El Mossad, en hores baixes

El prestigi del Mossad, l’agència d’espionatge que durant dècades va conrear la seva llegenda d’omnisciència, passa per hores baixes. El servei secret israelià, que va arribar a presumir de conèixer més bé els carrers de Teheran que els de Tel-Aviv, arrossega ara les conseqüències del fracàs del seu pla més ambiciós: enderrocar el règim dels aiatol·làs. La crisi interna esclata, a més, en el pitjor moment possible per a Israel, amb les eleccions de l’octubre a tocar, mitja dotzena de fronts oberts entre Gaza, el Líban i Cisjordània, i un conflicte amb l’ Iran que, lluny de tancar-se, s’ha enquistat.

El nou director del Mossad, Roman Gofman, ha destituït dos dels seus alts responsables, implicats en el disseny d’aquest pla. Segons va revelar dijous el Canal 12 israelià, Gofman ha apartat dels càrrecs el cap de la direcció d’ intel·ligència –al càrrec des del desembre– i el responsable de la divisió encarregada de l’ Iran. Tots dos formaven part de l’equip que va idear l’operació per enderrocar la República Islàmica basant-se en les minories del país i en un ressorgiment de les protestes massives contra el règim.

Fonts de seguretat esmentades per la cadena israeliana asseguren que els dos funcionaris i Gofman mantenien tensions des que Gofman havia assumit el càrrec, però insisteixen que les sortides han estat de mutu acord dins d’una reorganització més àmplia del Mossad. El diari israelià Haaretz afegeix que la revisió interna de l’operació iraniana ni tan sols ha tancat encara, i que el cap de la d irecció d’ influència, que va liderar l’operació, ja havia estat cessat quan Gofman va agafar les regnes del Mossad al juny.

El projecte preveia atacs israelians contra posicions de la Guàrdia Revolucionària al llarg de la frontera de l’ Iran amb l’ Iraq, al Kurdistan iranià. Aquests bombardejos havien d’obrir la porta perquè combatents kurds passessin cap a territori iranià i avancessin sobre les ciutats kurdes del nord-oest del país. El Mossad esperava que milers de joves kurds s’afegissin a l’ofensiva, cosa que crearia un moviment de masses capaç d’arribar fins a Teheran i d’envalentir unes protestes multitudinàries que acabessin enderrocant el règim. L’ofensiva kurda només era una peça del pla, que preveia instal·lar l’expresident ultraconservador Mahmud Ahmadinejad com a nou líder de l’ Iran. The New York Times ja va informar al juliol que feia anys que Israel provava de reclutar Ahmadinejad, en una campanya que va incloure una trobada amb el llavors cap del Mossad, David Barnea, en uncongrés acadèmic a Hongria. L’oficina d’Ahmadinejad ho va desmentir.

No hi va haver insurrecció ni els kurds van entrar en territori iranià, com volia l’espionatge israelià

A l’inici de la guerra, Israel i els EUA sí que van dur a terme bombardejos intensos contra les forces iranianes al nord-oest del país –incloent-hi càrrecs del règim, bases militars, sistemes de míssils i comissaries de policia– amb l’objectiu de facilitar l’ avanç kurd. Però filtracions als mitjans, la pressió de Turquia i la mateixa desconfiança dels kurds van portar Washington a desactivar la iniciativa. A més de propiciar el canvi de règim, Israel i els EUA buscaven degradar la capacitat militar iraniana i neutralitzar les amenaces dels seus programes nuclear i de míssils balístics.

Un membre del Mossad va criticar en una entrevista a Haaretz la decisió de Gofman de cessar els dos alts càrrecs. “ Gofman va ser un dels impulsors principals del pla per canviar el règim a l’ Iran quan era secretari militar de Netanyahu. Els acomiadats pretenen ajudar Netanyahu a distanciar-se de la responsabilitat que el Govern iranià no caigués”, va afirmar aquesta font, que va qualificar la mesura d’“acte covard” cap a funcionaris que “han dedicat molts anys de la seva vida a la seguretat d’Israel”. Segons aquest testimoni, “el pla per canviar el règim a l’ Iran no va fracassar. Simplement no es va executar perquè no va rebre l’aprovació de Trump. El responsable d’obtenir aquesta autorització és el primer ministre, i no pas els funcionaris del Mossad”.

Al març ja es va saber que el llavors cap del Mossad, David Barnea, havia assegurat a Netanyahu que l’agència podia mobilitzar en qüestió de dies l’oposició iraniana i provocar disturbis capaços d’enderrocar el règim de Teheran. Barnea va presentar aquesta mateixa proposta a alts càrrecs de l’ Administració Trump en una visita a Washington. Netanyahu, segons mitjans nord-americans, va assumir com a pròpia la valoració optimista del Mossad sobre les possibilitats d’un aixecament per convèncer Trump que el canvi de règim era un objectiu realista, mentre mostrava en privat la seva frustració perquè aquestes expectatives no es complien.

Altres fonts consultades per Haaretz neguen aquesta versió. Segons aquestes fonts, en les deliberacions prèvies a l’atac contra l’ Iran, el cap del Mossad va calcular que només es podrien treure els manifestants als carrers de Teheran un cop acabada la guerra i que el procés de substitució del règim podria durar molts mesos.

El pla també preveia instal·lar l’ultraconservador Ahmadinejad com a nou líder de l’Iran

A més del cas iranià, Gofman va ordenar al juny reobrir una investigació interna sobre l’actuació del Mossad el 7 d’octubre del 2023 i durant la guerra posterior.