La Guàrdia Civil ha d’esbrinar si el CNI va alertar de l’entrada massiva a Ceuta

Una setmana després que s’iniciés la crisi humanitària sense precedents amb l’entrada massiva de migrants, nedant o a peu, per l’espigó fronterer de Ceuta, cosa que va causar una enorme estesa de morts, toca el torn de depurar responsabilitats judi­cials.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha provat de liquidar la crisi sense responsables, defensant que “hi ha moltes coses que passen i que no necessàriament hi ha d’haver una responsabilitat”. Tot i això, ja hi ha tres denúncies que demanen que s’investigui, i el Marroc ja ha processat 86 persones per l’allau, entre els quals diversos organitzadors.

A Espanya, la jutgessa de l’ Audiència Nacional María Tardón el primer que vol saber és si a la Guàrdia Civil, encarregada de la frontera, se la va alertar els dies previs a l’allau que una cosa així podria passar.

Aquesta petició d’informació, com a pas previ per decidir si inicia una investigació formal, no és fútil. Fa dies que hi ha informacions contradictòries sobre si hi va haver informes, alertes o avisos sobre una possible bretxa de seguretat a la frontera de Ceuta, que va acabar provocant l’entrada de 72.000 persones, cosa que va causar l’ofegament o l’aixafada de desenes de migrants. Va ser el mateix titular d’Interior qui va destapar la caixa dels trons en una roda de premsa des de la ciutat autònoma, en què va assegurar que al seu despatx no hi va arribar cap informe del Centre Nacional d’ Intel·ligència (CNI) que avisés del que es forjava a l’altra banda de la frontera.

Dimarts Grande-Marlaska va insistir en la mateixa idea, ava­lada per la portaveu del Govern central, Elma Saiz, que va negar que hi hagués hagut informes sobre la magnitud de l’ entrada massiva.

Tot i això, fonts de Defensa, de qui depèn el CNI, sostenen que els serveis secrets espanyols sí que van alertar que la sentència del Tribunal Suprem del 8 dejuliol, que considerava quel’entrada nedant per mar nopermetia el rebuig a la frontera (perquè no hi ha cap obstaclefísic), podria provocar un augment significatiu d’entrades per via marítima.

A les versions contradictòries, que ha causat un altre enfrontament entre Interior i Defensa, s’hi afegeix un tercer factor: el Marroc, la permissivitat del qual a la frontera va ser determinant perquè la riuada de gent passés a Espanya. Una font oficial de Rabat va assegurar que el Marroc havia alertat Espanya dies abans de la crisi que la decisió del Suprem debilitava un element crucial de la cooperació migratòria.

Ara per ara, són 79 els cadàvers que la Guàrdia Civil ha pogut rescatar, però la xifra, previsiblement, continuarà augmentant.

L’Audiència Nacional obre la porta a buscar responsables per desatendre les alertes, com durant la dana

Ahir, l’oenagé Caminando Fronteras, amb més d’una dècada al darrere monitorant tragèdies en rutes migratòries, va elevar el nombre de morts fins als 141. Entre aquests migrants no només hi hauria, segons l’organització, ciutadans marroquins, sinó també ciutadans procedents del Sudan, Eritrea, Guinea i la Costa d’Ivori. Caminando Fronteras assenyala que s’han recuperat 63 cadàvers en territori marroquí, tot i que les autoritats alauites només han admès 11 morts a les seves aigües.

Fonts del GEAS de la Guàrdia Civil, els bussejadors que pentinen la zona, expliquen que en aigües marroquines s’hi han localitzat més cossos sense vida dels que s’han reconegut. Apunten que les marees en poden arrossegar a les platges de Ceuta.

El camí més probable per buscar possibles responsables és que passi el mateix que va passar amb els morts al Tarajal el 2014 o a la tanca de Melilla el 2021. Tot i això, amb el requeriment de la magistrada Tardón a la Guàrdia Civil es podria obrir una porta a buscar responsables per omissió o per desatendre les alertes, una cosa semblant al que va passar per les inundacions de la dana a la Comunitat Valenciana, segons apunten fonts jurí­diques.

La instructora encara està en una fase embrionària, perquè encara no ha determinat si és competent per investigar. El primer que ha fet després d’haver rebut la denúncia del partit Iustitia Europa ha estat reclamar informació a la direcció d’ informació de la Guàrdia Civil i a la Ucrif de la Policia Nacional.

Respecte als morts, ha reclamat informació al primer dels cossos sobre el dispositiu desenvolupat a la frontera de Ceuta, concretament sobre “les operacions de rescat de les persones que s’hagin localitzat a les aigües territorials espanyoles, les seves circumstàncies personals conegudes, com també, en el cas de les persones mortes, si constés la causa i la data de la mort i, en el cas de les persones supervivents, la identitat i les dades de localització que se n’hagin pogut obtenir”.

Perquè fos competència de l’ Audiència Nacional s’hauria d’investigar un delicte contra la pau i la independència de l’ Estat, o buscar responsabilitats contra organitzacions criminals transnacionals o per delictes de tràfic de persones. Per això, Tardón també ha reclamat a la Comissaria General d’ Estrangeria i Fronteres de la Policia Nacional un informe perquè es detalli tota la informació que es tingui sobre l’entrada irregular de persones aquests dies per Ceuta. Vol saber si s’ha pogut tractar d’una acció concertada o dirigida per alguna organització o grup criminal.

Mentrestant, a Ceuta les autoritats continuen prement l’accelerador per alleujar la pressió migratòria a la ciutat, on encara hi ha centenars de persones al carrer. La màxima atenció està posada en els menors sense acompanyament familiar, a qui acull el Govern autonòmic, que superen els 1.100, en espera d’informes individualitzats que en permetin la reubicació en altres autonomies. La reforma de la llei d’Estrangeria, que en va establir el repartiment obligatori, recull que un cop la regió es declara en situació de contingència migratòria extraordinària, com Ceuta des de l’agost del 2025, hi ha un termini màxim de 15 dies per derivar els nous adolescents que hi arriben. Unacosa que hauria de passar amb els que hi van entrar dijous. Tot i això, a Ceuta són conscients que aquests períodes no es compliran. Fonts del Govern de Ceuta confirmen que, des del 30 de juliol, cap menor no ha estat traslladat a la Península.

També són centenars elsmigrants, la majoria dels quals subsaharians, que continuenals voltants del Centre d’Estada Temporal d’ Immigrants ( CETI), en espera que s’hi alliberi una plaça. Són potencials asilats. Per això, es neguen a tornar al Marroc, on són perseguits, tal com alerten les oenagés sobre el terreny a Ceuta.

La ciutat autònoma ja ha acollit més de 1.100 adolescents sols, però encara n’hi ha molts als carrers

Ahir, la delegació del Govern espanyol va anunciar que laPolicia Nacional habilitarà un lloc per agilitar el procés de petició de protecció internacional, alhora que s’agilitzen les ressenyes policials d’aquests migrants perquè, en cas que la pe­tició no s’accepti, puguin, en teoria, ser tornats al seu país.