L’era ‘chao pescao’

L’origen de l’expressió chao pescao és incert. Sabem que té àmplia difusió a Llatinoamèrica i Espanya i, també, que no val la pena esprémer-se el cervell a la recerca d’un significat perdut en l’origen dels temps, perquè no existeix. No hi ha cap relat iniciàtic amb un peix de protagonista que sustenti la locució col·loquial que Isabel Díaz Ayuso va posar ahir en boca de tots. Pescao és una basta elisió de peix practicada perquè rimi amb chao . Una rima esculpida a cops de martell, és clar. Un equivalent en la seva vacuïtat semàntica seria No te enteras, Contreras , una altra dita sense pretensions. Si va existir o no un Contreras que es mereixia passar a la història com a paradigma boomer de la badada i la confusió no ho sabrem mai. O un Lucas fundacional a qui algú anhelava perdre de vista. Qui sap.

 Chao pescao és una expressió que no se sol utilitzar en l’esfera pública. I, tot i això, no hauria d’estranyar ningú que la pronunciés una política tan poc convencional com la presidenta de la Comunitat de Madrid en el seu enèsim intent d’arxivar la polèmica que la persegueix aquest estiu sobre el famós àtic de Chamberí. Amb la seva desimboltura habitual, Díaz Ayuso va voler espolsar-se així les preguntes dels periodistes sobre l’estranya compra de l’apartament per part de la Comunitat de Madrid, just després que el president del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, fes unes declaracions en les quals no només no la defensava, sinó que fins i tot sembrava dubtes sobre el procedir de la Comunitat. “L’apartament està a la venda, així que chao pescao ”, van ser les seves paraules.

En el fons, Díaz Ayuso es guia per la lògica contemporània dela immediatesa digital. El pas del televisor monocanal a un univers de pantalles infinites va generar la falsa il·lusió que la realitat es podia transformar a conveniència amb un dit o un clic. El mateix món po­lític ha adoptat sense complexos l’expressió del videojoc “passar pantalles”, que tant val per justificar un canvi d’enfocament ideo­lògic com per –en el cas que ens ocupa– intentar deslliurar-sed’un afer que té mala solució. Però les paraules van i tornen i, de vegades, són un bumerang. Cada dia creix més la sensació que hi ha persones en el si del PP que, en la in­timitat, li desitjarien a Díaz Ayuso un chao pescao .