El tràfec de drogoaddictes aterreix els veïns d’una finca de Muntaner

Veïns d’un edifici del carrer Muntaner a l’altura del carrer Mallorca denuncien que el tràfec de persones drogades per la seva escala els amarga la vida. Alguns ja planegen traslladar-se, d’altres no se’n volen anar de vacances. Aquesta comunitat ja va instal·lar càmeres en algunes zones comunes, va contractar un vigilant de seguretat que patrulla els replans de matinada, va presentar un munt de denúncies i de queixes als Mossos d’Esquadra i a l’Ajuntament de Barcelona... L’emissora RAC1 es va fer ressò ahir dels laments d’aquests veïns.

Aquesta truculenta història es remunta a principis de l’any passat, després que el propietari d’un dels habitatges d’aquest edifici fes que els antics llogaters se n’anessin, el reformés i s’hi instal·lés. “Es tracta d’un empresari amb inversions a la ciutat, de bona família, de la zona alta –expliquen alguns veïns de l’edifici–... però els últims mesos s’ha degradat molt. Cada dia semblava més demacrat!”.

La comunitat ja va contractar un vigilant de seguretat que patrulla els replans de matinada

I, de seguida, prossegueixen aquests veïns, van començar a freqüentar aquest habitatge moltes persones en decadència, sens dubte amb problemes seriosos amb les drogues. Algunes amb prou feines passen una estona al pis i se’n van fent giragonses pels replans i les escales, tantes que de vegades algunes no aconsegueixen arribar al carrer i queden postrades al vestíbul. Alguns veïns els van fotografiar incrèduls. Altres visitants sí que es queden al pis uns quants dies. Les baralles i els crits són habituals. “Al final, després de moltes discussions, el propietari de l’habitatge se’n va anar, i s’hi van quedar instal·lats de manera permanent un algerià i una italiana”.

Les trucades al 112 es van fer més insistents, i també les visites dels Mossos i de la Guàrdia Urbana. “Els Mossos van poder entrar al pis un cop–afegeixen els veïns–, però no hi van trobar cap estri propi del narcotràfic, de manera que no van poder fer res”. Fonts policials van reconèixer ahir a La Vanguardia que es tracta d’una situació mala de gestionar. El propietari de l’habitatge va morir fa poc, després d’anar-se’n i deixar el pis en mans d’aquestes persones ben conegudes, a més, per la policia.

A més, fins ara, afegeixen els mateixos interlocutors, ningú no ha reclamat la propietat. D’aquesta manera, aquest habitatge s’ha convertit en un punt de trobada de persones molt conflictives. Als investigadors no els consta que sigui un espai de venda de drogues, que el tràfic que pugui haver-hi vagi més enllà dels mercadejos propis d’aquests cercles. Tot apunta que cadascú porta el seu material i es comparteix. Els veïns encara no saben que el propietari del pis va morir, i encara proven de contactar amb els seus familiars, a veure si hi poden fer alguna cosa.

“És que a aquestes persones que venen i van drogades els dius que no es poden ficar bicicletes a l’ascensor i et responen d’una manera molt violenta, amb insults i amenaces”. “Van rebentar la porta del lavabo de l’aparcament per fer la bugada i omplir les seves garrafes, van trencar els vidres del portal, fins i tot van desencaixar la porta perquè no es pogués tancar!”. “I, a més, aquests últims mesos hi ha hagut robatoris en dos pisos del bloc. Estem molt espantats. Temem per la nostra seguretat”. “És que aquesta gent que està tota l’estona entrant i sortint fa molta por”. “ Truqueu als Mossos i sabreu dos i dos quants fan... ens diuen rient”.

En aquestes circumstàncies, el desallotjament de l’immoble sembla molt complicat. Des d’ahir, les patrulles de la Guàrdia Urbana i dels Mossos del districte de l’Eixample, d’uniforme i de paisà, provaran de pressionar en la mesura que es pugui aquestes persones que venen i van, sobretot durant les primeres hores de la matinada, quan les seves gresques s’animen.

Mentrestant, els veïns d’aquesta finca del carrer Muntaner continuaran pagant prop de 3.000 euros al mes perquè un vigilant de seguretat privada patrulli els replans de matinada. I aniran a dormir amb por i amb el sentiment que ningú no els fa cas.