Florentino i Mourinho, societat il·limitada

S’ha de considerar la tornada de José Mourinho al Reial Madrid com un acte de coherència de Florentino Pérez, al cap del qual només l’entrenador portuguès és digne d’ estima. Encara avui, 13 anys després de tancar la seva primera etapa, el president li atribueix valors màgics que superen les fredes dades del seu recorregut al club: tres temporades (2010-13), un títol de campió de Lliga (2012), un de Copa (2011) i, en un pla menor, la Supercopa d’ Espanya el 2012. Aquesta magra producció –el Reial Madrid no va assolir la final de la Champions en el trienni Mourinho–, no ha impedit mai que Florentino el presenti com el guanyador no reconegut de les sis Copes d’Europa que el Madrid ha acumulat els últims 12 anys, tres a càrrec d’ Ancelotti i tres de Zidane.

La línia argumental és simple i es repeteix com un mantra en l’entorn personal i mediàtic del president: Mourinho va treure el Madrid de l’apatia i el va fer definitivament competitiu. Des d’aquesta perspectiva, la successió d’èxits a Europa només s’entén per l’influx místic del portuguès. Travessat pel seu magisteri, al Madrid no li va quedar més remei que guanyar un raig de copes, de manera que Ancelotti i Zidane amb prou feines van ser útils intermediaris en l’èxit.

reregrgvrgvçrefglrekgrekpgrekgopkrewpogkorekgrpoewkgokrepkgoprekwpgkorewkgporkp

Mourinho va abandonar el Madrid el 2013, després d’una temporada de tensions insuportables i fracassos esportius. Es va acomiadar amb una derrota contra l’ Atlètic a la final de Copa disputada al Bernabéu, en mig d’una esquerda gairebé insondable a la plantilla i a l’afició. El seu ego no admetia límits, ni tan sols en els fracassos, responsabilitat de fosques forces dedicades a conspirar contra el seu enginy. En el seu comiat, el seu braç armat, els violents Ultra Sud, van baixar a la gespa sense el més mínim retret del club i li van lliurar un trofeu d’etern agraïment. Molts d’ells integren ara el domesticat fons d’animació.

Van ser anys complexos, amb cruixents derivades sociopolítiques i una tensió amb el Barça mai no vista, per difícil que sembli en la història de dos clubs que han fet la seva bandera de l’antagonisme mutu. Florentino Pérez va contractar Mourinho el 2010 per contenir un dic que es desbordava. El Barça s’havia erigit en el portaveu mundial del futbol, un equip incontenible, trencador, d’una modernitat fascinant, disposat a tombar tota classe de convencions. El seu llegat encara és aquí, a la selecció que acaba de guanyar el Mundial. No es juga igual al futbol –regles incloses– des del seu impacte.

Aturar el tsunami va ser l’obsessió que va obligar Florentino Pérez a tornar al Reial Madrid i, un any després, a contractar Mourinho, un planeta en si mateix. Venia d’eliminar el Barça en les semifinals i guanyar la final de la Copa d’Europa amb l’ Inter, a més al Bernabéu. Ni tan sols va tornar a Milà. Autodescrit com a The Special One , Mourinho era més que un entrenador, més que un equip, més que un club. Florentino va entendre el poder disruptiu d’un home que vivia per i per al conflicte.

Aquest temps va generar el xoc tectònic més important en la història del futbol. El Barça de Guardiola i el Madrid de Mourinho. En termes absoluts va guanyar el Barça –dues Lligues, una Copa d’Europa–, però la deriva va ser tan desgastadora que es va carregar els dos entrenadors. Florentino Pérez ho va interpretar com una victòria. D’aquí el seu deute sentimental amb Mourinho, a qui no va tenir inconvenient a presentar com a portador dels valors del Madrid.

Aquest Mourinho torna amb 63 anys i un president sotmès a un considerable escrutini pels seus socis. Ja no és The Special One . Ha passat per sis equips (Chelsea, Manchester, Tottenham, Roma, Fenerbahce i Benfica). El 2014 va guanyar la Lliga amb el Chelsea i poc més, però al cap de Florentino Pérez encara és l’únic entrenador capaç d’imposar el seu ego a l’amanida de vanitats del Reial Madrid i, sobretot, de ficar-se sota la pell del Barça creixent que acaba de deixar la seva empremta en l’èxit de la selecció al Mundial.