Estels sota sospita

Tot el que vingui de Gaza és vist com una amenaça per a les comunitats israelianes que envolten la franja. Fins i tot si el terror arriba impulsat per la brisa marina en forma d’ estel, i fins i tot si al final del fil d’aquesta joguina hi ha un nen.

Gairebé un any després de l’acord d’alto el foc entre Hamàs i Israel, la vida torna a mig gas a l’enclavament palestí, on els bombardejos continuen, però de manera més esporàdica. En absència d’aviació israeliana, desenes de gazians han reprès el costum de fer volar petits estels fets a mà. Alguns han travessat la línia groga–on es mantenen les tropes israelianes– i fins i tot la frontera.

El Govern israelià no veu en els estels es un acte innocent. El ministre de Defensa, Israel Katz, ha advertit que intensificarà els atacs sobre Gaza si continuen aquests llançaments, i Netanyahu mateix va avisar diumenge que “els responsables” de llançar estels, globus o drons cap a Israel seran objecte d’atacs selectius, amb evacuació inclosa de les zones des d’on es llancin. L’avís arriba després que apareguessin diversos estels el cap de setmana a localitats frontereres, quatre dels quals al quibuts Nahal Oz, a tot just 800 metres de la frontera.

El precedent pesa. El 2018 –cinc anys abans de l’ofensiva sobre Gaza–, estels i globus amb material incendiari van calcinar boscos i terres de cultiu al sud d’Israel, en el que els mateixos gazians van presentar com una protesta contra el bloqueig. Aquell record alimenta ara la sospita sobre qualsevol objecte volador que travessi la línia groga.

Rafi Babian, cap de seguretat d’una localitat del Nègueb occidental, ho explica a La Vanguardia . “El 2018 van agafar els estels, els van lligar a la cua una ampolla incendiària o algun tipus de càrrega, i amb els vents que van d’oest a est ens van cremar milers d’hectàrees de terres agrícoles, de boscos, d’arbres”, recorda. “I no va ser només un dany econòmic: va ser també un mal intangible, sobretot per als nens, que tenien por de qualsevol globus. Vam deixar de portar globus als aniversaris”. Ara, amb l’aviació israeliana absent del cel de Gaza, els nous estels reobren aquella cicatriu.

Hamàs nega responsabilitat sobre els estels i acusa Israel de fer-los servir com a pretext

Hamàs, per la seva banda, nega responsabilitat sobre els nous estels –que no portaven explosius– i afirma que pertanyen a “nens a la recerca de la seva infantesa innocent entre la runa”, i acusa Israel de fer servir l’episodi com a “pretext” per mantenir els bombardejos. A Gaza, els comitès populars –formats per oenagés locals i organitzacions benèfiques que gestionen campaments de desplaçats– van emetre dilluns un comunicat, coordinat amb les autoritats de Hamàs, en què demanaven als pares que impedeixin als seus fills fer volar estels.

“Estem fent tot el possible per posar fi a aquesta pràctica, no per limitar la infantesa dels nostres nens, sinó per protegir les seves vides innocents”, assenyala el text. Umm Mohammed, una mare de la ciutat de Gaza, va explicar a l’agència Reuters que tem que el seu fill surti ferit: “Cada estiu, el meu fill Ahmed i els nens del barri fan volar estels per entretenir-se, però ja no el deixaré fer-ho”.

A l’altre costat de la frontera,al moshav Netiv Haasara –la població israeliana més a prop de Gaza–, fa gairebé dos anys que Hila Fenton intenta reconciliar la por amb l’esperança. “Abans del 7 d’octubre havia de reconstruir les meves creences, el meu optimisme, i després ja no és fàcil”, explica a aquest diari. “Acostumava a dir que la victòria per als dos pobles seria que aquests murs deixessin d’existir; que poguéssim agafar la bicicleta i tornar a la platja, i que ells poguessin venir aquí, com abans. Avui hi crec força menys: aquests murs hauran de continuar drets força més temps”.

Tot i així, s’aferra a una idea: “La solució és alhora la més complicada i la més simple que hi ha: l’acceptació. Acceptem que Gaza és la nostra veïna? Israel va fer un pas cap a aquesta acceptació el 2005, i Hamàs, per desgràcia, no el va seguir. Ser víctima també és una elecció, i aquesta és la que ha pres Hamàs per al seu poble: a quin preu i per quant de temps?”.

No tots comparteixen aquest marge per a l’esperança. Avida Bachar, supervivent del 7 d’octubre, va perdre la seva dona, el seu fill de quinze anys i una cama quan els milicians de Hamàs van arribar a casa seva al quibuts Beeri, on van morir 115 persones. No confia que Hamàs es desarmi ni que la Junta de Pau de Trump canviï res: “No els coneixeu com jo. No crec que Netanyahu sàpiga com són”. A parer seu, “haurien de marxar tots a altres països i començar de zero. Amb nosaltres no poden viure”.

El Govern israelià no hi veu un acte innocent i recorda els incendis que van provocar el 2018

Entre la por de Bachar i l’esperança de Fenton, el futur de Gaza dependrà també del resultat de les urnes: Israel té convocades eleccions per al 27 d’octubre.