Israel admet l’atac que va matar la nena Hind a Gaza

L’exèrcit d’Israel va anunciar ahir que ha obert una investigació penal pels trets de militars israelians a Gaza, el gener del 2024, contra el vehicle en què viatjava la nena Hind Rajab i l’ambulància que va anar a rescatar-la. Aquell episodi va acabar amb la mort de nou persones, entre les quals la menor, i va commocionar el món sencer només uns mesos després de l’inici de l’ofensiva israeliana sobre la franja. “Les conclusions de la investigació indiquen que les tropes de les FDI ( Forces de Defensa d’Israel) van disparar contra un vehicle que s’acostava”, recull un informe de l’exèrcit, que identifica el cotxe com el dels familiars de la nena.

Arran d’un informe elaborat pel Mecanisme d’ Investigació i Avaluació de l’ Estat Major d’Israel, la Fiscalia Militarva ordenar obrir una investigació penal que durà a terme la policia militar.

Hind Rajab tenia 5 anys el 2024, i el seu assassinat va inspirar una pel·lícula premiada al Festival de Venècia

Segons les proves, les tropes van disparar contra el vehicle de la família Hamada mentre circulava en sentit contrari a una ruta d’evacuació prèviament publicada per l’exèrcit. La Fiscalia assenyala, a més a més, “ errors” en la coordinació del moviment de l’ambulància de la Mitja Lluna Roja Palestina, que va rebre un altre tret quan va anar a socórrer la menor.

La història tràgica de la nena de 5 anys va ser portada al cinema per una producció francotunisiana. La pel·lícula La voz de Hind va guanyar el 2025 el Lleó de Plata al Festival de Venècia.

La Fiscalia Militar israeliana va prendre decisions sobre quatre atacs més d’alt perfil. A part del de Hind Rajab, va ordenar investigar la mort de 15 socorristes d’ambulàncies i vehicles d’emergència a Rafah, el març del 2025, en un episodi en què soldats de la brigada Golani van disparar durant hores contra el comboi. Sis dels morts van ser identificats a títol pòstum com a milicians de Hamàs, però la Fiscalia va concloure que les circumstàncies del tiroteig generaven “sospita raonable” de delicte.

En canvi, la Fiscalia Militar va decidir no obrir investigació en tres casos més. El primer és el bombardeig contra el comboi de World Central Kitchen ( WCK, l’oenagé del xef espanyol José Andrés) l’abril del 2024, en què van morir set treballadors hu­manitaris. Segons l’informe, les tropes van ordenar l’atac perquè van sospitar, amb un nivell de confiança baix i contra la nor­mativa de l’exèrcit, que un milicià de Hamàs anava al comboi. La Fiscalia va concloure que, malgrat els “ errors” en el procés, la decisió no va creuar el llindar penal. Els altres dos expedients tancats afecten Metges sense Fronteres (MSF).