L’esmena a la totalitat que el Consell de Garanties Estatutàries ha fet a la proposició de llei per restringir la compra d’habitatge no ha agafat de sorpresa el sector empresarial i immobiliari. Des que el Govern va acceptar aquesta iniciativa dels comuns a canvi dels seus vots per aprovar els pressupostos del 2026, entitats i col·legis professionals han advertit que contravenia preceptes fonamentals de la Constitució i l’Estatut. Ho van posar de manifest per activa i per passiva Foment del Treball, agents de la propietat immobiliària (apis), propietaris i especialistes en dret administratiu i urbanístic. Avisos que van caure en sac foradat.
Ara que l’òrgan consultiu català els ha donat la raó, consideren que no n’hi ha prou modificant el text, tal com va suggerir la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, dimarts. Defensen, en canvi, que l’ Executiu d’ Illa ha de marcar un punt i a part en polítiques d’habitatge i obrir un diàleg constructiu amb el sector. Cal –prossegueixen– per trobar mesures “eficaces i jurídicament sòlides” contra la crisi d’accés que Catalunya pateix, especialment en l’àmbit del lloguer.
El primer pas passa per retirar de manera definitiva la llei per limitar la compra d’habitatge, ara en tramitació parlamentària. Ho sol·liciten Foment, l’associació dels agents de la propietat immobiliària de Catalunya, l’Associació de Promotors, el Col·legi d’Administradors de Finques, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana i el Consell Oficial de Col·legis d’API de Catalunya.
“El Govern no es pot limitar a introduir retocs formals o buscar una altra fórmula jurídica per mantenir intacta la mateixa voluntat intervencionista”, van considerar des de la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre.
L’Executiu català ha d’obrir-se al diàleg, consideren els empresaris i els professionals
El dictamen del Consell de Garanties considera per unanimitat que la proposta de Comuns i el Govern del PSC vulnera el dret a la propietat privada i la llibertat d’empresa, envaeix competències estatals i pretén alterar aspectes essencials del dret civil mitjançant una modificació de la legislació urbanística. Tot això, tot i que la Generalitat va assegurar que la proposició de llei era viable i que tenia encaix legal. Va ser la conclusió del comitè d’experts designats pel Govern i el partit de l’exalcaldessa Ada Colau a començaments d’any. Per bé que l’anàlisi del Consell no és vinculant, deixa en dubte tant la feina del comitè d’experts com la mateixa proposició de llei, coincideixen empresaris i el sector immobiliari. Aquesta proposició de llei pretén que els municipis de zones tensionades puguin vetar la compra d’habitatge en funció de l’ús. D’aquesta manera, els immobles només es podrien adquirir per destinar-los a residència del comprador o lloguer habitual amb els preus limitats.
La intenció del sector, però, no és quedar-se ancorat en els retrets, sinó col·laborar per buscar solucions. “Qualsevol reforma legislativa ha d’aportar seguretat jurídica, afavorir la col·laboració publicoprivada i incentivar l’increment d’oferta d’habitatge, el principal repte estructural que afronta Catalunya”, assenyalen els apis i els propietaris.
Foment ha sol·licitat, així mateix, que el Govern convoqui els agents econòmics, socials i municipals per acordar una política d’habitatge “estable, rigorosa i efectiva”. “Catalunya necessita més oferta, més sòl disponible, menys burocràcia, més agilitat administrativa i seguretat jurídica”, afegeixen.
Pel que fa a aquest últim punt, remarquen que des del gener del 2025 Catalunya ha aprovat cinc normes amb incidència directa en el mercat de l’habitatge –els decrets llei 1/2025, 2/2025 i 3/2026, i les lleis 11/2025 i 11/2026– que han modificat successivament aspectes essencials de la publicitat d’habitatges, la contractació, els lloguers temporals, la definició de gran tenidor i el règim sancionador. Malgrat això, els problemes d’accés a l’habitatge persisteixen. Els apis recorden, en aquest sentit, que fins i tot la mateixa Agència de l’Habitatge de Catalunya va haver de publicar criteris interpretatius sobre l’aplicació del règim de contenció de rendes un cop ja estava en vigor, “cosa que posa de manifest la falta de previsibilitat del marc regulatori”.
Més oferta, mobilització de sòl, agilitat administrativa i seguretat jurídica, entre les peticions
Ara, conclouen tots, és el moment de parar i consensuar nous passos.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.