàmetre de 4 cm, que vol dir que o bé a Solsona els tenen més grossos, o bé a Sant Gervasi els tenim més petits.

La comparació de les pedres amb monedes o pilotes de ping-pong és molt eficaç

L’eficàcia de la comparació és imbatible. Quan parlem de multituds, sovint fem servir, com a referent gràfic, el Camp Nou. Després de les manifestacions independentistes de l’Onze de Setembre, recordo que es parlava de “vint Camp Nou”. En el cas de les pedregades, l’instrument previ a l’emergència climàtica era la moneda, que al segle XX acostumava a ser de 50 pessetes. Alguna cosa deu estar canviant perquè haguem ascendit fins als ous o les pilotes de ping-pong.

I parlant d’ous: precisar que són de gallina és una bona idea, perquè impedeix que els perepunyetes es preguntin “¿ous de què?” Els conceptes ou i gallina estan vinculats per exigències del guió de la naturalesa. I, a un nivell més recreatiu, per la pregunta metafísica de què va ser primer, ¿l’ou o la gallina? Si llegiu i rellegiu els esplèndids llibres d’aforismes de Jorge Wagensberg, en trobareu un que, sobre la vella polèmica de què va ser primer, si l’ou o la gallina, respon: “Va ser l’ou, però no era de gallina”.