Al rescat de la pomera d’altitud

Henning Gerdt i la seva família han començat aquests dies a recollir les pomes de la seva petita plantació, entre Les i Bossòst, i han consolidat un projecte que persegueix preservar una trentena de varietats. La passió per aquest fruit li ve a Gerdt de la seva infància a la ciutat alemanya de Kiel, on al pati de casa seva tenien pomeres i elaboraven sidra. Abans de dedicar-se al seu propi pomerar, va recórrer el Baix Aran buscant camps abandonats per proposar als propietaris cuidar-los i així preservar arbres condemnats a l’extinció.

Gerdt va iniciar la carrera de Literatura i Ciència Política, estudis que va abandonar per passar-se a Agronomia i Mecànica de Vehicles, a Berlín. Fa tres dècades es va instal·lar a la Val d’Aran, on ha alimentat la seva afició per les pomeres. “És un arbre que m’agrada molt les diferents èpoques de l’any, quan està en flor i quan surt el fruit. Quan vaig arribar aquí, passejant, vaig veure moltes pomeres abandonades i amb dos amics en vam recuperar algunes”, recorda. En aquesta època inicial ja van començar a produir amb una premsa de vi; de la primera collita en van sortir uns quaranta litres.

A l’obrador familiar hi elabora sidra, mostassa, suc de poma, vinagre i salsa picant seguint la filosofia ‘slow food’

“El més important és no perdre les varietats antigues, jo n’he recuperat unes cinc o sis”, comentava ahir, el segon dia de la recol·lecció, que aquest 2026 s’ha avançat per les temperatures elevades. “El meu fill, el Till, ja ha tret els primers sucs; el juny i el juliol hem tingut molt de sol i poca pluja, la maduració s’ha avançat i els arbres han deixat caure molts fruits”, comenta. Al seu obrador familiar de Les, Arantast, hi elabora sidra, suc, mostassa, vinagre i salsa picant seguint la filosofia slow food .

Durant anys ha cuidat pomers d’Es Bòrdes, Vielha, Bossòst i Les, i una dècada enrere va plantar 60 arbres de 30 varietats diferents a la parcel·la, a 650 metres d’altitud, a la vora de la Garona. Calcula que aquesta temporada recollirà fins al novembre entre 3.000 i un màxim de 5.000 quilos. També s’ocupa d’una antiga plantació de Les en què han sobreviscut una cinquantena d’arbres. Gerdt practica la barata: a canvi de les pomes proporciona suc a la propietària del pomerar.

“En el passat hi havia grans plantacions al Baix Aran i els agricultors les intercanviaven per patates amb els de Naut Aran”, detalla.

Gerdt és una enciclopèdia de la pomera, que conrea de manera ecològica. Remarca que en aquest projecte ha comptat amb l’ajuda de l’ Escola Agrària de Manresa i del Consell General d’Aran per fer una prospecció de les pomeres autòctones i procedir a empeltar varietats antigues en arbres joves i evitar-ne així la desaparició.

A la plantació que creix al costat de la Garona s’hi veuen pals que sostenen les branques per impedir que els cérvols les trenquin i se’n mengin els fruits. “Una pomera gran pot arribar a produir fins a 250 quilos, però aquesta temporada la que en té més no superarà els 75. Entre les varietats que tenim hi ha la morro de llebre, reineta blanca, reineta de reinetes, carabruta, belle de mai, camosa, de ferro, de la gaia, una de la Val d’Aran que aquí anomenen kujola... I la més espectacular és l’ alexandre, boníssima i que pot arribar a pesar un quilo”.

Gerdt compagina la seva feina com a mecànic en un taller de Les amb la cura d’aquest pomeral de muntanya. També conrea hortalisses i pebrots picants que fa servir al seu obrador per a les salses. A l’abril es podrà degustar la sidra de la collita actual després d’uns quants mesos de fermentació.