El nyap de la llei d’habitatge

El dur correctiu que el Consell de Garanties Estatutàries ha fet a la proposta de llei catalana contra la compra especulativa d’habitatges hauria d’avergonyir els seus redactors jurídics i els seus impulsors polítics, és a dir, PSC, ERC i Comuns. Però abans que algú tingui la temptació de qualificar els nou membres d’aquest Consell com una colla de reaccionaris que treballen al dictat de foscos interessos, hem de saber que cinc d’ells són doctors en Dret, la resta són llicenciats en aquesta matèria, i tots tenen àmplia experiència jurídica i diversitat ideològica. També recordem que sis dels nou membres van ser elegits per una majoria qualificada de 97 dels 135 diputats del Parlament i el Govern va designar els tres restants.

Aquests experts han determinat per unanimitat que la llei esmentada vulnera cinc articles de la Constitució, dos de l’Estatut d’autonomia i dos del reglament del Parlament. Aquestes il·legalitats afecten drets bàsics com la propietat, l’herència, la llibertat d’empresa i la seguretat jurídica. A més, menysprea els ajuntaments que haurien d’aplicar la llei i als quals no se’ls va voler consultar, com és preceptiu, per evitar objeccions incòmodes durant el dret de participació institucional.

En definitiva, el text legal és un gran nyap que no s’hauria d’haver aprovat mai, però que va rebre el plàcet polític per facilitar el suport de Comuns al pressupost de la Generalitat. El PSC coneixia els enormes forats legals de la llei i intuïa que podria passar el que ha passat, però no va impedir-ne la tramitació per no fer enfadar els seus socis. Així que ara podran dir que el fre a la llei no és culpa seva sinó d’uns juristes perepunyetes.

La mala notícia és que ningú no assumirà la responsabilitat d’aquest disbarat legal que neix amb el plantejament erroni de legislar en contra d’una part de la societat i per tapar la inacció política en matèria d’habitatge durant quinze anys. La via per resoldre la crisi residencial és un gran pacte de país sense exclusions basades en prejudicis i, per tant, on també hi hagi propietaris i els que saben construir pisos. La bona notícia és que hi ha temps per esmenar el despropòsit.