Un ‘Berghain’ que fa història

Hi ha ors que amb el temps es perden en qualsevol caixa i plates que es recorden per sempre. L’eterna dicotomia entre guanyar o deixar empremta, que moltes vegades no van plegats. Amb aquesta metàfora s’explica el resultat de l’última de les proves de la natació artística de l’ Europeu de París, l’acrobàtic, que va encimbellar Rússia al podi pel triplet en les proves d’equip, però també va portar al cim Espanya en la memòria de la família de la sincro. Una bogeria que va acabar sent una genialitat.

A l’última final, Rússia va sortir abans que Espanya, amb un exercici acompanyat d’una música electrònica que va deixar bocabadats els espectadors. París ha estat la selectivitat de la nova Rússia, que ja és a tots els efectes el país que torna a dominar la natació artística per equips amb els tres ors aconseguits davant l’ Espanya d’ Andrea Fuentes.

Les espanyoles, al so de Rosalía, van rebre sis deus en la part artística i es van quedar a 2,6 punts de l’or

L’equip de l’est sempre va destacar per tenir grans acròbates, una qualitat clau en la sincro actual, que permet apujar la difi­cultat amb figures impossibles, com les d’aquesta coreografia. No és gens difícil. Les nedadores de sincronitzada surten com bolets en l’afinada estructura russa, de manera que no cal dedicar temps a l’ensenyament, com a Espanya.

Rússia va obtenir una puntuació de 244.8221, amb set deus en els elements (148.2221) i l’artístic (96.6000). El llistó era alt per a Espanya, però la missió de les de Fuentes era una altra.

La coreografia del Berghain de Rosalía, que va començar a idear-se al cap de la seleccionadora en un viatge amb cotxe de Barcelona a Tarragona pel mes de novembre, va enlluernar tant els jutges que va rebre sis deus en la impressió artística per sumar una nota de 100.2500, la més alta en la història d’aquesta rutina, exemple de com l’equip espanyol ha posat tots els esforços en una coreografia atrevida, polida com una escultura, visualment i estèticament impressionant.

En aquesta coreografia, titulada “ Intervenció divina”, l’equip espanyol, que va comptar amb Iris Tió, la qual va finalitzar amb sis medalles, i amb Dennis González, que es convertirà en el primer home a competir en uns Jocs Olímpics a Los Angeles 2028, teixeix una història emocional al so de la veu de Rosalía, amb l’acrobàcia de més espectacularitat de totes executada per la hispanofrancesa de les cames hiperesteses Lilou Lluís i amb la participació de tots els seus components, com Paula Ramírez, que està en un procés de retirada. Sens dubte, seria un comiat en gran.

En la rutina d’ Espanya passen coses. Un pont en què Lluís se subjecta al cap de les seves companyes, el solo d’ Iris Tió i un duo amb Dennis González, que hi té un paper rellevant.

Espanya, altre cop, va quedar a un no res de Rússia, com va passar en les altres dues rutines d’equip (242.2428), tot just a 2,6 punts. La diferència estava en el nivell de dificultat, inferior a Rússia, que va ser el que va fer decantar la balança i va restar puntuació en els elements (141.9928). El Berghain ha estat la gran aposta d’ Espanya i no ha decebut.

“Estic orgullosa d’elles”, va proclamar Fuentes. “Haurem de canviar les estratègies. Competim amb dos magnats com són Rússia i la Xina i no volem entrenar com elles... Ens n’anem amb ràbia, volíem ors en equip. És bona una ensopegada abans de triomfar, una cosa que et faci dubtar del que estàs fent”.