Un paradís per als muntanyencs

Langtang, destinació molt sol·licitada per senderistes i muntanyencs, ha tornat a patir les conseqüències d’un desastre natural, la devastadora riuada que va arrasar ahir diverses localitats del nord del Nepal i també del Tibet. Langtang ja va viure moments d’horror l’abril del 2015, quan un terratrèmol es va emportar prop de 9.000 vides al país de l’ Himàlaia, i ahir els seus habitants van ser víctimes d’una altra catàstrofe. El succés ha tingut lloc en temporada baixa per a la indústria del trekking, en plena estació monsònica. És a la primavera i a la tardor quan Langtang rep més visitants ansiosos per recórrer una zona de gran bellesa.

Però Langtang no és només destinació de turistes que s’apunten a un trekking ja que l’enclavament ofereix cims molt exigents anhelats per muntanyencs amb pedigrí, com el Langtang Lirung, de 7.234 metres, el Ganchempo, de 6.378, o el Langshisha Ri, de 6.420. Precisament, els alpinistes David Goettler i Colin Haley van obrir una nova via d’ascens a aquest últim pic la primavera passada. Encara queden llocs per explorar al Langtang més salvatge.

Langtang, una de les zones afectades, rep el gruix de senderistes a la primavera i a la tardor

Els muntanyencs Kilian Jornet i Jordi Tosas es van dirigir a Langtang a finals d’abril del 2015 per ajudar les poblacions més afectades pel terratrèmol. Tosas recordava ahir per telèfon des dels Alps que havien previst intentar l’Everest amb Jordi Corominas aquella primavera, però que a causa del sisme van canviar de plans i es van dirigir a Langtang. “Sempre els toca als mateixos”, lamentava Tosas. Els dies que ell i Jornet van passar fa 11 anys en aquell racó de l’ Himàlaia van propiciar el documental Langtang , signat pel francès Seb Montaz. Els alpinistes catalans van recórrer la zona a la recerca de persones desaparegudes, sepultades pel fang i les pedres. Llavors la població nepalesa va mostrar la seva gegantina resiliència, la capacitat per sobreposar-se a adversitats d’aquesta importància. Molts es van quedar sense casa i van trigar diversos anys a poder reconstruir-la.

El Nepal té moltes cares, la d’opulents turistes d’ altura que s’enrolen en expedicions de cinc estrelles gestionades per poderoses companyies amb base a Katmandú, i després hi ha la gran majoria de l’habitants, aquells homes i dones que s’esllomen transportant càrregues a l’esquena fins als campamentsbase o els que malviuen a la ciutat. El seu somni és emigrar i assegurar així el futur dels fills lluny de la pobresa i dels perills de la muntanya.