Un estudi de menopausa amb dades d’homes revela els biaixos en investigació

En ple boom d’informació sobre menopausa, un informe de l’ Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ( Aesan) ha revifat el debat (i l’enuig) sobre el biaix de gènere en investigació, especialment més enllà de l’edat reproductiva. Al document, l’ Aesan feia recomana­cions nutricionals per a dones en menopausa recollint dades d’homes. L’ens revisarà l’article al mig d’una onada d’indignació a què s’ha afegit la ministra d’ Igualtat.

“Estudiar homes és més barat que dones”, lamenta en conversa amb La Vanguardia la investigadora del CSIC, Sonia de Pascual-Teresa. Aquesta llicenciada en Farmàcia que treballa en nutrició i envelliment va ser la que va descobrir que el polèmic estudi de l’ Aesan abordava l’alimentació en menopausa basant-se en dades exclusivament d’homes. De Pascual-Teresa preparava un projecte sobre vitamina C en menopausa. Va trobar l’informe, que portava a una referència a l’ Agència Europea de Seguretat Alimentària ( EFSA, per les sigles en anglès). I va ser allà on va trobar l’aclariment que la informació es basava en estudis en homes ajustats a dones per pes. Va voler advertir l’ AESAN de la imprecisió, però no la van escoltar. La denúncia de l’ Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues ( AMIT) ha acabat forçant que l’agència i l’ EFSA revisin la informació.

Històricament s’ha pres l’home com a referència i s’han extrapolat els resultats en dones

Després de la polèmica, fins i tot la ministra d’ Igualtat, Ana Redondo, ha revindicat que “ja és hora que les dones siguin presents a les agendes i en els estudis de salut i que el cos masculí deixi de ser la referència universal per a tot, fins i tot per al que té a veure amb la menopausa”.

El clamor de la ministra és el de moltes investigadores i catedràtiques que des de fa anys lamenten la nul·la investigació en temes que incumbeixen la dona. Per la directora del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia del Hospital de Sant Pau, Elisa Llurba, aquest cas és un exemple molt clar del “biaix històric de gènere en la investigació biomèdica que durant dècades ha generat gran part del coneixement, prenent l’home com a model de referència i extrapolant els resultats en dones”. Llurba va ser una de les fundadores de la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere de l’ Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears per “revertir tant de desconeixement” i promoure “l’evidència científica amb ulleres de gènere”. Lamenta que “no podem transformar una incertesa científica en una certesa “simplement perquè necessitem fer una recomanació”. I avisa que aquesta manera de procedir és “sistèmica” i que provoca que moltes recomanacions o eines terapèutiques en dones no hagin estat demostrades. Això explicaria, prossegueix, que els efectes secundaris dels medicaments “són més freqüents en dones”.

Fa 25 anys que existeix AMIT, explica la seva presidenta, Maite Paramio. La catedràtica qüestiona que al controvertit informe “no hi ha ni una dona amb menopausa”. I avisa del perill de fer recomanacions sense dades des d’una agència estatal. L’associació de dones és “vigilant” i té per objectiu assenyalar les discriminacions que hi ha en la ciència no només en l’àmbit de la investigació, sinó també en la promoció i visibilitat de les científiques. Per sort, apunta Paramio, es van aconseguint avenços. I posa un exemple: abans la investigació experimental amb animals només es feia amb mascles i no s’utilitzaven femelles “per comoditat” perquè hi ha més variables.

Llurba adverteix que no n’hi ha prou amb incloure dones en els estudis, sinó que és necessari que siguin presents en una quantitat suficient perquè els resultats tinguin “potència estadística”. Significa que cal comptar amb el doble de subjectes. Però lamenta que d’aquesta manera els estudis són “més cars i difícils de dur a terme”. Una de les coses que preocupen del cas de l’informe a la investigadora del CSIC és que cregui la falsa idea que sembla que la investigació està feta i ningú no vegi la necessitat de finançar-ne una amb dones. “s’està desinformant una part important de la població i les empreses utilitzaran aquelles dades per comercialitzar productes posant l’ EFSA com a aval”, lamenta.