Els EUA fracassen a reflotar el pla de pau per a Gaza

L’administració dels Estats Units té grans dificultats per fer avançar el pla de pau per a Gaza. Després de dos dies de converses sobre el terreny, l’enviat especial del president dels EUA, el seu gendre, Jared Kushner, només va arrencar un compromís vague del primer ministre d’Israel de “ continuar endavant”. Benjamin Netanyahu va insistir que Israel no retirarà el seu exèrcit de la franja de Gaza fins que Hamàs no s’hagi desarmat completament, posició de què no es mou des de fa setmanes.

En la seva reunió amb Kushner, que va ser qualificada “d’extensa, profunda i molt productiva” en un comunicat de la Junta de Pau, Netanyahu va demanar que fos un general dels Estats Units qui supervisi el lliurament de les armes per part del grup palestí.

Itamar Ben-Gvir afirma que caldria matar “entre 30 i 40 palestins cada nit” a Gaza

Un dia abans Kushner s’havia entrevistat al Caire ambKhalil al-Haia, el cap de Hamàs que va sobreviure al bombardeig que van dur a terme els israelians el 2025 sobre l’hotel en què estava amb els seus fills, que van morir en l’atac. Al-Haia va ratificar la disposició de Hamàs al desarmament, anunciada al juliol. Una conformitat que hauria d’anar acompanyada d’una retirada simultània de l’exèrcit d’Israel.

Ahir, Kushner es va reunir també a Jerusalem amb Nikolai Mladenov, el búlgar que exerceix com a alt representant per a Gaza de la Junta de Pau, organisme creat pel president dels Estats Units que ha de supervisar l’aplicació del pla. El pla consta de vint punts. Va ser presentat el setembre del 2025, va rebre el suport de les Nacions Unides un mes després i va ser ratificat el gener del 2026 a Davos, on la Junta de Pau va ser constituïda. El pla establia el desarmament de Hamàs i la retirada de l’exèrcit d’Israel d’aquest territori, que estaria governat per un executiu integrat per tecnòcrates palestins i tutelat per un grup de països que aportarien soldats per garantir la pau mitjançant una Força Internacional d’ Estabilització.

Prèviament, el pla establia l’alliberament dels israelians que estaven segrestats per l’organització gihadista des de la matança del 7 d’octubre, com també l’alliberament d’un nombre important de presos palestins. El pla també preveia l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i el desplegament final d’inversions per a la reconstrucció de l’enclavament.

Hamàs va alliberar els israelians segrestats i va lliurar les restes dels cadàvers dels ostatges morts. Però el pla no va avançar gaire més. Durant aquests mesos, les Forces de Defensa d’Israel ( FDI) han retingut entre el 60% i el 70% del territori de la franja. L’ajuda internacional ha entrat amb comptagotes. I els palestins víctimes d’atacs de l’exèrcit israelià oscil·len –segons les fonts– entre 450 i 1.100.

Al juliol, només saber-se que Hamàs estava disposat al desarmament gradual, Netanyahu va advertir que rebutjava el pla. No és fàcil que canviï de po­sició fins després de les eleccions de l’octubre. Netanyahu depèn dels vots d’aquella extrema dreta que rebutja el pla de Trump i que l’ha col·locat en una situació d’incomoditat. El primer ministre is­raelià s’ha vantat sempre de mantenir una relació privilegiada amb el president Trump. Tot i això, aquesta relació s’ha deteriorat pel fracàs dels atacs dels dos socis sobre l’ Iran i l’ocupació parcial per Israel del sud del Líban.

Malgrat que Gaza és a la cua de les hipotètiques preocupacions de Donald Trump a la regió, el cert és que la posició del Govern israelià l’incomoda. Trump té ganes d’ acabar el conflicte amb l’ Iran abans no arribin les eleccions de mig mandat, al novembre. Diumenge un grup de països àrabs (incloent-hi Egipte, Turquia, Jordània, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units) van fer públic un comunicat en què denunciaven la política obstruccionista d’Israel.

Però Netanyahu no té gaire marge de maniobra. Una mostra d’això van ser les declaracions del seu ministre d’Interior, Itamar Ben-Gvir, en un pòdcast en què conversava amb un exostatge retingut a Gaza, Rom Braslavski. “Crec que s’haurien de dur a terme assassinats selectius a Gaza i eliminar entre 30 i 40 persones cada nit –va dir Ben-Gvir–. No només els qui representen una amenaça immediata; allà hi ha persones que no es mereixen viure. No haurien de viure. Ni tan sols són persones”.