Al rescat de rètols amb ànima

El seu objectiu principal és preservar la memòria gràfica de Sabadell i, per això, rescaten rètols de comerços històrics que tanquen o d’edificis, que directament desapareixen amb els canvis urbanístics. Són Patrimoni Gràfic Sabadell, una associació sense ànim de lucre que va néixer per casualitat a les festes locals del setembre, quan el dissenyador gràfic Pol Abran va veure que al Frankfurt Permanyer, un clàssic del passeig Manresa, canviaven el rètol de la façana per un de nou. Abran va tenir clar que calia fer alguna cosa perquè el cartell original no acabés a l’abocador o fet miques en un contenidor. Va donar veus entre els seus contactes i el va salvar.

Aquí va començar tot. Amb altres companys voluntaris, la majoria dissenyadors gràfics, com Judit Carcolse, Xavi Miranda i Gerard Arderius, han rescatat una vintena de rètols al llarg de gairebé un any. “Volem protegir i divulgar el patrimoni gràfic, tots els elements, com els rètols, lletres corpòries, plaques, papereria i cartelleria, que donen identitat al comerç i als carrers”, assenyalen. Els apassiona l’estètica, l’estil i la tipografia. “Cal crear consciència entre veïns i propietaris de negocis i botigues amb solera. Si algun tanca, que ens avisin perquè el grafisme no acabi a les escombraries”.

“És una manera de preservar la identitat i la personalitat dels comerços i els barris”

Volen deixar clar que no guanyen diners fent això. “No som cap empresa que desmunta els rètols, que n’hi ha, ni n’obtenim cap rèdit econòmic. De fet, aquests mesos, en cada rescat, hem acabat posant diners de la nostra part”, apunta Arderius. “ Traiem hores de la família i els amics i hem de buscar eines, vehicle de transport, demanar permisos i organitzar molta logística”, detalla Carcolse. Però ho fan amb il·lusió perquè aquestes joies gràfiques continuïn brillant. “És una manera de preservar la identitat i la personalitat dels comerços i els barris. Així també es crea comunitat i cultura”, raona Miranda. Després de cada salvament, es dediquen a documentar, vectoritzar i digitalitzar el material.

Han creat un compte a Instagram (@sabadellpg) i fa pocs mesos s’han constituït en associació sense ànim de lucre per rebre suport institucional i buscar complicitat amb el Museu d’Història de Sabadell i l’Ajuntament. “ Animem tothom a sentir curiositat per aquest món, a unir-s’hi i col·laborar-hi”, ja que és un projecte transversal, que toca fusters, electricistes, fotògrafs, documentalistes, historiadors, urbanistes...

El rescat més significatiu ha estat el de l’Acadèmia Miralles, en plena Rambla, amb una cafeteria sota. “Sort que ens van ajudar professionals amb bones eines, perquè l’accés al cartell era complex i patíem perquè no es desprengués”. I el moment ambmés pes històric va ser salvar el rètol de la merceria Homedes, després de l’enfonsament, al març, de part de la façana d’un establiment gairebé centenari. “El rètol, dels anys quaranta, es va partir en tres parts, però es conserva bé. La sorpresa va ser que a sota hi havia dos cartells pintats de fa un segle. Va ser molt emocionant descobrir-ho”, asseguren. El tresor il·lustrat l’han cedit al Museu d’Història.

L’associació forma part de la Xarxa Ibèrica en defensa del Patrimoni Gràfic i, quan l’Ajuntament de Barcelona va ordenar al juny treure el rètol de la Bodega Fermín de la Barceloneta, van denunciar la decisió. “Entenem el marc normatiu, però no que la normativa no tingui cap mecanisme d’excepció o moratòria per als rètols per l’antiguitat, la ma­terialitat, la tipologia o l’estima social”. Una situació que pot can­viar aviat gràcies a la proposició d’un pla especial de protecció d’ERC.

El seu primer any de vida coincidirà amb la festa major de Sa­badell aquest setembre i l’asso­ciació té una bona excusa per celebrar-ho. Participarà en una exposició col·lectiva amb la cartelleria que ha salvat. Entre altres, rètols de Cicles Jové (80 anys de vida), Vidal Papers (47), Forn Gotés-Tot Teca, Moda Lis, Electrónica Olmos i la Bolle.

Els voluntaris de Patrimoni Gràfic Sabadell confien que rètols amb pedigrí com els de la merceria Traveria o la papereria-impremta Figuerola, totes dues centenàries, es conservin durant molts anys més i no hagin d’intervenir. “Aquesta sí que seria una bona notícia”, conclouen.