El refugi literari del Pallars

Alins, localitat de pas per acostar-se a la Pica d’ Estats o per accedir a Tor, acull una iniciativa genuïna, Natura Llibres, que al desembre farà el sisè aniversari. Aquesta llibreria, creada per Meritxell-Anfitrite Álvarez Mongay, va obrir les seves portes en plena pandèmia de la covid, el desembre del 2020, en un poble amb només 71 empadronats, dels quals amb prou feines 50 són residents fixos. El conjunt de nuclis de població que formen aquest municipi del Pallars Sobirà sumen 270 veïns. Mantenir viu un comerç, i més un de tan especialitzat, en un enclavament petit i apartat evidencia molta valentia i feina.

“ Natura Llibres és sostenible perquè el local és meu i el porto jo tota sola, tot i que hi ha dies que no ve ningú”, comenta Álvarez. Però a l’estiu i els caps de setmana hi entren i en surten clients, conscients que si passen per Alins aquesta llibreria és una visita obligada. La tenda ocupa el que abans era una cort, a la planta baixa de l’edifici on la seva àvia materna va créixer.

Organitza activitats tan diverses com sortir a buscar orquídies per enriquir una xerrada sobre Proust

Quan va esclatar la covid no van ser poques les famílies que van abandonar una vida tancades a la ciutat i van buscar instal·lar-se a prop de la natura. La destinació d’algunes famílies va ser el Pirineu. La majoria va emprendre el camí de tornada quan la crisi va amainar. No és el cas d’aquesta llibretera.

Meritxell-Anfitrite, periodista de formació i amant de la muntanya, va deixar Madrid amb un propòsit, apuntalar un projecte cultural al Pallars Sobirà. La llibreria és el vehicle que li permet organitzar activitats tan diverses com sortir a buscar orquídies, un atractiu complement d’una xerrada sobre Marcel Proust a propòsit del més de centenar d’espècies vegetals esmentades al seu A la recerca del temps perdut. O muntar un taller sobre la interpretació artística dels arbres, amb la pintora Victòria Tubau, que va tenir lloc ahir a Farrera, un plus al col·loqui sobre el recentment traspassat David Hockney, a l’obra de qui el bosc té tant de protagonisme. La tria de Farrera no és fútil; en aquest racó del Pallars funciona el Centre d’Art i Natura, una residència a 1.300 metres d’altitud que atreu creadors d’arreu del món.

Cada dissabte organitza conferències que de vegades complementa amb sortides al camp o a la muntanya per aprofundir sobre els temes que tracta. Costa convèncer els autors perquè es desplacin fins a Alins? “Vaig demanar al Gremi de Llibreries que quan vinguin escriptors de fora no es limitin a fer promoció a Barcelona, que s’acostin a la perifèria. En realitat, el problema no és la distància, sinó poder quadrar les seves agendes i al final acaben venint, ja que la natura els agrada i tenen sensibilitat pel món rural”, explica mentre despatxa dos llibres, Els crims de la mel , de Pep Coll, i L’àvia Harris, de Willa Cather. La seva clientela són veïns del Pallars, excursionistes de pas i gent amb segona residència a la zona. Tres amigues tafanegen una tarda d’aquest estiu a les prestatgeries i es queden l’últim llibre de Clarice Lispector, a més d’emportar-se algun producte de la zona. També s’hi ofereixen infusions amb plantes medicinals, mel o formatges del Pirineu.

En una tauleta a l’entrada hi destaca C amí de Sirga , de Jesús Moncada, llibre protagonista d’una tertúlia recent amb el filòleg Artur Garcia Fuster, expert en l’obra de l’escriptor de Mequinensa.

La llista de les propostes per als pròxims mesos és molt suculenta. Quan veu que algú interessant en els camps que toca ve a Catalunya fa tot el possible perquè s’escapi a Alins. “Ho intento; el no ja el tinc. Un exemple: vaig veure que Eliane Brum, una activista i periodista brasilera que va publicar La Amazonia, viaje al centro del mundo anava al CCCB, li vaig proposar que vingués, va acceptar encantada, es va enamorar del Pallars i va tornar”, explica.

La Meritxell, el segon nom de la qual, Anfitrite, la deessa del mar, respon a la curiositat de la seva mare per la mitologia grega i, a més, el seu pare, era capità de la marina mercant, es reserva un matí a la setmana per anar d’excursió, sempre amb el seu gos, en Brontë, i cada setembre s’embarca en una travessia de muntanya fins a Andorra, on viu la seva ­família.