Cinc dies de setge a Cisjordània

“Un horrible acte de terror”. Així va descriure l’ocupació, des de fa cinc dies, de dues cases palestines per part de colons israelians a la localitat de Qusra, a Cisjordània. La condemna no ve d’un grup de drets humans ni de la sempre “preocupada” Unió Europea, sinó d’un gran aliat d’Israel, l’ambaixador dels Estats Units a Jerusalem, Mike Huckabee.

“Les accions dels que han perpetrat aquest horrible acte de terror, destinat a intimidar i assetjar aquesta família, són repugnants. No hi ha cap excusa per a aquest comportament de pinxos”, va declarar a la xarxa X el diplomàtic, ferri defensor del sionisme i principal vincle entre la Casa Blanca i el Govern de Benjamin Netanyahu. Les paraules criden l’atenció, tenint en compte que venen d’un pastor evangèlic que ha defensat de manera reiterada l’expansió dels assentaments i ha rebutjat la idea d’un Estat palestí.

La diferència entre aquest atac i d’altres de protagonitzats per colons a la regió és que els integrants de la casa davant de la qual s’atrinxeren els extremistes israelians pertany a Loui Ridi, un palestino-nord-americà que viu a Ohio. El seu germà i el seu nebot, de 18 anys, estaven atrapats a dins de l’habitatge quan hi va haver l’assalt i van anar a l’ambaixada a la recerca d’ajuda. “Les Forces de Defensa d’Israel ( FDI) i la policia d’Israel hi han anat a petició nostra per retirar els terroristes israelians que fan això”, va escriure Huckabee.

Els fets van començar diumenge, quan un grup de colons procedents dels assentaments il·legals que envolten Qusra van aixecar diverses estructures temporals al costat de dos habitatges situats als afores del poble i en van bloquejar els accessos. Els veïns van denunciar que havien quedat des d’aleshores sense subministrament d’aliments ni serveis bàsics.

El diplomàtic descriu l’ocupació de dues cases palestines com “un horrible acte de terror”

El primer intent de l’ exèrcit per desallotjar els colons va arribar dimecres, i va fracassar. El pla militar s’havia filtrat als mitjans amb temps, cosa que va portar desenes d’activistes colons a anar en massa a la zona en suport seu. Els extremistes van bloquejar amb pedres el camí als habitatges i es van enfrontar a les forces de seguretat. Les tropes van acabar desmantellant les estructures temporals, però se’n van anar sense retirar els ocupants. Diversos soldats van ser gravats mentre resaven al costat dels colons en comptes de desallotjar-los, un episodi pel qual les FDI han anunciat mesures disciplinà­ries.

Després d’aquest fiasco, el cap de l’ Estat Major israelià, el tinent general Eyal Zamir, va ordenar desplegar un batalló addicional d’infanteria per reforçar el control operatiu sobre el terreny. L’ exèrcit va assegurar que treballava amb la policia i el servei d’intel·ligència interior per restablir l’ordre i “portar els esvalotadors davant la justícia israeliana”.

El segon intent va arribar ahir abans de l’alba. Les FDI i la policia de fronteres van demolir les estructures de dos assentaments il·legals, a Qusra i a la veïna Ialud. Però sense gaire èxit: els colons encara hi són. Les imatges en mostren uns quants d’apostats a prop de les cases assetjades, i els veïns van assegurar que s’havien limitat a enfilar-se a un turó pròxim, on hi ha un altre post avançat aixecat fa uns quants mesos que no s’ha desmantellat.

El que va passar ahir va convertir l’operació en un episodi difícil d’explicar. Els soldats van ordenar evacuar quinze habitatges palestins del poble, ­incloent-hi les dues cases as­setjades, al·legant que el desallotjament formava part d’un dispositiu militar destinat precisament a retirar els colons de la zona. És a dir, per expulsar els colons, l’ exèrcit va començar traient de casa seva els palestins. Kusay Abu Ridi, resident en un dels habitatges assetjats, va explicar que els mi­litars havien entrat al seu do­micili i li havien donat mitja hora per anar-se’n, sense oferir cap explicació. Altres veïnsvan dir que el termini era de tres dies; activistes israelians presents sobre el terreny van parlar de set.

Diversos soldats són gravats mentre resen amb els extremistes, cosa que els portarà mesures disciplinàries

L’ordre va ser revocada unes hores després, quan el cas va començar a ocupar titulars. “S’ha donat la instrucció a les forces de permetre que els residents del poble es quedin a casa seva”, va corregir l’ exèrcit, tot i que va precisar que les tropes continuaran entrant als edificis deshabitats.

Els atacs de colons s’han disparat des del 7 d’octubre del 2023 fins a convertir-se en la normalitat de Cisjordània. Cada dia, sense cap excepció, els grups de WhatsApp que molts palestins fan servir per informar-se alerten de carreteres tallades, nous posts avançats o la construcció d’un altre assentament.

A la carretera 60, que connecta Jerusalem amb el nord del territori, els banderins israelians marquen l’avanç colo­nial. Més de 500.000 israelians ja viuen en assentaments il·legals, segons el dret internacional, amb uns tres milions de palestins.

La mateixa societat israeliana comença a mirar amb recel aquests homes armats, convençuts de ser el poble elegit i ­entregats a l’empresa messià­nica d’assentar-se a Judea i Samaria, el terme bíblic que el Govern ha normalitzat per referir-se a Cisjordània.

Els atacs de colons s’han disparat des del 7 d’octubre del 2023 a Cisjordània

A Tel-Aviv i altres ciutatsn’hi ha que adverteixen que aquesta violència –emparada per l’ exèrcit, com a Qusra– només acosta l’esclat que tothom tem.