Més croissants de l’esmorzar

La setmana passada els vaig explicar la història del conte dels croissants que han sobrat de l’esmorzar i que a la tarda ningú no els vol: entra una noia amb una Brompton i se’ls endú tots per un euro. Una lectora que viu a Alemanya em va preguntar si la noia havia passat per casualitat o si ho havia pactat amb l’amo, si havia acordat el preu i si existia una app d’aliments sobrants amb una taula de preus. Va posar com a exemples l’app Too Good To Go i Foodsharing, una organització de voluntaris que rescaten queviures que han d’anar a les escombraries. No vaig saber què dir-li. Jo només buscava un final i una amiga me’n va donar la idea: quan croissants i dònuts ja estan tips de barallar-se per veure qui fa més goig (els han cuit al matí i estan fets una desgràcia), ve una noia i ho arramba tot.

Va començar amb els contes d’infants i a les escoles. No n’hi havia prou que la història fos divertida, estimulés la imaginació, la intel·ligència i la ironia. Havia de transmetre valors: promoure la sostenibilitat, afavorir la integració, preparar els nens per a la mort dels iaios. Aquesta idea de la literatura amb valors ha passat de les escoles a les llibreries. Molts temes que es posen de moda estan relacionats amb alguna mena de moralina progressista. Són històries que ens ensenyen a superar el dol, reconciliar-nos amb pares i mares (o buidar el pap a les seves costelles), abordar els traumes i les malalties mentals i reivindicar la identitat sexual.

Molts temes que es posen de moda estan relacionats amb alguna mena de moralina progressista

Passo l’article de la setmana passada a una colla de lectors fidels entre els quals hi ha la meva amiga foteta, que no està mai d’acord amb el que dic i que així que pot em fica el dit a l’ull, per fotre’s de mi. Va ser qui em va donar la idea del final del conte dels croissants, quan entra la noia i els compra per un euro. “De veritat no te’n recordes? Et vaig explicar que gràcies a l’app Too Good To Go podies comprar pastes que havien sobrat, per menjar-te-les d’un dia per l’altre. Et va agradar la idea i la vas incorporar al conte”. “Jooooooo?”. “Sí, tu! Et vaig explicar que alguns dies esmorzo de pastes de Too Good To Go. I tu te n’oblides, li dius a aquesta noia d’Alemanya que no saps de què et parla i la fas sortir en un article com a exemple de l’utili­tarisme literari. Aquesta noia no t’ha fet res!”.

Rebobino per mirar d’entendre què ha passat. La meva amiga foteta va sentir-me la idea del conte, em va parlar de Too Good To Go i em va suggerir un final possible. Però jo havia escrit un conte fantàstic, en què els croissants parlen i un senyor que ha begut dues copes de conyac a mitja tarda pensa que els sent xerrar. Introduir el tema de reaprofitament no m’anava bé i encara menys amb una app. Em va semblar molt més divertit que fos una noia espavilada, que entrés al bar per pròpia iniciativa i s’endugués els croissants, i riure’m una mica de l’amiga foteta. Ara el repte seria: Guillamon, pots escriure un conte sobre Too Good To Go amb la mateixa gràcia?