La Barcelona diplomàtica

És probable que els jardins de Pedralbes siguin, per a la majoria de barcelonins, poc més que un parc elegant on a començaments d’estiu se celebra un festival de música. És fins a cert punt comprensible que desconeguin que el recinte acull la principal institució de diplomàcia pública que té seu a Barcelona: el secretariat de la Unió per la Mediterrània (UpM), integrada per 43 països. La visibilitat d’aquesta oficina, creada amb propòsits molt ambiciosos el 2008, va ser gairebé nul·la fins que, en els últims anys, el Govern de Pedro Sánchez l’ha reactivat convocant-hi cimeres internacionals d’alt nivell. Aquest estiu ha estrenat nou secretari general, el libanès Fadi Hajali. Substitueix l’egipci Nasser Kamel, que durant anys ha mantingut entre bastidors una intensa activitat diplomàtica.

Els mateixos barcelonins que en una hipotètica enquesta admetrien desconèixer què és i on s’ubica la UpM tindrien també problemes per encertar l’actual domicili de Casa Àsia. És aquestauna institució infravalorada que el 2013 va abandonar la seva seu fundacional al palau del Baró de Quadras, a la Diagonal, per iniciar una peregrinació precària per tota la ciutat. Actualment s’ubicaal carrer Elisabets, al Raval, un lloc on ha recuperat l’empenta però que té unes limitacions que impedeixen que el projecte es desenvolupi plenament. La bona notícia és que el final d’aquesta itinerància és molt pròxim. La seu definitiva s’ubicarà en el mateix complex de Pedralbes on hi ha la UpM. Les obres avancen per fi i les oficines podrien estrenar-se abans que acabi l’any. L’antiga finca de la família Güell, que el 1924 va passar a mans de l’Ajuntament, es convertirà així en un modest pol diplomàtic, sense menyscapte del seu valor patrimonial i recreatiu.

Queda pendent trobar una seu en condicions per a Casa Amèrica Catalunya, que ara malviu en un entresol de l’ Eixample. I, sobretot, insuflar contingut polític a aquestes institucions, més enllà de reforçar la tasca cultural que ja duen a terme. Es tractaria de garantir una activitat sostinguda en el temps a l’altura del potencial que tenen. Això sí, sempre hi haurà el risc que, en un context polític menys procliu a les cocapitalitats, Barcelona torni a veure diluïda la seva pro­jecció diplomàtica.