El futur de l’estació de Tavascan, pendent que FGC assumeixi el traspàs

El municipi de Lladorre, al Pallars Sobirà, afronta una etapa crucial. D’una banda, el 2026 ha culminat les obres previstes en el seu pla de sostenibilitat turística, a què s’han destinat 1,4 milions d’euros procedents dels fons Next Generation i, d’una altra, està pendent que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (els FGC) materialitzi el traspàs de l’estació d’alta muntanya de Tavascan, de propietat municipal. En certa manera, és un moment amb tocs agredolços: a la tardor l’Ajuntament inaugurarà la remodelació i l’ampliació de les instal·lacions del complex de Tavascan, gràcies a aquesta inversió europea, però viu amb tensió l’espera, perquè entén que és vital que FGC agafi com més aviat millor les regnes d’aquestes instal·lacions per poder reobrir-les totalment durant la pròxima temporada d’esquí.

“És l’única estació d’esquí de titularitat municipal que funciona a Catalunya; l’Ajuntament la va impulsar als anys noranta del segle passat per atreure visitants i donar vida a la zona, però no tenim capacitat per assumir-ne els costos de funcionament, que se situen entre els 250.000 i els 300.000 euros anuals”, explica l’alcalde, Salvador Tomàs. Els ingressos en forfets no han compensat, els últims anys, les despeses.

Per al municipi de Lladorre, els sis nuclis de població del qual sumen 246 empadronats, és molt important no perdre habitants, i en això hi té un paper rellevant mantenir operatiu al 100% el seu complex d’alta muntanya.

Des dels FGC no fixen terminis. Un portaveu indica que “tal com ens va encarregar el Govern, actualment col·laborem amb l’Ajuntament per trobar una solució que garanteixi el futur i l’activitat de l’estació; analitzem conjuntament les actuacions necessàries per assumir la titularitat de la gestió i l’explotació, i així determinar les necessitats de recursos i el dèficit d’explotació”. Ferrocarrils no es mulla a l’hora d’apuntar un calendari. Així, queda ara per ara en l’aire saber si Tavascan podrà operar a ple rendiment durant la pròxima temporada d’esquí.

Cal recordar que el març del 2025, a causa de la falta de recursos per completar la revisió del telecadira, l’Ajuntament va anunciar el tancament de les pistes d’esquí alpí. La Generalitat va confirmar al novembre la tramitació d’una subvenció de 507.000 euros per emprendre les millores necessàries a les instal·lacions i a la maquinària. Així mateix, va encarregar a Ferrocarrils un pla d’actuacions encaminat a transferir la gestió.

Ferrocarrils respon que busca “una solució que garanteixi el futur i l’activitat de l’estació”

“ Confiem que arribarem a un acord i que hi hagi traspàs, hi veiem una bona ­predis­posició, deixem el complex a punt per passar-lo a Ferrocarrils. Nosaltres no tenim mitjans per obrir el telecadira, però la revisió estarà acabada i en condicions perquè l’estació funcioni en la seva totalitat. Si no assumeixen aquest any la gestió no sé si podrem obrir la zona d’esquí alpí, ja que ­requereix contractar unes 15 persones”, explica l’alcalde que espera que Ferrocarrils convoqui una ­reunió per al setembre.

L’estació, ubicada a 1.750 metres d’altitud, és un dels motors econòmics d’aquest enclavament del Pallars, i els llocs de treball que genera atreuen residents. A més d’esquí alpí, ofereix practicar les modalitats de nòrdic i, principalment, de muntanya, la principal i la que creix més.

L’alpinista Ferran Latorre, el primer català que va culminar els 14 vuitmils del planeta, és un usuari habitual de Tavascan, destinació que encaixa en el que busca per a les seves sortides com a guia de grups d’esquí de muntanya i per impartir cursos. “Defenso la continuïtat de l’estació. És en un entorn molt bonic i salvatge; tenir un telecadira facilita accedir als cims del Campirme o del Ventolau per baixar-ne després esquiant”, destaca Latorre. “Un plus és tenir el refugi al costat del pàrquing”, afegeix.

“No podem perdre població; aquí a l’hivern o tens una estació d’esquí o què fas?”, es pregunta Tomàs. La construcció de les instal·lacions va ser possible fa unes tres dècades pel cànon que Endesa va començar a pagar com a compensació per les infraestructures hidràuliques, uns 450.000 euros a l’any, precisa l’alcalde.

Paral·lelament a la feina conjunta entre l’Ajuntament i els FGC per assegurar la continuïtat de l’estació, Lladorre acaba un pla de sostenibilitat turística que inclou nous projectes al complex d’alta muntanya i també al nucli de Tavascan per atreure visitants tot l’any. El refugi de la Pleta del Prat, també de propietat municipal, s’ha connectat amb una sala polivalent de l’estació que funcionarà com a centre d’acollida, amb taquilles i pantalles interactives, i tindrà material nou d’esquí, alpinisme i escalada per llogar. També s’ha habilitat una terrassa amb plafons ­informatius en què es detallen diferents rutes i ascensos als pics. “S’ha creat un mirador panoràmic de 360 graus alTuc de la Cima, des d’on esté vista a la Pica d’Estats i a l’ Aneto. També s’han senya­litzat ­itineraris en funció de la ­dificultat i s’ha creat una zona d’escalada amb 14 vies d’ini­ciació”, resumeix Èric Vande Vliet, ­assessor extern del ­projecte i veí del municipi.Tot està a punt; ara nomésfalta ­determinar qui l’acaba ­gestionant.

L’Ajuntament de Lladorre reivindica la importància del complex per evitar la pèrdua de població

“L’objectiu és desestacionalitzar la demanda, extreure tot el potencial que Tavascan té i crear algun lloc de treball més; és una estació que manté l’essència del muntanyisme d’abans, ubicada en una cara nord on la neu es manté molt bé i amb un refugi en un lloc privilegiat”, remarca Vande Vliet.