El turista espanyol sosté al juliol càmpings i apartaments

De l’apartament o el bungalou a la costa a la casa rural o el glamping a la muntanya. El turista espanyol ha fet dels allotjaments extrahotelers una de les seves fórmules habituals per passar les vacances i el mes de juliol passat va ser, a més, el que va sostenir el seu creixement, davant el descens del turista estranger. Concretament les seves pernoctacions van augmentar un 4,2%, mentre que les dels viatgers internacionals van retrocedir un 2,2%. El sector va superar així els 22,5 milions de nits al conjunt de l’ Estat, un 0,9% més que fa un any segons les dades provisionals de l’ INE corresponents al juliol, en un estiu marcat altre cop per l’augment de preus.

L’ avenç, però, ha estat desigual per sectors. El turisme rural va ser el que més va créixer (3,9%), seguit dels albergs (+2,2%) i els càmpings (+1,2%), mentre que els apartaments turístics es van mantenir pràcticament als mateixos nivells de fa un any. En tots ells, excepte en el turisme rural, en què també va augmentar el visitant internacional, l’empenta va arribar fonamentalment de casa.

El comportament dels càmpings reflecteix especialment l’ atractiu del mercat domèstic. Les pernoctacions d’espanyols van créixer un 3,8%, davantel descens del 2,4% de les dutes a terme per estrangers. Una evolució que el sector considera habitual durant els mesoscentrals de l’estiu, quan lesfamílies espanyoles agafen elrelleu d’una clientela inter-nacional amb més presència durant la resta de l’any.

“El juliol i l’agost són mesos en què els càmpings són pràcticament plens de campistes espanyols”, explica Sergio Chocarro, gerent de la Federació Espanyola de Càmpings ( FEEC). El sector espera tancar l’estiu amb un lleuger augment de clients i pernoctacions respecte al passat exercici després d’un juliol que qualifica de “molt bo”, amb ocupacions que la patronal ha estimat en un 90%, davant el 55,1% de les dades oficials.

Els preus pugen per sobre del 6% i Catalunya es manté com la principal destinació de càmping

Darrere d’aquests augments també hi ha un important canvi en la manera de veure el càmping. Les inversions fetes durant els últims anys en bungalous, instal·lacions aquàtiques i esportives, restauració i animació han ampliat considerablement el seu públic. “Hem captat molt client que abans anava a hotels o apartaments”, assegura Chocarro, que suma a aquest fenomen l’auge de les autocaravanes, furgonetes i càmpers.

Catalunya continua sent la principal destinació espanyola de càmping, amb més de 4,5 milions de pernoctacions al juliol, segons les dades oficials, una xifra que va ser un 1,3% inferior a la de fa un any. La Costa Brava, amb més de 2,2 milions de nits, va tornar a situar-se com la principal zona turística del país per a aquest tipus d’allotjament.

Precisament, el president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra,xifrava fa pocs dies en el 65% l’ocupació mitjana dels establiments de la costa durant el juliol i vaticinava un tancament d’agost en el 80%. Gotanegra calcula que el sector arribarà aquest any als 22 milions depernoctacions, “una xifra rècord altre cop”, impulsada sobretot pels clients que fan estades fora de temporada alta, que continuen a l’alça.

El creixement de les pernoctacions ve acompanyada d’una notable pujada de preus, sobretot en càmpings i apartaments turístics. En els primers, les tarifes van augmentar un 6,3%, i en els segons, un 6,2%.

El sector extrahoteler supera els 22,5 milions de pernoctacions al conjunt de l’Estat

Als apartaments, a més, les pernoctacions no van créixer i els viatgers van escurçar les vacances: l’ estada mitjana va caure un 7,3%, fins a les 4,8 nits. El turisme rural es va escapar en part d’aquesta dinàmica: va ser l’allotjament que més va créixer en nits, un 3,9%, mentre els preus van augmentar un molt més moderat 1,5%. Els albergs també van tancar el juliol en positiu, amb un augment de les pernoctacions del 2,2%. En aquest cas, l’empenta del turista nacional va ser encara mésacusada: les seves nits van créixer un 7,8%, davant el descens del 7,5% de les dels estrangers.