Explora La Vanguardia
Apariencia
A
Contraste
Al MinutoInternacionalPolíticaOpiniónSociedadDeportesEconomíaCiudadesPopCulturaSucesosLa Contra
Suscríbete
Opinión

Negoci o espoli?

Escucha este artículo
0:00 7:42
Actualizado hace 37 d Contrastado por la redacción Cómo lo hemos informado

Esta información ha sido elaborada por la redacción de La Vanguardia a partir de fuentes propias y verificadas.

Sugerir una corrección Política de correcciones de La Vanguardia
4 puntos clave Ver
  • 01Més enllà dels triomfalismes de les dues parts, l’acord és ple d’incògnites.
  • 02La Constitució de Veneçuela estableix que “els jaciments d’hidrocarburs són béns del domini públic, inalienables i imprescriptibles; pertanyen a la República i no poden cedir-se ni transferir-se en propietat”.
  • 03Tot i això, una llei aprovada aquest any per Caracas recull la possibilitat d’empreses mixtes amb majoria estatal o privades domiciliades a Veneçuela, per la qual cosa caldria trobar una fórmula que encaixi.
  • 04Per Ricardo Hausmann, economista de la Universitat de Harvard, “els EUA van optar per pactar l’espoli d’actius, un acord inconstitucional amb un govern il·legítim, en lloc de restablir primer l’ Estat de dret”.

Més enllà dels triomfalismes de les dues parts, l’acord és ple d’incògnites. Primer, legals. La Constitució de Veneçuela estableix que “els jaciments d’hidrocarburs són béns del domini públic, inalienables i imprescriptibles; pertanyen a la República i no poden cedir-se ni transferir-se en propietat”. Tot i això, una llei aprovada aquest any per Caracas recull la possibilitat d’empreses mixtes amb majoria estatal o privades domiciliades a Veneçuela, per la qual cosa caldria trobar una fórmula que encaixi. Per Ricardo Hausmann, economista de la Universitat de Harvard, “els EUA van optar per pactar l’espoli d’actius, un acord inconstitucional amb un govern il·legítim, en lloc de restablir primer l’ Estat de dret”.

Segon, hi ha objeccions econòmiques. Delcy Rodríguez parla de més de 200.000 milions de dòlars d’ingressos fiscals per a Veneçuela. Això són tres dòlars per barril, una misèria. Però també per a les empreses dels Estats Units, Veneçuela, més que la gallina dels ous d’or, és un trencaclosques. Les instal·lacions estan deteriorades i el cru és molt pesant, de manera que moltes de les reserves no són explotables. L’última vegada que van treure tres milions de barrils diaris, el triple de l’actual, va ser fa 25 anys. S’estimen inversions de fins a 100.000 milions en deu anys.

Per l’economista veneçolà Ángel García, de la consultora Econométrica, “l’acord va en la direcció correcta, permet superar la gestió ineficient dels funcionaris veneçolans i evita que el país estigui a la mercè de la volatilitat de la cotització del barril”. Tot i això, el problema és la seguretat jurídica. “Les multinacionals dels Estats Units poden refinar i distribuir, però si han d’actuar al terreny, amb inversions de capital fix, no voldran exposar-se a riscos d’ordre públic”, explica. I les relacions entre les firmes estrangeres i l’ala dura del règim, comandada per Diosdado Cabello, no són bones. Per García, “les companyies dels EUA no tenen objecció a invertir en països no democràtics, però volen estabilitat”. Per Cabello, acusat de conspiració i narcoterrorisme, els EUA ofereixen una recompensa de 25 milions. Això surt a l’acord?

Piergiorgio M. Sandri
Piergiorgio M. Sandri
Columnista

En La Vanguardia desde el 2000. Especializado en Economía internacional, ha cubierto como enviado el Foro Económico de Davos, la OMC o el BCE. Licenciado en Derecho en Roma, Master en Periodismo UB/, PDD del IESE. Premio AECOC.

Ver comentarios 3
Las normas de la comunidad aplican.
ML
Marta L.Suscriptorhace 12 min

Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.

JP
Joan P.Suscriptorhace 28 min

Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.

RV
Roberto V.hace 1 h

Excelente trabajo de la redacción, como siempre.