Cursar bioterrorisme online

Crear una supervisió planetària de la intel·ligència artificial per contenir-ne el potencial apocalíptic hauria de ser la prioritat de qualsevol programa electoral. No hi ha cap altra opció. John Carlin convidava ahir a pressionar els polítics perquè se centrin en l’amenaça existencial de la IA. Perquè ens enfrontem a riscos locals, regionals, nacionals i globals, però fins ara no s’havia manifestat d’una manera tan evident un desafiament que posi en qüestió la mateixa existència de la humanitat. Cada estudi que es publica o cada extreballador d’un gegant d’IA que explica els motius pels quals ha dimitit es­paor­dit causen un nou sobresalt. Potser el més esgarrifós el van provocar les mateixes OpenAI i Anthropic confessant que havien perdut el control, durant unes hores, de bandades d’agents algorítmics assilvestrats que van colonitzar entorns empresarials sense la supervisió de ningú i van fer el que els va venir de gust. Al món d’abans, per menys s’acabava en una cel·la d’aïllament.

Avui el focus el posem en la crisi de seguretat que planteja la fabricació de virus a la carta. Francesc Bracero analitza una investigació de la Universitat de Stanford que va fer servir dos models d’IA per crear els genomes complets de virus capaços d’atacar el bacteri Escherichia coli C. Bones intencions a banda, a ningú no se li escapa que, igual que aquests virus artificials s’han dissenyat per combatre patògens, creant-los es demostra que ja és possible fabricar agents infecciosos que tinguin com a diana cèl·lules humanes sanes. En el mateix estudi, dos professors constaten que “no existeix la governança necessària per gestionar de manera segura” aquests avenços.

Encara no hi ha governança per als aprenents de bruixot, però el que sí que tenim és una gran demanda d’aquestes noves tecnologies per donar-los un ús abjecte. The Wall Street Journal va publicar al juliol una investigació que constatava que moltes persones demanen instruccions als xats per fabricar elles mateixes armes biològiques i afegia que algunes de les respostes obtingudes eren molt eficients. Alhora que els estudis presencials perden quota de mercat davant els digitals, sorgeixen així noves titulacions possibles, com ara la graduació en bioterrorisme en línia. Tornem al principi: hi ha cap altra prioritat que frenar aquesta deriva?